De llei a llei i tiro perquè em toca
Amb la legalitat vigent va ser afusellat Companys, i l’‘exemplar’ justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici
“No hi ha llibertat ni democràcia sense lleis.” És la frase de la setmana, o potser de la dècada, de Felip VI com a recordatori als jutges del Suprem. Ja s’ha recordat aquests dies que fins i tot Corea del Nord té lleis. A veure qui és el membre de la judicatura espanyola que defensa que això, l’imperi de la llei, és precisament la garantia de la llibertat i de la democràcia. Els Borbons, però, són els primers interessats a fer veure que és més important la llei –signifiqui el que signifiqui– que qualsevol altra consideració. D’això en viuen encara avui. Ho han d’agrair, entre d’altres, a Torcuato Fernández-Miranda, que va ser l’ideòleg de la ley a la ley i que va permetre al règim franquista durant la Transició fer el salt a una democràcia formal sense que gairebé ningú els demanés passar comptes. La llei va ser aprovada per les corts franquistes el novembre del 1976 i (no cal que rigueu) en un referèndum el 1976. L’oposició d’esquerres va recomanar l’abstenció sobretot per una cosa: “assegurava” la monarquia. Aquest era el principal objectiu de Fernández-Miranda. Tota la resta –inclòs el reconeixement del Partit Comunista d’Espanya– es podria acabar discutint a posteriori.
Abans, amb la legalitat vigent espanyola per exemple del 1940, Lluís Companys va ser afusellat segons la llei vigent. És més, la justícia espanyola actual –aquesta tan exemplar– es nega a declarar nul el seu judici. Visca la llei! El 1975, el govern espanyol va afusellar Xosé Humberto Baena Alonso, Ramón García Sanz, José Luis Sánchez-Bravo, Ángel Otaegui i Jon Paredes després d’un consell de guerra que va provocar manifestacions arreu del món. Franco va fer una aparició a la plaça d’Oriente i va dir: “Tot el que s’ha armat obeeix a una conspiració maçonicoesquerrana, en contuberni amb la subversió comunista terrorista.” Al seu costat, un jove Joan Carles li feia costat.
Com cada 23-F, i per molts anys
LLUÍS SIMONEl cop d’estat, el de Tejero, no el dels catalans, celebra els seus 38 anys en plena forma. El relat oficial que es va construir continua inalterable i ja ningú recorda la relació entre Armada, Joan Carles I i el govern de “salvació nacional” que es volia dur a terme per parar els peus sobretot a bascos i catalans.