Hemeroteca

Hemeroteca

La primera Esquella

Fa 150 anys, va aparèixer el primer número de ‘L’Esquella de la Torratxa’, una publicació que es va mantenir fins al gener del 1939 i que es va consolidar com una de les capçaleres més importants del país

UNA CRÍTICA AL PODER
Malgrat les lleis mordassa i les constants suspensions de garanties, des de les seves pàgines es van criticar governs i, fins i tot, la monarquia

A finals del segle XIX, les publicacions de tota mena afloraven sense aturador. Bona part d’aquestes, sucumbien pocs mesos després, ja fos a causa de les precarietats econòmiques o bé de la pressió de la censura. La premsa humorística, que es llegia en veu alta a les tavernes i ateneus, va arrelar amb força, amb capçaleres de referència com ara La Tomasa, LaCampana de Gràcia, Cu-Cut! o El Be Negre. Una d’aquestes va ser L’Esquella de la Torratxa, que va néixer el 5 de maig del 1872, fa exactament 150 anys. I va fer-ho de rebot, com un substitut de La Campana de Gràcia, que havia estat suspesa per ordre del governador civil de Barcelona, “digne criat de la gentussa de Madrit”. El relleu en la capçalera, però, no va tenir gaire èxit i L’Esquella també va ser suspesa després de treure quatre exemplars al carrer. El novembre del 1872, dos anys després d’aquella operació, es va tornar a repetir la jugada, i L’Esquella va tornar a reaparèixer. Com si es tractés de la matemàtica de la història de Deulofeu, la situació es va repetir, i L’Esquella només va tenir l’oportunitat de fer de La Campana durant quatre setmanes.

La tercera, però, va ser la bona. El gener del 1879 L’Esquella es va haver de ressuscitar, però el seu editor, vistos els antecedents, va decidir mantenir les dues revistes al quiosc: l’original i la substituta. Amb un naixement tan tortuós i un paper de secundari, es feia difícil sospitar que la publicació s’acabaria consolidant, encara més en un context polític tan advers i ab l’escàs recorregut de les publicacions en català. No obstant això, L’Esquella de la Torratxa va aconseguir una ràpida difusió entre el públic català i es va convertir en una de les capçaleres de referència, amb milers de lectors que van aprendre a llegir la realitat en clau d’humor i en català. Per les seves pàgines van passar-hi els millors dibuixants de l’època, amb una barreja d’estils artístics especialment rellevant.

Malgrat les lleis mordassa, les suspensions de garanties constitucionals i, fins i tot, les dictadures, des de les pàgines de L’Esquella es van criticar governs espanyols i ajuntaments i també la monarquia. I, número a número, es va convertir en una plataforma des de la qual es va defensar el catalanisme, des de la irrupció de Solidaritat Catalana el 1906 fins a l’obtenció de l’autonomia el 1932. La revista també es va convertir en una plataforma cultural de primer ordre. A les seves pàgines hi trobem ressenyes d’exposicions, crítiques de concerts i cròniques teatrals. Bona part de les expressions de la cultura de masses van trobar el seu espai a L’Esquella, amb creacions literàries carregades de doble sentit, dibuixos de dames insinuants i fotografies de les cantants o vedets de moda, totes elles amb menys roba de la que haurien desitjat les publicacions catòliques.

La trajectòria de L’Esquella de la Torratxa va transcórrer de forma paral·lela a la de La Campana de Gràcia. I no només pel seu naixement, com hem pogut comprovar, sinó també perquè compartien editor –la nissaga dels López– i, per damunt de tot, perquè una decisió d’aquest, just en la darrera dècada del segle XIX, va determinar un distanciament entre les dues capçaleres. El canvi de preu de L’Esquella (que va passar a costar 10 cèntims) va fer que acabés fidelitzant un lector amb major poder adquisitiu i, de resultes d’això, adoptés un to més moderat i menys incisiu. Malgrat tot, en aquesta rivalitat consentida, L’Esquella es va endur les plomes més destacades i els millors dibuixants i es va consolidar com una capçalera de referència.

seixanta ANYS D’HISTÒRIA

El llibre L’Esquella de la Torratxa. 60 anys d’història catalana, curosament imprès per Editorial Efadós, ofereix una visió molt completa d’aquesta publicació excepcional. Jaume Capdevila en va assumir la coordinació i també signa alguns textos. A més, Jordi Riera rastreja en els orígens dels López, la nissaga d’editors; el filòleg Albert Rossich ens presenta els escriptors, i Josep Maria Cadena i Ramon Serra ens recorden els ninotaires i dibuixants que van participar-hi.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor