El refugi dels ocells

Juntament amb el delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà, a la badia de Roses, són una de les principals zones humides de Catalunya, un espai de gran valor ecològic on fan niu més de vuitanta espècies d’ocells i que també és una àrea de descans imprescindible per a aquelles aus migratòries que hi troben refugi en els seus desplaçaments anuals entre el continent africà i el centre d’Europa. “El parc és molt a prop dels Pirineus. Imaginem que ens dirigim cap al nord, hem de travessar les muntanyes i ens trobem vents de tramuntana de cara. És important un lloc com els Aiguamolls perquè els ocells puguin reposar i trobar aliment abans d’aquest llarg viatge”, explica Sergio Romero de Tejada, director del parc. No és estrany, doncs, que entre les aus que hi nien i les que hi passen s’hagin citat 329 espècies diferents. Un veritable paradís per als ornitòlegs, especialment a la primavera i a la tardor, quan hi ha més aus de pas. Un lloc idíl·lic també per als amants de les passejades tranquil·les, on la terra i el mar s’abracen mútuament donant lloc a una gran bellesa paisatgística i també a ecosistemes molt complexos i variables. Aquesta plana formada al final dels cursos de la Muga i el Fluvià està gairebé al nivell del mar, amb zones que s’inunden, s’assequen o es troben en situació intermèdia, de vegades amb aigües dolces, salabroses o lleugerament salades. Tanta diversitat permet molts hàbitats diferents. “Un espai molt especial del parc són les closes, amb uns usos que venen de molt antic. Es tracta de prats inundables molt resistents a la salinitat, que s’anomenen closes perquè estan tancats per arbres. S’inunden dos o tres cops a l’any i després es dessequen. Hi creix herba molt diversa, gramínies i lleguminoses i això fa que hi hagi molts insectes. La interfase entre aquestes zones arbrades i les de prats té molt d’interès ecològic”, explica Romero de Tejada. El parc natural està format per dos polígons separats per la urbanització d’Empuriabrava. Al polígon del nord hi ha la reserva integral dels Estanys, una zona d’interior on predominen les llacunes i els estanys d’aigua dolça, com el de Vilaüt. Hi ha grans extensions de canyissars, balques i prats inundables. Al polígon del sud, hi ha la reserva integral de les Llaunes, que és el nom amb què es coneixen les llacunes litorals que es troben darrere de la platja i les dunes. Aquí hi ha poca aportació d’aigua dolça i la vegetació que les envolta està adaptada a la salinitat. Finalment, enmig del riu Fluvià i a dos quilòmetres de la desembocadura hi ha la reserva de l’illa de Caramany, amb un dels boscos de ribera més extensos, ben estructurats i conservats de tot el litoral català.