Els infants arriben a la pornografia a través d’internet i ho fan al voltant dels 8 anys. És fàcil, molt fàcil. Només cal escriure en qualsevol cercador una paraula aparentment tan innocent com tetes i en els primers vídeos que apareixen ja surt una parella mantenint relacions sexuals de forma explícita i ofertes de prostitució. El doctor en sociologia i filosofia i professor de la Universitat de les Illes Balears Lluís Ballester, ha sorprès amb les conclusions del seu estudi Noves pornografies i canvis en les relacions interpersonals realitzat conjuntament amb la també professora Carmen Orte. El confinament, com era de preveure, ha disparat el consum de pornografia.
Vuit anys és una edat massa jove per entrar en contacte amb la pornografia.
Ho és, però això no vol dir que no passi. Són trobades accidentals, però a partir dels 13 o 14 ja seran recerques del tot conscients. Si oferim als nostres fills aparells electrònics amb accés a internet des de ben petits, en molt poc temps dominaran la navegació a la perfecció. Els pares no haurien de banalitzar l’accés a les pantalles dels infants i adolescents. Ens falta, a pares i a fills, més educació afectivosexual.
No hi ha filtres.
Molt pocs. Així com sí que existeix una preocupació i una persecució de la pornografia infantil, l’accés a la pornografia en general és molt fàcil. Forma part de l’anomenada hipersexualització de la nostra societat, que té en les xarxes socials l’accés més ràpid, amb imatges de més qualitat i amb una distribució massiva. És com un gran supermercat amb productes pensats per atraure.
I aquest contacte amb el porno de quina manera pot afectar l’adolescent?
De diferents maneres. La primera, repetint models que surten en les filmacions, com la desaparició del preservatiu i l’increment de les pràctiques de risc. La segona, l’educació efectivosexual que arriba al col·lectiu de joves no està donant resposta a la seva curiositat i la cerquen, no entre els adults de referència com hauria de ser el cas, sinó, entre d’altres, en la pornografia. La tercera fa referència al canvi en la percepció sexual i en la creació d’un imaginari sexual format a partir del porno. A més, incita els joves a l’autoexplotació sexual, a la producció pròpia de porno.
Per què parla de nova pornografia?
Perquè partim de zero. La societat no té experiència prèvia al 2008 en el consum generalitzat de porno a internet. No hi ha un abans, ni material anterior que ens pugui ajudar a establir les pautes. En l’àmbit professional, disposem d’una consulta oberta amb més de noranta experts i expertes internacionals que tancarem d’aquí a uns mesos i tots coincidim que es repeteixen els mateixos patrons. Un dels més destacats és que xavals de 15 i 16 anys s’identifiquen com a consumidors de prostitució, entre altres motius, per l’augment de malalties de transmissió sexual. Això no havia passat mai abans.
El confinament ha augmentat el consum de porno entre els adolescents?
Clarament. Ho sabem per diverses fonts d’informació: per les pròpies estadístiques de les empreses de distribució i per la declaració dels adolescents en l’enquesta d’abril. Hem detectat que en l’àmbit general, el consum de porno a Espanya es va incrementar un 61% entre el 24 de març i el 24 d’abril.
Aquesta situació temporal ha accelerat la dependència del col·lectiu?
El consum augmenta en un context de privació d’estímuls cara a cara, de falta de relacions directes emocionalment significatives. Aquests factors –la soledat, la falta d’activitat esportiva, la disponibilitat de connexions sense límits autoritzades per la família (per fer deures, evitar la tristesa, etc.)– i la potència de les imatges incrementen el consum i la significació del porno en absència d’altres estímuls.
Amb el confinament, els pares han pogut tenir més control del que veuen els seus fills. No ha estat suficient?
Els primers dies sí, però després les inèrcies i la comoditat de tenir un adolescent tranquil davant la pantalla, fan que la supervisió es torni a reduir. No es pot mantenir un vincle comunicatiu de confiança i alhora conviure tantes hores en tensió. Les famílies que ho han aconseguit és perquè tenen molts recursos comunicatius, han entrat en aquesta situació en bones condicions prèvies i disposen d’espais que faciliten els marges de seguretat de cadascú.
Es preveuen rebrots i no es descarten nous confinaments a la tardor. Les famílies haurien d’estar més alerta?
El que nosaltres recomanem és comunicar-se de manera tranquil·la i constructiva, intentar que hi hagi un bon vincle afectiu i de confiança. D’aquesta manera, es pot parlar de gairebé tot, i els adolescents poden acabar parlant dels seus sentiments i emocions. Això és molt important. Ara que hi ha temps, els qui puguin, poden seleccionar sèries que són engrescadores tant per als joves com per als adults, com ara Sex education i aprofitar per parlar-ne una mica, sense perseguir ni interrogar.
Quina és la connexió entre pornografia i prostitució?
A través dels webs de pornografia se’ls guia a adreces en què s’exerceix la prostitució. Pisos on per 20 o 30 euros adolescents fascinats poden fer cara a cara amb una persona real allò que primer han vist a la pantalla. La desaparició de la prostitució al carrer s’ha pogut fer perquè ha aparegut una nova manera de connectar-hi que és el porno.
Una altra de les dades que recull l’estudi és la multiplicació de les violacions en grup. Com es vincula aquest fet a la pornografia?
De les 140 manades jutjades, uns 400 homes, en els darrers quatre anys a Espanya, una de cada quatre van ser enregistrades i distribuïdes a la xarxa. És una pràctica calcada de la pornografia, i l’evolució de la xarxa, amb l’aparició del 5G aquest 2020 no porta bones notícies en aquest aspecte. Amb el 5G s’introdueixen videojocs pornogràfics amb violacions en manada d’un realisme i d’una violència esfereïdores. Quan hem preguntat per què no s’introduïen filtres ens han respost que féssim una ullada al rànquing de vídeos amb més vendes del món, que són aquells en què la violència és protagonista. Parlem d’uns jocs comercials que conviden a la violació, que fan seleccionar la víctima i alguns, fins i tot, recomanen matar la dona al final per silenciar-la. És molt preocupant.
TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
