Recorda'm
Per què he trigat tant a parlar de L’apartament, si és de les pel·lícules que més m’agraden? Potser perquè a diferència de totes les altres que han sortit en la sèrie no m’és una font de...
El meu oncle era l’oncle Enric Tria de la llibreria. No acceptava l’apel·latiu “tiet”. Els tiets eren els altres. Una tarda de dissabte, dret a la porta de la llibreria, em va preguntar on anava...
Un dia em vaig creuar per carrer amb Josep Lluís Comeron. Ell no em coneixia perquè els adults no coneixen ni reconeixen mai els nens, però jo sabia qui era perquè era amic dels pares. El vaig seguir....
Els Reis em van portar molts projectors de Cine Nic, en anys successius. Com que se m’espatllaven de tant fer-los servir, la petició era cada sis de gener renovada i satisfeta. Era una màquina, primer...
Recordo amb prou feines l’argument de La guerra dels botons, una pel·lícula francesa de l’any 1962. Dos grups de nens de dues poblacions veïnes es barallen. Suposo que, vista ara, hi endevinaria...
Hi ha pel·lícules que “fan Nadal”. Que bonic que és viure, de Frank Capra, és la més evident. Sense que se situïn en aquest dia, per mi “fan Nadal”, i me les miro al voltant d’aquestes...
Què hauria estat de mi, ai senyor, si de petit i jove no hagués tingut els cines tan a mà? Sortia de casa i es posaven tots a meva disposició. Ja els he enumerat altres vegades. A la Rambla, el meu...
Al teatre i cine Clavé del costat de casa l’entrada de platea era més barata que la d’amfiteatre, el pis. Jo ho vaig trobar normal fins que un dia ho vaig comentar com de passada a un amic. Em va...
Un dia, quan era molt petit, va entrar un equip de filmació a casa. Van instal·lar una càmera i uns focus al balcó dirigits al balcó d’una casa de més amunt del meu carrer, la Rambla. Em van explicar...
Pàgina 1 de 3