“L’escola s’ha de fer des de l’escola”

Des del Departament d’Educació estem convençuts que comencem una nova etapa en el sistema educatiu català. I aquesta nova etapa, entre altres objectius, ha de tenir en compte tot allò que hem après durant la pandèmia. Una pandèmia que ens haurà ensenyat molt, que podem fer les coses diferents de com les havíem fet i que l’escola és un bé comú essencial que requereix presencialitat: l’escola s’ha de fer des de l’escola. També ens ha ensenyat a estar al costat dels més vulnerables i que necessitem una transformació educativa. Per tant, és una oportunitat per fer que les coses passin d’una manera diferent, per millorar i per avançar cap a una transformació real del sistema educatiu català. I per assolir-ho, nosaltres hem d’estar al costat de l’alumnat i dels nostres mestres i professors, i totes les decisions que prenguem han de tenir impacte dins de l’aula. Per això hem de prendre les decisions disposant de tota la informació perquè siguin les millors. I ho hem de fer tots junts i aportant el millor de nosaltres mateixos, que és una mica l’orgull del sistema educatiu català, que gràcies a l’esforç de tothom hem aconseguit un èxit de país col·lectiu i compartit que és haver pogut mantenir les escoles obertes.

Quan vaig entrar com a conseller vaig prendre bàsicament dues decisions. El primer és que necessitàvem noves mirades, un nou equip que reunís un seguit d’elements que permetés fer aquesta transformació de què parlava. El col·lectiu d’Educació l’integren un 70% de dones i, per tant, el 70% del consell de direcció també són dones. A banda que la majoria provenen de centres educatius. Tenim mestres al consell de direcció, on fins ara només hi havia professorat d’institut. El segon concepte que vaig aplicar és que aquesta transformació educativa l’havíem de fer des d’un lideratge compartit. 5.470 equips directius vol dir 5.470 lideratges compartits distribuïts pel territori. Una de les primeres accions que vaig fer en entrar va ser adreçar-me a través d’un qüestionari als diversos col·lectius per preguntar-los, entre d’altres, en quins àmbits podíem millorar, quina era la seva percepció de com funcionaven diferents temes, elements o projectes... Tota aquesta informació ens servirà per dotar els nostres mestres i professors de les millors eines dins d’una aula per tal de fer de la seva classe la millor possible. Aquesta recollida sistemàtica de dades la farem cada sis mesos.

Implicada. Un col·lectiu implicat i inconformista, com no ha de deixar de ser-ho, perquè qui no vulgui reptes que no es dediqui al món de l’educació. És un àmbit en què sempre tindrem marge de millora. Aquest és un element vocacional dels nostres professionals que és imprescindible. El sistema educatiu català i els nostres mestres i professors ha estat a l’altura durant l’any de la covid. Han sabut donar resposta a una situació que no havien viscut mai i, per tant, des del departament no podem fer res més que estar al seu costat per seguir remant. A tots ens agradaria que la pandèmia s’hagués acabat, però malauradament hem començat un nou curs amb la pandèmia encara present als centres educatius.

Hi estan treballant internament, buidant les dades i extrapolant-les i tindrem aquesta informació a mitjans del mes d’octubre, segurament.

No encara. No hem pogut fer l’anàlisi que farem en les properes setmanes.

Sí. El que hem fet ha estat continuar aplicant mesures sanitàries als centres educatius. Les hem adaptat, però no les hem relaxat. Hem treballat conjuntament amb el Departament de Salut per tal que aquestes mesures sanitàries tinguin la màxima mirada educativa, i això demana donar resposta als centres i adaptar-nos al màxim als seus projectes educatius. Com a temes rellevants en aquest àmbit tenim l’entrada de les famílies als centres i la realització de les extraescolars. Amb la màxima prudència i seguretat vam entendre que calia garantir les dues coses des de l’inici de curs.

