Internacional

La revolta té nom de dona

Bielorússia viu setmanes de protesta en contra del president, Aleksandr Lukaixenko. L’oposició la lideren tres dones que demanen que es tornin a repetir les eleccions

ESTRATÈGIA
L’apropament de Lukaixenko a Putin s’interpreta com una maniobra desesperada del mandatari per aferrar-se al poder

Què ha passat durant les darreres setmanes a Bielorússia perquè els aixecaments contra el govern d’Aleksandr Lukaixenko es comencin a veure amb preocupació? Com el mateix president ha arribat a reconèixer que ha passat una mica massa temps a la poltrona? Bielorússia viu moments convulsos, i Lukaixenko es veu assetjat per una oposició més enfurismada que no pas organitzada.

Les imatges parlen per si soles. Són dones de totes les edats que regalen flors a les forces de seguretat o que fins i tot s’hi encaren. Són les que van vestides de blanc, un color que també s’ha convertit en símbol de la revolució. Tres dones s’han erigit en les representants d’aquest moviment que vol fer caure el govern de Lukaixenko. Comparteixen el desig de desallotjar-lo del poder. Svetlana Tikhanóvskaia, de 38 anys, va decidir presentar-se a la presidència després que el seu marit, Serguei Tikhanovski, el blocaire més popular de país, fos detingut primerament per desobediència a l’autoritat i després acusat d’instigar desordres. La candidata, traductora d’anglès de professió, va anar guanyant simpatitzants i adeptes durant la campanya. Tikhanóvskaia va demanar repetidament tenir un debat amb el president, però Lukaixenko va ignorar la petició. És més, durant la campanya electoral es va riure de les tres candidates. “Una dona presidenta es col·lapsaria, pobreta”, va assegurar. “Bielorússia no ha madurat prou per votar una dona”, va afegir mentre feia una visita a una fàbrica de tractors. L’altra cara visible és Verónika Tsepkalo, exempleada de Microsoft i cap de la campanya del seu espòs, Valeri Tsepkalo, fundador d’un gran parc tecnològic a Bielorússia i exambaixador als Estats Units, a qui se li va denegar el registre com a candidat. Valeri Tsepkalo ha marxat del país amb els seus fills per por de ser arrestat. Maria Kolesnikova és segurament una de les imatges més mediàtiques de Bielorússia. La seva detenció el 7 de setembre passat ha provocat que augmenti la indignació entre els seus partidaris. Kolesnikova va ser arrestada per uns desconeguts i trasalladada al centre de reclusió de Zhodino. L’opositora ha acusat els agents del KGB d’amenaçar-la de mort.

El 9 d’agost passat, es van celebrar uns comicis presidencials en els quals l’oposició va quedar totalment desballestada. Els resultats van revelar que Lukaixenko s’havia tornat a imposar per més dels 80% dels sufragis. El president bielorús fa vint-i-sis anys que ocupa el càrrec, des que aquesta antiga república exsoviètica es va independitzar de l’URSS. Des del 1994, Lukaixenko ha dirigit el país amb mà de ferro. Ha estat acusat al llarg dels anys d’encapçalar un govern autocràtic, en què l’oposició ha estat tradicionalment reprimida, segons informes anuals d’organismes de drets humans.

La nit després de les eleccions, els violents enfrontaments van provocar 3.000 detencions a Minsk i a altres ciutats. La policia va disparar gasos lacrimògens, bales de goma i granades paralitzants per dispersar la multitud. Les nits posteriors, els aldarulls van continuar, i 3.700 persones més van ser arrestades a tot el país.

La candidata opositoraTikhanóvskaia va intentar presentar una queixa davant les autoritats electorals per frau. Dies després, des de Lituània, assegurava que va ser detinguda durant set hores i que no va tenir “cap més opció que marxar del país”.

