Caterina d’Aragó i el seu gran cunyat
No ha estat Letícia, evidentment, la primera reina espanyola a llançar-se en braços d’un cunyat. El món és, de fet, tal com el coneixem per una relació entre cunyats que va fer esclatar tots els equilibris de poder coneguts fins a l’edat mitjana en tots els bocins imaginables.
El dia que els Reis Catòlics van acordar el casament de la seva filla petita, Caterina d’Aragó, amb Artur de Gal·les (1489), que havia de ser el futur rei d’Anglaterra, no sabien quins daus havien tirat sobre el tauler europeu. Tres anys després, Artur va morir prematurament, i heus aquí que Caterina, reclosa durant set anys, es va acabar casant, sí senyor, amb el seu cunyat, Enric VIII (1509), una jugada que va acabar desembocant en el succés més dramàtic i rellevant del segle XVI.
Caterina, molt popular entre els seus súbdits, no va tenir cap fill mascle, i Enric VIII va demanar el divorci al·legant precisament que la seva dona era la seva cunyada, com si no ho hagués sabut des del principi. Quin penques! En resum, com que el papa Climent VI no va accedir a signar el divorci, el rei anglès va decidir crear la seva pròpia església, contra l’opinió del seu gran assessor i amic Thomas More, que va ser decapitat. El cisma encara dura avui dia, i Carles III és la veu de Déu entres els anglicans, i el papa Francesc, entre els catòlics. I tot plegat perquè el rei es va enamorar d’Anna Bolena, matrimoni que també, no es podia saber, va ser anul·lat i ella executada. Es va casar amb quatre dones més. Una secta fundada bàsicament per l’addició al sexe del seu líder. No va ser ni la primera ni l’última.
L’única filla que va sobreviure del matrimoni entre Caterina i Enric, Maria Tudor, va intentar portar Anglaterra i Irlanda un altre cop pel camí del catolicisme, sobretot arran del seu matrimoni amb Felip II de Castella, però els seus esforços van ser revertits per la seva successora, la més jove i popular Elisabet I, un dels grans símbols de la casa Tudor.
Retrat de Caterina, al lloc web de la Real Academia de la Historia espanyola
Una reina ‘catalana’
Caterina va néixer a Alcalà, a la cort dels Reis Catòlics, però no va ser aliena als orígens del seu pare, antic rei d’Aragó i, per tant, de Catalunya. Un dels grans humanistes europeus d’aquells anys, el valencià Lluís Vives, amb qui s’escrivia en català, va deixar-ne testimoni anotat quan va dir que la reina anglesa i ell eren de la “mateixa nació”.
Una estrella de la televisió
La fascinació que senten sobretot els britànics per la figura de Caterina d’Aragó és lògica, per la seva rellevància cabdal en la història del país. D’aquí ve la sèrie produïda el 2019, The spanish princess, protagonitzada per Charlotte Hope, que ja havia triomfat a Joc de trons en el paper de la dissortada reina, l’única casada amb dos monarques diferents. Els guionistes i directors respecten en aquest cas els símbols de la corona d’Aragó en el seguici de la protagonista. Ja abans, en la premiada The Tudors (2007-2010), centrada en el regant d’Enric VIII, una de les protagonistes favorites dels seguidors és la filla dels Reis Catòlics, interpretada per la irlandesa Maria Doyle Kennedy.
Felip i Milei, amics per sempre
Les males cares de Felip VI en alguns actes de la proclamació de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol van ser substituïdes a l’Argentina per una alegria gens dissimulada amb la victòria de Javier Milei, president que ha esdevingut la gran esperança blanca de la ultradreta de tot el món, començant per Santiago Abascal. També va viatjar amb el rei Cayetana Álvarez de Toledo (PP), que també s’ha desfet en elogis cap al nou president argentí.