La veritable reina d’Espanya
Oblideu-vos de Letícia i de la llista interminable d’amants i “amigues especials” de Joan Carles I o les que hagi tingut, tingui o pugui tenir Felip VI. Qui governa el destí i les vides dels súbdits del regne d’Espanya és Ana I d’Obregón i si voleu de Borbó. És la Lady Di de totes les perruqueries, des de punta de Tarifa fins a Estaca de Bares, i ningú és capaç de provocar un terrabastall polític, sense dedicar-se a la cosa pública oficialment, com el que va provocar la presumpta actriu (això diuen) al Congrés quan els companys de l’Hola van esbombar la primícia del segle: “Obregón ha estat mare!”
El gran David Portabella, corresponsal a Madrid i que coneix les Espanyes com si les hagués parit (amb perdó), ja avisava a primera hora del matí. Al Congrés dels Diputats només es parlava d’una cosa i no era ni d’ETA ni de rojos sinó de la “reina”. Al capdavall la dona (68 anys), que en algunes biografies també figura com a periodista (igual que Letícia), havia triat el camí pel mig: un ventre de lloguer a les Amèriques. Això és il·legal a Espanya, però tant se val.
Parlo metafòricament de reina d’Espanya però hi va haver un temps en què fins i tot ho hauria pogut ser de manera oficial. Hi havia una llista publicada fa molts anys, durant el programa Crónicas marcianas de Xavier Sardà, comptant quanta gent s’hauria de morir perquè Alessandro Lecquio i la seva dona, en aquell moment Obregón, poguessin heretar la corona de Castella. Eren molts, però Lecquio durant un temps va ser un comte més famós que el de Godó o fins i tot que Dràcula. De fet, encara s’escura les dents amb la sang que xucla als programes i mitjans i no precisament per ser net i besnet de Borbons, sinó per enxampar en el moment just la vertadera pretendenta al tron (rosa), el que realment compta, d’Espanya: l’Obregón.
La portada que tothom (o no) estava esperant
La trucada del rei
Com en tota princesa del poble, en el cas d’Obregón també hi ha un rerefons tràgic, la mort fa tres anys d’un fill. Molts hi van sucar pa. Jugar amb les tragèdies dels altres és tot un negoci. Es va fer saber que Joan Carles I va ser el primer de trucar la dona per donar-li el condol. Si ho va fer com a amic, “parent llunyà” o una altra cosa, només ells dos ho saben.
Les mil i una nits de Froilà
S’ha de dir que sempre que pot la infanta Helena, com a mare, fa un gran esforç per defensar el seu fill, l’ovella negra de la família reial espanyola. L’última incògnita sobre la “feina” de Froilà a Dubai és qui paga l’apartament, ja que es dona per fet que ho fa l’emèrit. Segons Helena el paga el seu fill del seu sou però la feina la hi va trobar el seu avi i ningú sap ben bé a què es dedica. Els diners, al capdavall, acaben sortint d’allà mateix, dels amics àrabs dels Borbons, però millor això que no pas del pressupost de l’Estat, tot i que ningú fa favors a canvi de res. Mentrestant la germana, Victòria, ens té fascinats com la influencer major del regne. Només cal entrar al seu Instagram.
Qui no té feina...
S’ha fet viral, aquesta paraula que comença a fer tanta ràbia, la imatge del rei dels espanyols tocant allò que en diuen el cajón i que ben bé podria ser el cojón amb un grup de percussionistes a Cadis. És una de les pràctiques més antigues dels relacions públiques de les majestats d’arreu del planeta, blanquejar la seva imatge barrejant-la amb els plebeus i que continuï la festa. Espanya s’enfonsa per la crisi però, sobretot, cares d’alegria, que ningú vegi que el rei va despullat i visca l’alegria.