Internacional

Els conflictes oblidats

La invasió de Rússia a Ucraïna acapara l’atenció mediàtica des de fa setmanes. La guerres del Iemen, les que es lliuren a Àfrica i la violència a l’Afganistan, però, no s’aturen

AFGANISTAN
El retorn dels talibans després de vint anys va generar una onada d’indignació a les xarxes socials l’estiu passat

El silenci s’ha fet a l’Afganistan. Recorden els talibans? Van arribar al poder tot just el mes d’agost passat. El món va entrar en un estat d’indignació i la seva tornada al govern va agafar molta gent per sorpresa. Les xarxes socials es van omplir de missatges en contra dels talibans i a favor dels drets de les dones. Ara, les notícies arriben amb comptagotes. L’atenció mediàtica s’ha desplaçat cap a un conflicte que ens interpel·la per la seva brutalitat i també per la seva proximitat. Ucraïna és a l’est d’Europa.

Sobre el terreny, la marxa de les tropes americanes del país asiàtic –hi van arribar després de l’atac a les Torres Bessones l’11-S– va suposar que aquest grup tornés a assumir el control del país. La història de l’Afganistan és una història de violència. El retorn dels islamistes al poder dibuixa un escenari molt complicat, sobretot, per a les dones. Durant els primers dies al poder, els talibans ja es van ocupar de prohibir que poguessin sortir soles al carrer, anar a treballar o a la universitat, tot i que després van recular per la pressió internacional. Els avenços, tímids però importants, que s’havien aconseguit en els darrers anys quedaven esmicolats. La dona, un altre cop, al darrere de la porta de casa, sense possibilitat de créixer ni d’emancipar-se. L’escenari polític a hores d’hora és fosc. Els talibans ocupen el govern, i el país, de grans dimensions, està ple de grups insurgents que malden per aconseguir el seu bocí de poder. Sense oblidar la implantació d’Estat Islàmic; tot i que una de les seves ambicions és aconseguir que el país asiàtic es converteixi en una nova Síria, encara estan lluny d’aconseguir el seu objectiu. En un país immers en una violència latent des de fa més de quatre dècades, hi ha milers de persones que volen fugir-ne per trobar un futur millor. Són la imatge de la desesperació que es va poder veure a les pistes de l’aeroport de Kabul fa poc més de mig any.

L’INFERN SOBRE LA TERRA

És com s’ha descrit moltes vegades el conflicte del Iemen. Es va iniciar el 2014, i les xifres ens mostren la seva cruesa: en aquests set anys de guerra es calcula que s’han produït més de 60.000 morts. El país és un dels més pobres del món àrab, i aquests anys en conflicte han suposat una greu crisi humanitària: més de 17 milions de iemenites tenen inseguretat alimentària. De fet, a principis d’aquesta setmana, tres agències de les Nacions Unides alertaven que si no es fa un esforç ingent per enviar recursos al Iemen el país “està a punt d’una catàstrofe”. A més de la fam, les epidèmies, com ara el còlera, també han castigat durament la població. El conflicte és una de les darreres espurnes que va encendre la Primavera Àrab, però que de seguida es va convertir en una guerra que enfronta els houthis –xiïtes, que tenen el suport de l’Iran– amb el govern d’Abd Rabbuh Mansur Hadi, que té el suport de l’Aràbia Saudita. Precisament, aquests dos grans actors regionals han traslladat les seves pugnes a territori iemenita i han convertit el país en un escenari de mort i destrucció. Moltes de les armes que utilitza l’Aràbia Saudita contra la població iemenita han estat venudes per l’Estat espanyol.

Àfrica és el continent més oblidat. Les guerres que s’hi lliuren rarament acaparen l’atenció mediàtica. Un dels principals exemples és el conflicte iniciat el 2020 a la regió de Tigre, a Etiòpia, en què un dels països més pobres de l’Àfrica s’enfronta a la pugna entre l’exèrcit etíop i les forces de l’Estat de Tigre. Aquests combats han suposat que centenars de milers de persones hagin hagut de marxar de casa seva i busquin refugi en països com el Sudan. Les darreres dades revelen que ja hi haurien mort unes 40.000 persones. Somàlia o Nigèria també són països castigats per la violència, en aquest cas per la implantació de grups islamistes com Al-Shabab (filial d’Al-Qaida) i Boko Haram. O la guerra a la República Centreafricana, o la violència que s’ha desfermat a Myanmar (Àsia), on la repressió contra els contraris al règim és brutal després del cop d’estat que es va produir a principis del 2021. Uns i altres són conflictes oblidats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)