Lluís primer i últim
Per raons ben comprensibles, els Borbons només van tenir un rei amb el mateix nom d’aquest qui us escriu. Lluís I, fill de l’amic Felip V, va debutar amb il·lusió però la cosa no va acabar bé. Va regnar, o ho va fer veure, durant set mesos el 1724. Va morir per culpa de la verola amb només disset anys. Entre aquesta malastrugança i el destí que esperava els Lluïsos a França, sobretot el XVI, als Borbons de Madrid se’ls va passar les ganes d’entronitzar un Lluís II.
Precisament aquest 2022 fa 300 anys del matrimoni del jovenet Lluís I amb Isabel d’Orleans. Aquest casament l’acabaria portant pel camí de l’amargura però també a la glòria mediàtica. El que s’explicaria i escriuria de la relació del monarca i la reina i la desesperació de Felip V, que encara era ben viu perquè va passar la corona després d’abdicar, ha passat a la història com la confirmació de la llegenda de l’obsessió dels Borbons amb el sexe.
A la cort i a la nit madrilenya tothom va acabar essent còmplice el rei i les seves sortides nocturnes. Així com a ell li deien el Ben amat, a ella li van posar la Gavatxa. Lluís buscava el consol que no trobava a palau amb dones de tota mena però la que deixava tothom bocabadat era la reina, amb excentricitats que incloïen passejades nocturnes ben despullada, jocs lèsbics amb cambreres reials i un famós episodi en una pomera, d’on va caure del tot despullada casualment a les mans del marquès de Magny.
El rei, desesperat, va demanar auxili als seus pares recordant també la insubmissió, l’afició per l’alcohol, els rots i el menjar de la seva muller. El monarca la va acabar tancant en una sala però finalment la va alliberar no sense haver acomiadat abans mig personal de palau, sobretot les cambreres, a les quals acusava de portar la reina pel camí de la perdició.
Després de la mort del rei, sense descendents, Felip V, que de fet havia continuant manant, va recuperar el tron ja que el seu germà encara era menor d’edat i ja havia quedat prou escaldat amb el projecte fallit de Lluís I, primer i últim.
Lluís I, conegut com a ‘bien amado’, en un retrat de l’època
L’altra Isabel
Tot i que Lluís va cedir en testament la corona al seu pare, l’inefable Felip V, sempre es va dir, sobretot en la segona etapa del primer borbó, que les regnes del poder les va subjectar sempre la seva ambiciosa muller, Isabel Farnese, sobretot quan el rei va emmalaltir i en els seus darrers anys. Felip V va morir el 1746 i el va succeir Ferran VI.
Carles III, de cera i de pedra
L’inici del mandat del nou monarca britànic manté entretinguts els seus ciutadans britànics, més enllà de la convulsió política de l’antic imperi. El primer gran èxit en política interior l’ha protagonitzat la seva figura de cera de l’històric museu Madame Tussauds de Londres. S’ha posat de moda que activistes empastissin obres d’art per denunciar que aquest món se’ns desfà entre les mans. El que no esperàvem és que alguns d’aquests joves consideressin la figura de cera del rei una obra d’art a l’altura de Van Gogh o Monet, que també han rebut fort l’última setmana. En tot cas, que no hi hagi cap confusió, el mèrit seria llançar el pastís al rei de veritat, no a la còpia.
Deixeu que els nens s’acostin a mi
Entre les operacions d’imatge que la Casa Reial du a terme per separar Felip VI de Joan Carles I hi ha les visites multitudinàries en indrets on saben que serà benvingut. Un lloc idoni és Santander, on Miguel Ángel Revilla, el populista major del regne, li prepara el terreny perquè els súbdits l’aclamin al crit de «viva España y viva el rey» com un retorn al passat i no precisament al de la Transició sinó al de l’edat mitjana. La presència de fotògrafs i nens és un altre ingredient que no pot faltar en aquestes ocasions.