La broma fa anys que dura

Han passat els anys, han canviat els polítics que hi han intervingut i també els periodistes que ho han explicat, però les relacions entre Catalunya i Espanya s’han convertit en un ritornello inacabable i esgotador. I els debats estatutaris en són un bon exemple. Des del 1918, quan el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va presentar el primer projecte a les corts espanyoles, fins al 2006, quan es va debatre la darrera reforma, s’han repetit els debats i les reaccions polítiques.

Un exemple el trobem en l’Estatut de Núria, aprovat el 9 de setembre del 1932 després d’una llarga tramitació a les corts espanyoles i d’una ferotge oposició política i social arreu d’Espanya. El procés ha estat resseguit de moltes maneres. En aquest reportatge us proposem fer-ho d’una manera diferent, a partir d’una selecció dels acudits que van aparèixer a la premsa satírica i generalista, tant catalana com espanyola. Des de l’instant en què va començar la tramitació de l’Estatut i, sobretot, a partir de la discussió a les corts, la premsa va obrir un debat paral·lel. En el rerefons de la controvèrsia hi havia els mateixos arguments que havien emergit des de finals del segle XIX, però, en aquest cas, amb un text estatutari que també es va llegir en clau humorística.