Internacional

INTERNACIONAL

Guerra oberta al Caucas

Els combats a l’Alt Karabakh entre Armènia i l’Azerbaidjan reobren un conflicte latent. Els interessos de Turquia i Rússia són ara clau per a l’estabilitat de la regió

ALIATS
Armènia confia la seva seguretat a Rússia, que ven grans quantitats d’armament a l’Azerbaidjan
ENFRONTAMENTS
Armènia acusa Turquia de donar suport a l’Azerbaidjan en aquest nou episodi de violència al Caucas

Tambors de guerra a la zona sud del Caucas. Armènia i l’Azerbaidjan han reprès amb artilleria pesant un conflicte intermitent des de fa dècades. En poc més de deu dies, els morts es compten per centenars, i la destrucció de la ciutat de Stepanakert, capital de la zona, és ben visible. Edificis, escoles i hospitals han quedat totalment destruïts. L’ombra d’un nou conflicte –com el que en els anys noranta del segle passat va provocar la mort de 30.000 persones– entre Erevan i Bakú avança a passos de gegant. L’Alt Karabagh és un enclavament muntanyós situat al sud del Caucas, on es calcula que viuen unes 150.000 persones. És un territori que reclamen els dos estats, i el conflicte s’ha d’enquadrar en la influència i el domini rus que ha tingut la zona durant segles. Històricament armeni, el territori va ser annexionat per l’Azerbaidjan durant la Revolució Russa. L’arribada de l’URSS va servir per soterrar aquest conflicte, perquè van deixar de ser països independents. Moscou va lliurar el territori a l’Azerbaidjan el 1921 i va establir la Regió Autònoma de l’Alt Karabakh el 1923, com a part de la República Soviètica de l’Azerbaidjan. Durant anys, les tensions entre àzeris i armenis van ser constants, així que aprofitant el desballestament de la Unió Soviètica, els armenis es van voler desfer del control de l’Azerbaidjan, fet que va suposar l’inici d’’unes revoltes armades que van desencadenar el conflicte armat iniciat el 1992.

El 1994, es va signar una treva, i els armenis de l’Alt Karabagh van proclamar una república independent, la República d’Artaj, que mai ha estat reconeguda internacionalment i que es troba sota l’òrbita d’Armènia. El mes de juliol passat, uns enfrontaments entre els dos exèrcits van provocar la mort de setze soldats.

tensió creixent

Ara l’ofensiva es redobla. Hi ha diverses hipòtesis que expliquen el renaixement del conflicte. La que pren més força després dels moviments en el context internacional és el creixent interès de Turquia per la zona. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, no amaga el seu suport a l’Azerbaidjan i fins i tot s’indica que el mandatari ha facilitat l’arribada de milicians provinents de Síria, on amb una guerra que es dona gairebé per acabada i amb la zona nord controlada, Erdogan posa ara els ulls en el Caucas. Turquia és un aliat històric de l’Azerbaidjan; els uneixen llaços culturals i també religiosos, ja que la majoria de la població dels dos països professa la religió musulmana. A més, Ankara té interessos energètics en aquest territori. El suport és total i ben visible. Deu dies després de l’inici dels enfrontaments armats, el ministre d’Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu, era rebut a Bakú pel president azerbaidjanès, Ilham Aliyev: “He vingut amb la intenció de demostrar a tothom un cop més el suport de Turquia a l’Azerbaidjan. Avui l’Azerbaidjan lluita per l’alliberament dels seus territoris, i compta per a això amb el potencial i la força necessària”, assegurava el ministre d’Erdogan.

Despesa militar

L’Azerbaidjan disposa de grans recursos petroliers. En els darrers anys ha anat augmentant la despesa militar, i es calcula que el valor de l’armament de Bakú és superior a la totalitat del pressupost d’Armènia. El cap del govern armeni, Nikol Pashinyan, afirma que “sense la implicació de Turquia, aquesta guerra no hauria començat”. Segons la seva opinió, “la decisió de desencadenar el conflicte ha estat motivada pel suport total donat per Turquia”. Turquia i Armènia són enemics històrics i amb unes relacions molt complicades. El record del genocidi que es va perpetrar des de l’imperi otomà a través dels Joves Turcs al poble armeni de l’any 1915 al 1923 –i en què es calcula que van morir més d’1 milió de civils armenis– encara és ben viu a Armènia. Fins a trenta països, entre els quals França, Alemanya i els Estats Units han reconegut aquesta massacre.

El paper de Rússia

La influència de Moscou en aquest territori és innegable. Malgrat això, en els darrers anys el president rus, Vladímir Putin, ha preferit jugar el paper de potència neutral en els enfrontaments entre els dos estats. Armènia confia que Moscou és la seva garantia de seguretat, però al mateix temps, Rússia també ven grans quantitats d’armament a l’Azerbaidjan i veu com una amenaça el paper protagonista que Turquia s’ha atorgat en el conflicte. L’entrada de suposats milicians gihadistes al Caucas és una amenaça per a Moscou. De fet, una de les raons que va esgrimir Putin per entrar a la guerra de Síria el 2015 va ser la implicació d’islamistes de les repúbliques de Txetxènia i el Daguestan. Ara, amb el nou conflicte obert Putin veu l’arribada de milicians patrocinats per Ankara més a la vora. Per la seva banda, l’Iran és una altra de les potències de la regió que hi ha implicades, ja que té fronteres amb els dos estats i dona suport a Armènia.

mediació internacional

El conflicte al Caucas sud està sense resoldre des de fa més de tres dècades, amb una escalada de tensió que pot fer trontollar aquesta regió i la seva àrea d’influència. A més, l’escalada de la violència podria desestabilitzar l’economia global, perquè el Caucas sud és un passadís per als gasoductes que van des del mar Caspi fins als mercats mundials. La Unió Europea ha demanat el cessament immediat de les hostilitats i l’inici d’un diàleg entre els dos estats. França –amb una comunitat armènia molt important– lidera aquesta posició. Els Estats Units i Rússia també s’han unit a aquesta petició.

ALT KARABAGH Extensió: 4.400 km² Habitants: 150.000 persones Capital: Stepanakert
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)