El percentatge de vacunació de mestres i professors és d’un 92% i això és altíssim. Un cop més, els nostres professionals han estat a l’altura. Pel que fa al nombre de vacunats entre els alumnes, cada cop va augmentant. Nosaltres animem tothom a vacunar-se. Ara, tenir la pauta completa de vacunació encara és més important, perquè suposa que el jove vacunat podrà continuar anant al seu institut encara que es detecti un positiu en el seu grup de convivència estable. L’objectiu final és acabar tractant la covid com la grip: qui està malalt marxa cap a casa i qui no, l’endemà torna a l’escola.

És un canvi de mirada, un canvi d’escenari. Aquest curs tenim menys alumnes, a causa de l’evolució demogràfica, més mestres i vint-i-un centres educatius nous. Per tal de mantenir el nombre de grups, el que hem fet ha estat reduir el nombre d’alumnes a l’entrada al sistema, a P3. Aquest és un enfocament que continuarem mantenint.

Aquesta serà la legislatura de la formació professional, i això s’ha començat a veure amb les decisions que he pres com a conseller. Davant d’una situació d’increment de demanda excepcional, el que hem fet ha estat actuar també d’una manera excepcional. Teníem 26.000 alumnes en el procés ordinari que havien sol·licitat una plaça i no la tenien i acabem el procés, després d’una convocatòria extraordinària de creació de places i d’un acompanyament individual a l’alumnat, amb 1.300 alumnes que no entren en la plaça sol·licitada, tot i tenir en compte que el sistema manté 4.000 vacants. Malgrat l’increment de sol·licituds, aquests números són inferiors als que teníem en anys anteriors amb l’FP. I no ens conformem, perquè prenem decisions per tal de millorar la gestió de la formació professional de cara al futur. Entre aquestes decisions, que ja vaig fer públiques al Parlament, hi ha la d’avançar el procés de preinscripció i matrícula al mes de març, millorar l’orientació per tal d’informar de les sortides professionals i de la demanda del mercat laboral i garantir que el curs vinent tot l’alumnat que acabi quart d’ESO tindrà plaça garantida a la família professional que esculli. Aquest any, de les 48.000 sol·licituds que es van fer, 24.000 no venien de quart d’ESO i, per tant, estem en un moment molt puntual del mercat laboral que és possible que l’any vinent persisteixi. Si s’han generat crítiques sobre com ha anat el procés aquest any, és perquè s’han fet a partir de la informació de què es disposava als inicis del procés. La darrera que hem compartit indica que tothom que ha volgut estudiar formació professional, tant un grau mitjà com un grau superior, ha tingut plaça, i molt pocs no han pogut accedir a l’opció sol·licitada.

I tant que sí! Nosaltres tenim un doble objectiu com a sistema educatiu català. El primer és avançar cap a una transformació real i estructurada de tot el sistema, una transformació que ha d’anar acompanyada d’equitat. Són dues cares de la mateixa moneda. Des del sistema educatiu hem de ser capaços d’educar els nostres infants i joves per tal que puguin prendre les millors decisions en la seva vida i per tal que disposin de les millors eines per prendre aquestes decisions. Això demana un aprenentatge competencial i que no només sigui de coneixements, sinó que inclogui aprendre a ser, aprendre a fer i aprendre a conviure, és a dir tot l’àmbit de l’educació emocional, dels valors... Per què? Perquè s’hauran d’anar adaptant, sobretot, hauran d’anar aprenent dia a dia. Comparteixo una reflexió: jo tinc dues filles precioses de 16 anys que van néixer el 2005 i que es jubilaran, més o menys, el 2075. És molt possible que en l’àmbit professional hagin de fer feines que, avui en dia, encara no existeixen, i és gairebé segur que s’hauran d’anar formant i que es dedicaran a diferents àmbits. Per tant, és molt important que l’escola, tota l’escola, doti els alumnes d’aquestes eines i d’aquest aprenentatge competencial. No podem seguir educant a les escoles com es feia fa vint anys, perquè les necessitats no són les mateixes. I aquesta transformació del sistema educatiu ha d’entrar a totes les aules del país. A les 72.000 aules. Ha de ser una transformació real, estructurada, escalable; ha d’estar basada en evidències que sapiguem que funcionen i, molt important, ha de ser avaluable. Per això ha d’anar acompanyada d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. En aquest departament apostem, com un dels principis bàsics per seguir desplegant el pacte contra la segregació escolar, pel nou decret d’admissió i l’escola inclusiva.

Dins de la transformació educativa hi ha molts àmbits, i un d’aquests àmbits seria que la pandèmia ha accelerat el pla d’educació digital. En una primera fase, hem proveït de 300.000 dispositius digitals les nostres aules. D’aquests, 220.000 són per a alumnat a partir de tercer i quart d’ESO, batxillerat i formació professional i 80.000 per a mestres i professors. Ara hi ha una segona fase en què, a banda de continuar proveint els alumnes de cinquè i sisè de primària, posarem l’accent en l’ús d’aquesta tecnologia. Preveu formació i acompanyament als professionals perquè realment aquesta transformació digital s’integri, més que complementi, a l’educació presencial i acabi formant part de l’estratègia digital dels centres educatius. Per això aquest curs també tenim 272 mentors digitals que seran professionals especialitzats que acompanyaran alguns centres per donar-los eines en aquest nou camí.

L’escola a Catalunya, en català. És un model d’èxit, ens dona cohesió social, igualtat d’oportunitats i genera les mateixes eines per donar resposta a les situacions que ens planteja la vida. A partir d’aquí, malauradament, estem acostumats que vulguin fer un problema polític del que no ho és. El que importa de les llengües no és el percentatge, sinó com s’aprenen. Per tant, al final de l’etapa obligatòria s’han de garantir les competències entre totes les llengües. I les dades ens diuen que els alumnes surten preparats tant en català com en castellà, i ens agradaria el mateix nivell d’anglès. Ara bé, és cert que tenim percepcions respecte que tenim marge de millora en l’ús del català als centres educatius i, per tant, com a govern i a través del Pacte Nacional per la Llengua, el que farem és enfortir-lo en tots els àmbits. A través del Pacte també tindrem un diagnòstic real del que passa a les nostres aules. I, en paral·lel, des del Departament d’Educació començarem a desplegar un pla d’acció per millorar sobretot l’ús social del català a les escoles i instituts.

Qui té les competències educatives a Catalunya és la Generalitat. Per tant, les decisions sempre es prendran des de Catalunya. La LOMLOE diu clarament que el que s’ha de garantir és l’aprenentatge de les dues llengües. Com garantim aquest aprenentatge és només decisió del sistema educatiu català i, per tant, d’aquesta conselleria.

No hi hauria entrat de la mateixa manera. Nosaltres ja disposàvem del pla Salut Escola, sobretot d’acompanyament pel que fa a salut mental, i que funciona molt bé, però la pandèmia ens ha generat situacions que no havíem viscut mai, nous impactes emocionals que no havíem tractat. Tenim més alumnes vulnerables que abans de la pandèmia, i aquells que ja ho eren, ara ho són més. Necessitàvem fer un pas més, i per això hem definit un seguit d’accions per incorporar des d’aquest curs aquesta competència i tractament de com estan els nostres alumnes en l’aspecte emocional. Quan prens qualsevol decisió per passar a l’acció, és molt important la detecció prèvia; saber en quina situació et trobes et garanteix una millor aplicació. Per això hem elaborat un qüestionari que passarem als alumnes a partir de cinquè de primària i fins a batxillerat i FP per saber quin és el seu termòmetre emocional. De fet, és una de les qüestions que més em fan arribar quan visito els centres, la necessitat de disposar d’instruments d’avaluació emocional que permetin acompanyar millor els alumnes. També tenim previst desplegar un punt de trobada als instituts del país perquè els joves tinguin un espai on poder fer gravacions del seu estat emocional i que ens les facin arribar a través d’una aplicació per poder atendre’ls. Finalment, hem contractat 101 professionals orientats a l’acompanyament emocional dels més vulnerables, farem més i millor formació i inclourem aquesta atenció emocional dins les tasques habituals dels orientadors de secundària. Hem de tenir molt en compte que com millor se sent i més feliç és un alumne dins de l’aula, més bé aprèn.