Les protestes d’aquestes darreres setmanes (s’estan fent cada diumenge) també s’estan reprimint de manera violenta. Hi ha detinguts, que han denunciat que han patit tortures, i els periodistes estrangers que cobreixen la informació també han rebut diversos graus de represàlies. Des d’intimidació per part de les forces de seguretat fins a detencions. D’altres, han estat directament expulsats.

La tensió que es viu al país és creixent des que el 16 d’agost més de 250.000 persones es van manifestar a la capital del país, Minsk. Protestes similars tenen lloc a les principals ciutats bielorusses, especialment a les urbs situades prop de la frontera amb Polònia i Lituània, com ara Hrodna i Brest.

No és només una revolució de les ciutats. El món rural –el país, en bona part, viu de l’agricultura– també s’ha aixecat en contra de Lukaixenko, així com els treballadors de les fàbriques més importants del país, que han fet dies de vaga. És una revolta transversal, però que té com a eix vertebrador el lideratge que estan assumint les dones en aquestes moment crucial de la història de Bielorússia.

gestió del coronavirus

El descontentament popular envers un líder que ha governat gairebé tres dècades s’ha vist agreujat per la crisi del coronavirus. La posició de Lukaixenko davant el virus (suggeria combatre’l amb vodka, saunes i treball dur) va generar una gran disconformitat en un sector de la població i va ser vist com un senyal de desconnexió amb la realitat del ciutadà.

Gairebé 70.000 persones s’han contagiat a Bielorússia, i més de 600 han mort des que va començar la pandèmia, encara que els opositors adverteixen que la xifra podria ser fins a deu vegades més gran tenint en compte els escassos tests que es fan entre la població.

Bielorússia ha estat un dels pocs països que no ha implantat una quarantena estricta. De fet, les lligues professionals, com ara la de futbol, van continuar, i els bars, restaurants, cinemes i teatres mai han tancat.

el futur de lukaixenko

El president bielorús és conscient de la seva posició de debilitat. D’una banda, les manifestacions no s’aturen i la repressió és cada vegada més dura. Ara per ara, té el suport del seu homòleg rus, Vladímir Putin, que va concedir fa pocs dies un crèdit de 1.500 milions de dòlars a l’exrepública soviètica. Els dos líders es van reunir a la ciutat balneària de Sotxi.

L’apropament de Lukaixenko a Putin s’interpreta com una maniobra desesperada del mandatari per aferrar-se al poder, ja que bona part de la població respecta l’amistat amb Rússia, tot i que no la submissió. De fet, hi ha una part dels manifestants que tem que Rússia pugui fer una jugada similar a la que ja ver fer a Ucraïna, quan es va annexionar la península de Crimea i es va obrir una guerra a la zona del Donbass.

En declaracions a mitjans de comunicació russos, Lukaixenko va assegurar que no deixarà el poder perquè “es podria produir un bany de sang”. I va afegir: “No marxaré així com així. He dedicat un quart de segle a construir Bielorússia. No ho llançaré tot per la borda! A més, si me’n vaig, mataran els meus partidaris!”

Precisament, va explicar que amb la imatge que va fer la volta al món (la de Lukaixenko empunyant un fusell kalàixnikov) volia demostrar que no havia fugit enlloc i que estava disposat a defensar el seu país “fins al final”.

bielorússia Extensió: 207.600 km² Habitants: 9,4 milions Capital: Minsk Idiomes oficials: bielorús, rus

“No són peces d’escacs”

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, assegura que la Unió Europea dona suport a les mobilitzacions a Bielorússia. “Les eleccions no van ser lliures ni justes, i la brutal resposta del govern a les protestes ha estat vergonyosa”, assegurava la presidenta de la Comissió.

La cap de l’executiu europeu assegurava que el poble de Bielorússia ha de decidir el seu propi futur, i va incidir en el fet que “no són peces en el tauler d’escacs d’altres», en una referència clara a la influència de Moscou sobre Minsk.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor