La volta al món en vuit dies
Casualitat o no, la meva absència d’aquestes últimes setmanes –podeu qualificar-la de fugida o d’exili forçat– ha coincidit amb el tour mundial de Joan Carles I. Totes les grans estrelles internacionals han cancel·lat les seves gires, però on hi hagi un emèrit que s’apartin els reis de l’espectacle. Tots han sucumbit davant el xou del mil·lenni, una aventura que ha remogut d’emoció l’esquelet de Verne a l’enigmàtic cementiri d’Amiens.
Segons la crònica dels esdeveniments d’aquestes últimes setmanes que he pogut anar resseguint, Joan Carles I va escapar de La Zarzuela pactant no se sap què amb La Moncloa. Va arribar a Sanxenxo (Galícia), on l’esperaven els amics que l’han acompanyat pel món a bord del Bribón i el Fortuna –quins grans noms!–. D’allà hauria volat cap a Cascais, a 25 km de Lisboa, per instal·lar-se en una mansió a la qual el seu pare ja s’havia exiliat. Alguns reporters s’hi van desplaçar per espiar entre els arbustos, però no van aconseguir la desitjada foto. La parada següent, segons mitjans monàrquics i d’altres que no ho són tant, va ser la República Dominicana, on hauria passat alguns dies del seu cruel exili en un complex de luxe del seu bon amic Pepe Fanjul, empresari del sucre i un dels homes més rics de Miami.
Mentre el govern espanyol, que va ordir juntament amb Felip VI aquesta gran escapada, assumia que no tenia ni la més punyetera idea d’on parava l’antic cap d’estat, Joan Carles va decidir fer una altra parada en un estiu boig que ja voldríem molts de nosaltres, sobretot en plena pandèmia, quan les autoritats sanitàries desaconsellen volar si no és per raons essencials. Així, Joan Carles ha visitat més amics, aquesta vegada a l’Orient Mitjà, d’on provenen algunes de les comissions que investiguen a Suïssa. Els Emirats Àrabs, una democràcia consolidada, l’acull aquests dies. Però l’aventura, ja ho sabeu, continua.
Un grafit del rei emèrit, signat per l’artista J. Warx
“Servei a Espanya”
De la coneguda carta que el rei emèrit va enviar a Felip VI, que fa veure que baixa de l’hort, la millor excusa que dona per justificar la fugida és la de fer un “servei a Espanya”, se suposa que l’últim. La sensació general és que l’emèrit és com aquell moble tan valuós, tan antic i tan inútil que no saps com treure’t de sobre. I tampoc hi ha la factura de compra.
L’extradició, un problema menys
Si Joan Carles I es queda als Emirats Àrabs, que és el que li convé tot i que fins i tot el monàrquic ACB ha publicat un article contra el seu destí final, tindrà segurament un problema menys, una possible extradició a Espanya i, sobretot, a Suïssa, que és on se l’investiga seriosament perquè el fiscal espanyol només pot remenar papers a partir del 2014. Abans era, recordem-ho, inviolable. El país àrab no té cap tractat d’extradició amb Suïssa (bingo!) i el que té amb Espanya té una doble via d’escapatòria senzilla d’adoptar per l’emèrit: motius d’edat i de salut. Així, malgrat que el seu advocat diu amb la boca petita que respondrà davant la justícia, els fets diuen una altra cosa.
Juan Villalonga, el tercer home
En el triangle que formen Joan Carles, l’excomissari Villarejo i Corinna Larsen hi ha un tercer home, l’expresident de Telefónica Juan Villalonga, amic de tots tres. A Madrid ja circula material de Villarejo en què hauria gravat no només Corinna, sinó el mateix Villalonga. “Si vols, t’emportes la monarquia pel davant”, deia l’empresari a l’antiga amant del rei. De fet, Corinna va contactar amb Villarejo per recomanació de la dona de Villalonga, amb qui tenia molt bona relació. Quan l’aristòcrata alemanya es va veure “en perill” va rebre una proposta: “Parla amb Villarejo, ell t’ho arreglarà.” I així estem...