La monarquia

Quan els Borbons van de copes

La copa del Rei torna a estar de moda gràcies als amics d’Alcoi i als jugadors de l’Alcoià. De fet, és una competició de la qual els equips dels Països Catalans solen sortir ben parats. Primer s’ha de dir que celebrar cada temporada no una sinó desenes de copes en tots els esports per divinitzar la figura del cap de l’estat és una cosa que només es porta a Tailàndia, l’Aràbia Saudita i, és clar, a Espanya, gràcies –oh sorpresa!– a una altra herència que els Borbons van abraçar del franquisme, la seva copa del Generalísimo. A Alemanya, entre el 1936 i el 1943, la van batejar com a copa Tschammer-Pokal, en honor a un oficial del Reichstag, però van ser curosos quan la van recuperar. A la Gran Bretanya, la monarquia de totes les monarquies, també troben excessiu això que els futbolistes es clavin puntades de peu els uns als altres en nom de sa majestat.

L’adulació acrítica de la corona de tots els estaments espanyols fa que no només tinguem una copa del Rei en tots els grans esports, sinó que també hi ha, és clar, les copes de la Reina, que són les que juguen els equips femenins, una manera com una altra de perpetuar una divisió de gèneres en què el rei (l’home) sempre impera sobre la reina (la dona). Aquí no s’acaba tot. Els prínceps i princeses també han tingut i tenen les seves pròpies copes.

El pecat ja és, diguem-ne, original, perquè la primera edició oficiosa del torneig, el 1902, va ser batejada com a copa de la Coronació, en motiu de l’arribada al poder d’Alfons XIII. I com sempre, hi va haver un català pel mig, Joan Padrós, fundador del Madrid, tot i que en honor seu cal recordar que el nom del club era asèptic, Sociedad Madrid Foot-Ball Club, i que el títol de real no va arribar fins al 1920. En la primera copa de la Coronació, una selecció basca i el Barça van jugar la final (2-1), un presagi del que passaria en el futur en les grans xiulades a Felip VI.

Felip VI, en plena xiulada a l’himne espanyol en final de la copa del 2017

El ‘títol’ del Llevant

El 1937, els equips dels Països Catalans, excepte el Barça –que estava de gira per Mèxic i els EUA–, van aconseguir organitzar la seva pròpia copa de la República –un títol que la federació espanyola no reconeix–. El Llevant va guanyar el València (0-1) en una final disputada a Montjuïc. L’Espanyol i el Girona van ser els altres participants.

El tercer grau d’Urdangarin

El cunyat de Felip VI ha entrat en mode pànic, segons ha explicat un amic seu a la revista Semana, perquè a partir d’ara es veu obligat a compartir la seva restricció de llibertat amb altres reclusos en un centre d’inserció a Alcalá de Henares. Urdangarin, que ja té el tercer grau, ha passat tota la condemna en solitari i ara es troba que ha de conviure amb 400 persones i això “l’aterra”. Es veu que la possibilitat de compartir pati, menjador i altres instal·lacions amb plebeus li genera una tensió gairebé insuportable. També s’ha de dir que altres fonts patien per la solitud que va haver d’afrontar al centre de Brieva (Àvila). El marit de Cristina, això segur, té vetada la seva entrada a La Zarzuela, tot i que els sogres paguen l’escola dels seus fills.

Una vacuna per passar les penes

La semillibertat patidora d’Urdangarin ha anat acompanyada d’un premi de consolació, la vacunació contra la covid-19, a la qual la majoria de plebeus encara no podem aspirar. La punxada s’ha justificat perquè el condemnat per corrupció treballa en un centre a Pozuelo de Alarcón amb persones amb un alt nivell de dependència. Com diria un amic, Urdangarin en llibertat i vacunat. Supereu això.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)