Articles

LA DARRERA OPORTUNITAT PER A THARRATS

La commemoració del naixement de l’impulsor del grup Dau al Set recupera el compromís de Pineda de Mar, fins ara no resolt, de dotar d’un espai definitiu la fundació d’art gràfic creada per l’artista

OPORTUNITAT
“El centenari és l’excusa perfecta per tornar a posar a sobre la taula el projecte i buscar el finançament necessari”
PROPER
“Tharrats, malgrat el que pugui semblar, no costa d’entendre al gran públic”
INICIS
“Els primers anys de la fundació van ser molt prolífics, molt rics”

L’any 1991, un acord entre el govern del PSC de Pineda de Mar i l’impul­sor del grup avant­guar­dista Dau al Set, Joan Josep Thar­rats, es traduïa en la cre­ació d’una fun­dació d’art gràfic amb el nom de l’artista. Ini­ci­al­ment, i amb un clar caràcter even­tual, ocu­pava el pri­mer pis de la casa con­sis­to­rial i les acti­vi­tats que pro­mo­via, nom­bro­ses i de rellevància inqüesti­o­na­ble els pri­mers anys, tenien sor­tida a través de la sala d’expo­si­ci­ons muni­ci­pal.

La tem­po­ra­li­tat de l’espai es va inten­tar resol­dre, sense massa èxit, tras­lla­dant la seu de la fun­dació, l’any 2006, a l’antiga masia de Can Comas, amb la volun­tat de con­ver­tir l’ens en el nucli de l’acti­vi­tat cul­tu­ral per què havia estat reha­bi­li­tada. Dotze anys després i amb un nou govern soci­a­lista, la com­me­mo­ració del cen­te­nari del nai­xe­ment de Joan Josep Thar­rats ha tor­nat a l’actu­a­li­tat la volun­tat, fallida fins ara, de tro­bar un espai defi­ni­tiu a la Fun­dació Thar­rats d’Art Gràfic, que fa anys que es ver­ba­litza a l’edi­fici de l’antiga bibli­o­teca Ser­rat i Moret, ubi­cada a peu de car­rer i a la plaça més cèntrica del muni­cipi. Un pro­jecte que, avançat en els plànols i en la volun­tat de la Dipu­tació de cedir-ne la pro­pi­e­tat, no s’ha mate­ri­a­lit­zat encara tant per pro­ble­mes diver­sos com per haver anat sal­tant de la llista de pri­o­ri­tats dels governs de signe polític divers. L’actual regi­dor de Cul­tura, San­ti­ago Masip, es mos­tra con­fiat en un desen­llaç feliç per a la fun­dació que no tri­gui a arri­bar. “La volun­tat política i tècnica per posar en marxa aquest pol de pro­moció cul­tu­ral hi és i que sigui un espai viu, i tam­poc renun­ciem a com­ple­men­tar-lo amb un seguit de tallers de cre­ació, tal com ja es con­tem­plava en l’inici”, pun­tu­a­litza el regi­dor, que es feli­cita que el cen­te­nari “sigui l’excusa per­fecta per tor­nar a posar a sobre la taula el pro­jecte i bus­car el finançament neces­sari en les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors”. Els tre­balls ini­ci­als con­tem­plen una remo­de­lació a fons de l’antiga bibli­o­teca i la cons­trucció de nous espais amb un pres­su­post ele­vat que supera els qua­tre mili­ons d’euros. “Volem fer les coses bé i dotar la fun­dació d’un edi­fici en con­di­ci­ons, però també som cons­ci­ents que l’Ajun­ta­ment no ho pot fer tot sol”, des­taca San­ti­ago Masip, un dels ferms defen­sors de la pro­posta des de fa anys.

tres mira­des

La pro­gra­mació del cen­te­nari de Joan Josep Thar­rats, amb el nucli cen­tral a la mateixa fun­dació, pivota en tres grans mos­tres i altres actes paral·lels. La pri­mera, Les arts del lli­bre amb Thar­rats i Dau al Set va inau­gu­rar la cele­bració del cen­te­nari i com­bi­nava la relació de Thar­rats amb els gra­vats i l’edició d’art amb tre­balls fets pels alum­nes del con­ser­va­tori de les arts del lli­bre de l’Escola Supe­rior de Dis­seny i Art, la Llotja, a par­tir de les publi­ca­ci­ons dels dife­rents números de la revista Dau al Set. A aquesta expo­sició va seguir l’actual, comis­sa­ri­ada per l’artista Lluís Ivern, que també coor­dina tota la pro­gra­mació del cen­te­nari, i on el visi­tant es pot endin­sar en, mai més ben dit, una de les parts clau de l’uni­vers Thar­rats. Thar­rats, cos­mos i art gràfic, visi­ta­ble fins al 7 d’octu­bre, és una porta a la passió, un pèl obses­siva però esplèndida, de Thar­rats per l’uni­vers, els seus mis­te­ris i les seves sim­bo­lo­gies.

“A Thar­rats res l’inqui­e­tava si no es trac­tava de papers, tin­tes, pin­tu­res, imat­ges o qual­se­vol altra cosa que tingués la pos­si­bi­li­tat de ser reta­lla­ble, mun­ta­ble, impri­mi­ble o com­pa­gi­na­ble.” Així defi­neix Thar­rats Arnau Puig, l’últim expo­nent viu del grup Dau al Set, en el text intro­duc­tori del lli­bret de la mos­tra, en què fa esment, com no podria ser d’una altra manera, del que va ser el tret dife­ren­cial i únic de l’artista: les macu­la­tu­res. Pre­ci­sa­ment d’un mate­rial de rebuig –les macu­la­tu­res no són sinó els fulls mal impre­sos, aquells que estan con­dem­nats a des­a­parèixer–, Thar­rats en va fer ban­dera i segell per­so­nal. El comis­sari de la mos­tra explica, pro­ba­ble­ment amb la mateixa passió amb què devia com­pon­dre lThar­rats, que els mis­te­ris del cos­mos van cap­ti­var el prolífic artista i el van dur a apro­fun­dir, o més aviat a rein­ter­pre­tar i també a recons­truir, en nom­bro­ses obres.

