Homicidi involuntari?
Va haver-hi uns quants segles en què les diferents monarquies europees, totes famílies unes de les altres, governaven el planeta i es repartien un pastís fins que molts súbdits van dir prou. Encara queden vestigis d’aquells anys de glòria. Tenim el cas, per exemple, d’un dels dits pretendents al tron d’Itàlia, el príncep Víctor Manuel de Savoia, fill de l’últim monarca del país transalpí. Aristòcrates com ell tenen poca feina, per no dir gens, i ara es passegen per les plataformes televisives per explicar les seves coses.
L’italià s’ha apuntat a Netflix i ja s’ha destapat l’episodi clau de la seva vida, més aviat avorrida. L’hereu sense corona va ser testimoni d’un episodi clau en la vida de Joan Carles I, l’emèrit espanyol, ja que va presenciar com aquest disparava al seu germà –Alfons de Borbó– amb una arma familiar quan els borbons vivien exiliats a Portugal.
“Tindria moltes coses per explicar sobre Joan Carles, però no ho puc fer perquè tindria problemes.” La família de Víctor Manuel també es va exiliar a Portugal després de la caiguda de la monarquia italiana el 1946, quan aquests van perdre un referèndum. “Joan Carles I era maleducat amb mi però solíem jugar a disparar trets a ampolles i pots a la platja de Cascais.” L’italià admet que aquests jocs, no exempts de perill, se’ls van escapar de les mans i que ell en va ser testimoni directe. “Juanito –que és com li dèiem– la va fer grossa. Va disparar al seu germà [14 anys] i el va matar. Va disparar a través d’un armari. Ho vaig veure tot. Vaig amagar immediatament la meva arma, si no segur que m’haurien culpat a mi, com sempre feien”, recorda Víctor Manuel en la seva intervenció al programa.
Joan Carles I, que tenia divuit anys, no va haver d’afrontar cap judici pels fets. Simplement el seu pare li va fer jurar que tot plegat havia estat un desafortunat incident.
Joan Carles, a dalt, al centre i Alfonsito, a sota a la dreta
Batalla pel tron
La vida de Víctor Manuel ha estat un seguit d’escàndols. El més recordat és un sopar al Palau de la Zarzuela quan va colpejar directament el duc Amadeu de Savoia-Aosta perquè aquest havia estat nomenat pels legitimistes hereu al tron italià. El duc va caure directament als peus de la reina Anna Maria de Grècia, en una escena inoblidable.
Cròniques murcianes
Felip VI a Wimbledon rendit al talent de Carlos Alcaraz a una setmana de Wimbledon no és un gest casual. El tennista és de Múrcia, territori on el PP negocia amb els amics de Vox per formar govern. Alcaraz és un nacionalista de pedra picada, “fanàtic” del Madrid segons les seves pròpies paraules, i més espanyol que Alonso de Guzmán y Sotomayor. No el veig votant qualsevol d’aquests partits que demanen que els rics paguin més impostos. El rei, doncs, es va afegir a la festa més ibèrica de totes. El tennista ho té tot. No s’ha de perdonar, com altres, pel fet de ser català, i se’l veu gaudir tant a la pista com amb qualsevol bandera espanyola o al costat del “seu” rei.
Quina vida!
No és cap sorpresa. Les eleccions d’aquest diumenge no alteren l’agenda dels reis, que continuaran les seves eternes vacances, aquesta vegada a Palma de Mallorca al conegut palau de Marivent, que cada estiu tenen a la seva disposició. Aquests dies s’ha sabut que el govern espanyol paga, a través de Patrimonio Nacional –fora del sou oficial dels monarques– mig milió d’euros només en neteja cada vegada que Felip, Letícia i familiars hi passen uns dies. El rei, doncs, celebrarà el resultat electoral –sempre guanya, com la banca– als llocs més exclusius de les Illes.