Hemeroteca
La mort del colpista
El 12 d’agost del 1936, el general Manuel Goded, el cap de l’aixecament del 18 de juliol a Barcelona, va ser afusellat al glacis de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc després de ser jutjat pel tribunal popular
A dos quarts de vuit del matí del 18 de juliol del 1936, el general Manuel Goded fa públic el ban en què declara l’estat de guerra a Mallorca. Es tracta de l’inici de l’aixecament contra la República a les Illes; però el principal objectiu del militar se situa alguns quilòmetres més enllà, a Barcelona. Poc després, cap a dos quarts d’onze, un hidroavió Savoia SM el trasllada, juntament amb el seu fill Manuel, a la capital catalana. A les 12 del migdia, l’avió aterra a la zona de l’Aeronàutica Naval, on el rep un petit destacament que li rendeix els honors. Immediatament, es trasllada a l’edifici de la Capitania Militar, al passeig de Colom, on els rebels intenten resistir l’embat de les forces lleials. Després de llançar dos crits de “Visca Espanya!” i “Visca l’exèrcit”, el general es tanca amb els caps i oficials de l’Estat Major per tal de posar-se al dia de la situació.
Les notícies que rep no són excessivament afalagadores. Els objectius militars no s’han assolit i en molts punts les forces revoltades han estat assetjades per civils armats i guàrdies d’assalt. Bona part dels edificis oficials, com ara la Comissaria General i el Palau de la Generalitat, ni tan sols han estat atacats i tampoc s’han ocupat les emissores de ràdio ni Correus. El general intenta mobilitzar el regiment d’Alcàntara, que ni tan sols ha sortit al carrer, però quan aconsegueix fer-ho, és interceptat per un grup de civils armats que els obliguen a refugiar-se a l’Hotel Ritz. Goded tampoc té èxit a l’hora d’intentar controlar la base aèria del Prat, des d’on aparells de l’esquadra de Breguets bombardegen els revoltats de la caserna de Sant Andreu. Davant la negativa d’impossibilitat d’acon-seguir el suport de la Guàrdia Civil, Goded s’atrinxera a l’edifici de la Divisió, on és assetjat per forces de la Guàrdia Civil, guàrdies d’assalt i obrers. La lluita dura escassament una hora, però és acarnissada. Finalment, els insurgents decideixen hissar la bandera blanca des del balcó principal i, pocs minuts després, Manuel Goded és conduït al Palau de la Generalitat, on Lluís Companys el convida a fer el mateix que ell va fer la matinada del 7 d’octubre del 1934. La conversa és tensa, però finalment Goded cedeix i, des d’allà mateix, es dirigeix als seus simpatitzants amb un missatge típicament militar: “La sort m’ha estat adversa i he caigut presoner. Si voleu evitar que segueixi el vessament de sang, quedeu deslligats del compromís que teníeu amb mi.” És la certificació que l’alçament, a Barcelona, ha fracassat.
El consell de guerra
Aquell mateix dia, Goded és traslladat al vaixell Uruguay, el mateix escenari on havien estat empresonats i jutjats milers d’implicats en la revolta del 6 d’octubre del 1934. I, poques setmanes després, concretament el dia 11 d’agost, és sotmès a un consell de guerra juntament amb el general de brigada Álvaro Fernández Burriel. En la seva declaració, Goded afirma que s’ha traslladat a Barcelona per encapçalar el cop d’estat. El general, que combina alguns silencis clamorosos i les respostes curtes, gairebé telegràfiques, amb algunes falsedats manifestes, afirma que el moviment “no està orientat a un canvi de règim”, i que tampoc va contra la Constitució de la República, sinó que té un caire “exclusivament militar” i l’objectiu de “combatre els extremistes d’una i altra banda”. El general té una actitud despectiva amb el cap de la divisió, el general Llano de la Encomienda, malgrat que afirma que ell mateix “no va transmetre cap ordre perquè estava gairebé incomunicat”. L’advocat defensor de Goded intenta espolsar la responsabilitat del general i el presenta com un militar que no ha pres la iniciativa: “La guarnició de Barcelona va demanar a Manuel Goded la seva cooperació. Ell hi accedí. Però no preparà el moviment ni donà ordres.” Malgrat tot, tant Goded com Burriel són condemnats a mort.
L’afusellament
Algunes personalitats intenten intercedir per aconseguir salvar la vida de Goded. Tanmateix, és debades. Tal com recordarà anys després Julián Zugazagoitia, aquestes pressions seran “inferiors en força coercitiva a les de les masses catalanes, que urgien el compliment de la sentència”. La sentència s’executa hores després, la matinada del 12 d’agost. Poc després de les cinc de la matinada, Goded i Fernández Burriel són traslladats des del vaixell Uruguay fins al castell de Montjuïc, fortament custodiats. A banda d’un escamot de la Guàrdia Civil, els sentenciats són escortats per una comitiva de trenta-tres vehicles, ocupats per membres de les milícies antifeixistes.
El general Goded es presenta davant l’escamot d’afusellament “perfectament vestit i afaitat”: “Havia dedicat a la seva imatge cuidats minuciosos. Amb una cigarreta a la mà, ben enganxada la cendra al foc, va assistir als preparatius de l’escamot d’afusellament i, quan tot va estar llest, va aspirar una alenada de fum, va llençar la punta de la cigarreta i, afermant els peus a terra, va contemplar com els fusells li enviaven la mort”, tal com relata Julián Zugazagoitia. Poc després de donar-se compliment de la sentència, els milicians hissen la bandera negra, tal com era habitual cada vegada que algun pres del Castell de Montjuïc era ajusticiat.
CONSPIRADOR VOCACIONAL
Manuel Goded (Puerto Rico, 1882-Barcelona, 1936) era un conspirador congènit. Forjat a la guerra del Marror i ascendit a cap de l’Estat Major del general José Sanjurjo, va començar a conspirar durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1930, va participar directament en la sanjurjada del 1932, va ajudar Franco en la repressió de la revolució d’Astúries del 1934 i va seguir conspirant arran de la victòria del Front Popular el 1936. El govern de la República el vas destinar a les Illes Balears amb la idea d’allunyar-lo de la península. En el cas de l’aixecament del 18 de juliol, en un primer moment Goded tenia assignada la plaça de València amb l’objectiu de formar una columna que es dirigís cap a la capital; però la tarda del 16 de juliol, dos dies abans de la data senyalada, Mola li va confirmar que s’encarregaria de la plaça de Barcelona en substitució del general Manuel González Carrasco.
Un facciós reivindicat
Dos anys després de la seva mort, el fill de Goded que l’havia acompanyat en el viatge des de Mallorca fins a Barcelona va publicar un llibre titulat Un faccioso cien por cien. En aquells moments, no només s’havien posat en dubte les condicions militars de Goded, sinó fins i tot el seu perfil conpiratiu, alimentat per les males relacions que mantenia amb el Generalísimo. El 12 d’agost de 1939, tres anys després del seu afusellament, les restes de Goded van ser traslladades al cementeri de l’Almudena. Quan el general Varela va convidar Franco a assistir als actes de comiat, el Generalísimo va contestar. “No estaré mai amb Goded, ni viu ni mort”. També sobta la inusual benevolència del dictador amb els membres del consell de guerra que va condemnar Goded. El general Franco commutarà totes les penes de mort i alguns dels condemnats fins i tot van rebre llibertat condicional o vigilada.