Hi ha una frase que m’agrada molt que diu que per educar un infant cal tota una tribu. Això al departament ens ho creiem molt i, com a sistema educatiu, juguem un paper important en la formació dels nostres infants i joves, però no hem de ser els únics, tots hi hem de contribuir. Faig una reflexió. No podem pretendre que tot es faci des de l’escola, que tots els continguts, transversalitats i elements puguin ser incorporats des dels centres. Del que sí que ha de ser capaç cada escola, que és qui millor coneix els seus alumnes, és de tenir la capacitat d’adaptar part del seu contingut a allò que pugui ser més útil per als seus infants i joves. El sistema educatiu ha de poder estructurar els diferents i múltiples àmbits que afecten una escola perquè s’impregnin amb tot allò que passa dins de les seves parets. Aquest és un repte molt important.

N’estic convençut, perquè malauradament qualsevol cas de violències a les aules és un fracàs de tota la societat. Partint de la tolerància zero, no podem oblidar que hem de fer els possibles per detectar abans els casos. Des del departament vam implementar una unitat de suport a l’atenció a les violències amb una aplicació molt fàcil d’utilitzar i a tots els casos que ens arriben els fem un seguiment. La majoria es resolen, però és imprescindible detectar-los a temps.

No hem detectat aquesta inquietud. El professorat disposa de les eines per tractar determinades situacions i, molt important, poder-les compartir amb la resta de companys. Crec molt en el treball en xarxa, en el fet de compartir experiències per no sentir-se sol.

Confio i estic convençut que aquest govern republicà apostarà per l’educació, com no pot ser d’una altra manera tractant-se d’una de les principals polítiques de país. A partir d’aquí, els reptes i els horitzons que tenim al departament som conscients que no els aconseguirem d’un dia per l’altre. Tenim molt clar que volem arribar a aquesta transformació educativa a totes les aules del país i tenim molt clar que volem arribar a una escola que no segregui i que sigui inclusiva. Aquesta és la nostra direcció i avancem cap allà; per tant, els pressupostos allò que ens permetran és seguir avançant cap al nostre objectiu.

Aquest pas és molt important, perquè l’accés a l’educació en una etapa primerenca com és el 0 a 3 anys és imprescindible que es produeixi sense cap barrera econòmica per tal de garantir la igualtat d’oportunitats. A més, tots els experts ens diuen que és bàsic en aquesta edat començar a entrar en l’àmbit pedagògic, en la relació tant amb els mestres i educadors com amb els companys. De cara al curs 2022/23 avançarem en la gratuïtat de l’escola bressol.

Nosaltres el curs 2022/23 farem la revisió als cursos imparells: primer. tercer i cinquè de primària; primer i tercer d’ESO i primer de batxillerat. Aquí hi ha un 50% de revisió dels currículums per part de l’Estat i un 50% per part de Catalunya. El que farem és que la part que ens correspon es pugui adaptar als projectes educatius de centre, sigui un currículum que es doti dels quatre “aprendre” que deia Jacques Delors: aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conèixer i aprendre a viure junts, i aquesta definició del currículum acabarà sent un desencadenant per tal d’adaptar les metodologies a les aules per donar resposta a aquest aprenentatge. Ara ens trobem que hi ha moltes escoles que avancen en aquesta transformació educativa, treballant per projectes i de forma transversal i que defineixen un currículum que hauria d’arribar als instituts per tal d’impartir la docència que s’adapti millor a les necessitats que tenen els nostres joves, que és aquest aprenentatge competencial. No ens serveix de res un aprenentatge en què l’alumne no està motivat i en què adquireix uns coneixements memorístics només per al dia de l’examen i els oblida l’endemà.

A seguir avançant per una escola més democràtica, més verda, més social, més feminista, sense segregació i en català. I això vol dir transformació real, trencar les inèrcies, estar al costat i acompanyar els nostres professionals, ser-los útils i prendre les decisions posant l’alumne com a protagonista.