La premsa que atia(va) el catalanisme

L’acudit que reproduïm va aparèixer publicat el 14 d’octubre de 1899 a La Campana de Gràcia, una de les capçaleres satíriques de més tradició al nostre país. El dibuixant contrastava dues etapes del catalanisme, les primeres espurnes i la situació de 1899, amb un catalanisme en fase d’expansió, i atribuïa bona part dels mèrits d’aquest creixement a la premsa de Madrid. Al costat de l’acudit, s’hi reproduïen els següents rodolins, titulats Manual del perfecte català: “Tot lo que surt de Madrid / ho has de tenir per ben dit. / Les lleis no vulguis dictar-les; / lo que has de fer és acatar-les. / Tu només t’has de cuidar / que de pagar i treballar.” En la mateixa publicació, a més a més, apareixia un article dedicat a Catalunya i els rotatius de Madrid que començava d’aquesta manera: “Els periòdics de mayor circulación i en primer terme El Imparcial fa ja algun temps que han pres de tema la terra catalana, amb la particularitat que no s’ocupen de nosaltres sense desbarrar de la manera més llastimosa. Generalment per tot arreu veuen ombres i amenaces: fins i tot els seus dits els hi antoixan separatistes i no saben reprimir certes histèriques alarmes.” El redactor, que signava amb les inicials de P.K., qualificava les campanyes de la premsa de Madrid de contraproduents, bàsicament per dos motius: primerament, “perquè difonen per tota la nació nocions a tota llum falses respecte a l’estat actual de Catalunya i les seves aspiracions polítiques i econòmiques”, i, en segon lloc, perquè “estan fent el joc del que més ells odien i menyspreen: el joc del catalanisme”. Passen els anys i canvien els actors, però les inèrcies i les dèries són les mateixes.