Hemeroteca

Hemeroteca

Revolta a toc de campana

El 4 d’abril del 1870 va esclatar una revolta popular contra el reclutament forçós dels mossos per servir a l’exèrcit espanyol, un aixecament que va ser especialment virulent a la Vila de Gràcia

EL PAPER DE LES DONES
A la Vila de Gràcia, l’aixecament es va iniciar amb un motí de les dones, que van assaltar la casa de la vila i van cremar la tota la documentació municipal

Una dita popular molt difosa durant el segle XIX deia: “Fill quint i sortejat, fill mort i no enterrat.” El servei militar estava associat a una mort més que probable o, com a mínim, a la pèrdua d’un braç de treball, especialment sensible per a les classes populars. El rebuig al sistema de reclutament, que n’eximia els fills de les famílies benestants a través del sistema de redempció en metàl·lic, era sistemàtic, però en període de conflictes, quan s’incrementaven substancialment les possibilitats de perdre els fills o les parelles, es va convertir en el detonant de diverses revoltes.

El 1868, quan es va produir el destronament dels Borbons, els nous dirigents van prometre que eliminarien les lleves obligatòries, a les quals el general Prim va batejar com “la contribució de la sang”, però quan els independentistes cubans es van alçar en armes, el govern va fer marxa enrere i va aprovar un nou sorteig de quintes. El diumenge 20 de març es van celebrar concentracions multitudinàries al crit de “Fora les quintes! Fora el govern!”. A Barcelona i en altres localitats la lleva no es va poder fer en la data prevista. La revolta va començar l’endemà, el 4 d’abril, quan milers de dones i joves, vingudes de les fàbriques properes, van entrar per la força al consistori i van fer una foguera amb les llistes de quintes, els arxius i tota mena de mobles. També van apunyalar l’alcalde, Gaspar Rosés, i van arrossegar el tinent d’alcalde, Gabriel Carbonell, fins a la cantonada del carrer Sugranyes, on el van executar. Tot seguit, van ocupar el campanar de l’església de Santa Maria, on van tocar a sometent. Ben aviat, els carrers es van omplir de grups armats i es van aixecar barricades per impedir l’entrada de les tropes pel pont d’en Rabassa. L’exèrcit va ser rebut amb una pluja de pedres, testos i tota mena d’objectes, però la resistència va durar poques hores. Com a represàlia, els militars van bombardejar Collblanc des del castell de Montjuïc i la revolta va acabar amb un balanç de 47 morts.

En el cas de la Vila de Gràcia, l’aixecament es va iniciar amb un motí de les dones, que van assaltar la casa de la vila i van cremar tota la documentació municipal. Des de la torre del Rellotge, just al davant de l’ajuntament, es va tocar a sometent. L’alcalde, en aquest cas, va liderar la revolta i va convocar tots els homes a peu de l’arbre de la Llibertat, a l’actual plaça del Sol. Tot seguit es van aixecar barricades al carrer Major, la principal via d’accés des de Barcelona, i es van iniciar els combats al camp d’en Vidalet. Les autoritats van respondre amb un bombardeig indiscriminat, focalitzat a la torre del Rellotge. Tot i els impactes rebuts, la campana de Gràcia va seguir repicant i es va convertir, amb el seu so esquerdat, en un símbol de la resistència. La revolta es va estendre a la resta de la comarca i l’arribada de reforços de Sant Martí va permetre, en un primer moment, frenar la infanteria de muntanya entre Sarrià i Sant Gervasi. El poble va patir un setge implacable que es va perllongar del 4 al 9 d’abril i va provocar la mort de 27 persones.

LA CAMPANA I EL SETMANARI

El repic de les campanes de Gràcia no només es va convertir en un símbol de la lluita contra les quintes, sinó també en el títol d’un setmanari de molta anomenada. Poc després del saqueig i la rendició de la Vila, l’editor Innocenci López Bernagosi estava buscant un títol per a una nova publicació satírica. Segons sembla, el seu amic, el federalista Valentí Almirall, li va proposar el de La Campana de Gràcia com a homenatge al símbol de la revolta de les quintes i li ho va argumentar d’aquesta manera: “No t’apuris: titula el nou periòdic La Campana de Gràcia, i deixa’l anar, que farà forrolla.” I va ser així com el 8 de maig del 1870 va aparèixer el primer número de La Campana de Gràcia, un dels pocs setmanaris humorístics i satírics (juntament amb L’Esquella de la Torratxa) que va aconseguir sobrepassar els 3.000 números i que es va publicar durant gairebé seixanta-cinc anys.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor