Sofia, reina dins i fora del jaç
Tots els que ens hem endinsat (aixeco el dit) en la vida sexual desenfrenada de Joan Carles I, el gran Dionís de la monarquia europea, ens hem oblidat en una actitud sovint masclista que la seva esposa, Sofia, ha tingut unes necessitats similars i probablement les mateixes oportunitats per enllitar-se i gaudir realment o reialment amb qui hagi desitjat o volgut. No hi ha proves que Sofia, sovint adulada per esdevenir el repòs del gran guerrer de la Transició, hagi mantingut el ritme de vida d’Isabel II, nimfòmana segons la tradició popular i també escrita, però amb el temps se n’ha sabut alguna cosa. A més, ha estat prou llesta per no deixar-se ensibornar per cap amant despietat, com li ha passat a l’home que encara és el seu marit.
El primer gran amant de Sofia va ser Harald V de Noruega, quan aquest era encara príncep, en els anys seixanta, una època en què la llavors princesa ja estava casada amb el seu cosí tercer, l’emèrit Joan Carles. Harald no va perdre el temps mentre estudiava per ser rei, i també es va entendre amb altres princeses –Irene de Grècia, Alexandra de Kent i Maria Lluïsa– abans de casar-se amb Sonja Haraldsen.
Jaime Peñafiel va revelar un altre dels presumptes amants de Sofia. L’escriptor Juan José Benítez, fanàtic de la ufologia i autor de la saga Caballo de Troya, en una trobada gairebé furtiva en un hotel al Perú. El cas que més ha transcendit en els darrers anys, gràcies als articles de Pilar Eyre, és sobretot el d’Alfonso Díez, vidu de la duquessa d’Alba, Cayetana Fitz-James Stuart, una dona constantment present a les revistes del cor. És conegut que Díez se sent atret per dones més grans que ell. Quan va saltar la notícia sobre la possible relació ell tenia 58 anys i la reina, 70. Després d’anys i anys de rumors, Joan Carles I va acabar prohibint la presència de l’aristòcrata en la festa del seu 80è aniversari.
Alfonso Díez i la duquessa d’Alba, en els seus millors temps
El ‘xicot’ grec
El 2017, també va sorprendre l’amistat de la reina amb un jove escultural grec de bon veure que l’acompanyava sobretot en les visites al seu país, fet que va provocar tot tipus de comentaris. Jorge Javier Vázquez, amb tot, va donar per fet que l’acompanyant de la reina era “gai” i que aprofitava els viatges a Grècia per visitar en solitari Míkonos i Krania.
Piscines sense fons
El pressupost que l’Estat adjudica cada any a la casa reial, que està per sobre dels 8 milions d’euros actualment, encara no arriba per pagar totes les despeses d’una família insaciable en molts sentits. Per pagar despeses extraordinàries a les quals els Borbons, tan escanyats com estan, no poden fer front, l’Estat fa anys que se serveix d’un ens anomenat Patrimonio Nacional perquè no els falti de res. Aquesta setmana s’ha sabut que aquesta és la fórmula que es fa servir per costejar el manteniment de la piscina –perdó de les tres piscines– que hi ha a La Zarzuela. L’últim contracte signat és de 500.000 euros de no res. Se n’encarreguen empreses privades perquè, de fet, Patrimonio Nacional només és un despatx de funcionaris.
El monarca a l’ombra
L’escriptor Javier Cercas continua la seva campanya implacable per defensar la monarquia espanyola contra qualsevol que gosi posar-la mínimament en qüestió. L’últim que ha rebut és Pablo Iglesias, a qui acusa de crear un problema, el de la monarquia, on abans no n’hi havia cap. Cercas, que encara no té clar si Finlàndia és una monarquia o una república, defensa en un abraonat article a El País que durant dècades la monarquia no ha estat un problema a Espanya i que, en certa manera, tots els escàndols que han sorgit recentment tenen un gran culpable i aquest no és Joan Carles I.