Amb l’objec­tiu de crear un relat asse­qui­ble pel gran públic, l’expo­sició Thar­rats, cos­mos i art gràfic s’estruc­tura en cinc esce­na­ris que mos­tren l’evo­lució de la relació entre el cre­a­dor de Dau al Set i l’uni­vers mis­teriós i inson­da­ble. “Thar­rats, mal­grat el que pugui sem­blar, no costa d’enten­dre al gran públic i el relat cro­nològic que hem creat en la mos­tra ajuda a apro­xi­mar-s’hi i a pro­vo­car la reacció en el visi­tant, que és del que es tracta”, asse­gura Ivern. Un pri­mer apar­tat, en què les macu­la­tu­res juguen a ser l’objecte cen­tral de les com­po­si­ci­ons, ser­veix de preàmbul a la poste­rior relació plena que l’artista man­tindrà amb les cons­tel·laci­ons i els altres ele­ments còsmics. El segon apar­tat pren com a excusa la relació que l’autor va man­te­nir amb l’astro­nauta Char­les Con­rad –el ter­cer home que va posar els peus a la lluna amb l’Apolo XII– i que li va per­me­tre pre­sen­ciar en directe l’enlai­ra­ment del Gemini XI a Cap Ken­nedy l’any 1966. “Apa­rei­xen els movi­ments orbi­tals, les llu­nes ben defi­ni­des, els pla­ne­tes i les rota­ci­ons que con­ti­nuarà tre­ba­llant fins a finals dels vui­tanta. Sin­te­titza gràfica­ment les figu­res“, relata Lluís Ivern.

El COS­MOS AL PAVI­MENT

Pre­ci­sa­ment, tal com recull l’expo­sició, un any després del viatge als Estats Units, a Joan Josep Thar­rats li encar­re­ga­ran dis­se­nyar el pavi­ment del mira­dor de l’Alcalde, una àmplia ter­rassa a la mun­ta­nya de Montjuïc de Bar­ce­lona. “Hi crearà un gran mosaic de 420 m² amb mate­ri­als tan diver­sos com ara pedres de riu, maons, tros­sos de ceràmica, for­migó i vidres d’ampo­lla i els trans­for­marà en pai­sat­ges còsmics de gran bellesa”, apunta el comis­sari.

Després d’haver plas­mat les for­mes de l’uni­vers, Thar­rats farà el salt cap a “la ina­bas­ta­ble mag­ni­tud del cos­mos”. En un ter­cer àmbit, l’expo­sició recull les peces ins­pi­ra­des en el mis­teri bíblic de la cre­ació –reco­lli­des a la car­peta Gènesi–, la fas­ci­nació per les ments més bri­llants de la ciència i l’estudi de l’uni­vers –a Homes i estre­lles– i l’expe­ri­men­tació amb el món de l’astro­lo­gia –a Zodiac. “En la recta final de la mos­tra apa­reix l’obra de prin­ci­pis dels noranta, en què és ben visi­ble el retorn als orígens de l’artista en una doble visió: fent una nova mirada a obres ini­ci­als i recu­pe­rant un món pri­mi­geni en què torna a tre­ba­llar a fons les macu­la­tu­res”, des­taca. Final­ment, el cinquè i dar­rer apar­tat és el més pedagògic i explica les dife­rents tècni­ques de gra­vat uti­lit­za­des per l’artista. “Aques­tes últi­mes peces eren interes­sants no tant pel seu valor sinó perquè mos­tra­ven al visi­tant la ves­sant més expe­ri­men­ta­dora de Thar­rats”, pun­tu­a­litza Lluís Ivern. Uni­vers Thar­rats serà l’expo­sició cen­tral del cen­te­nari i que comis­sarà l’his­to­ri­a­dor de l’art i crític d’art Ricard Mas. Pre­vista per al mes de novem­bre, s’ha con­ce­but com una mirada àmplia per cap­tar el polièdric uni­vers cre­a­tiu de l’artista. S’hi veurà el Thar­rats “com a feno­men cul­tu­ral” en el món de l’art plàstic, del dis­seny gràfic, del lli­bre i de l’empre­ne­do­ria cul­tu­ral. L’expo­sició tindrà també l’edició d’un catàleg, amb escrits del mateix artista i d’altres veus reco­ne­gu­des del sec­tor, una con­ferència a càrrec del mateix Mas i una taula rodona que con­vida a l’espe­rança perquè, tal com s’expli­cita en el lli­bret com­me­mo­ra­tiu, “s’abor­darà Thar­rats des d’una pers­pec­tiva analítica que, a part d’apor­tar els argu­ments rei­vin­di­ca­tius que hagin jus­ti­fi­cat la cele­bració del cen­te­nari, ha de ser­vir per obrir nous camps d’estudi lli­gats a la seva figura, com a part d’una nova etapa de la fun­dació”.

LLI­GAMS AMB PINEDA

Joan Puja­das ha estat el pine­denc que millor va conèixer Joan Josep Thar­rats. Con­ser­va­dor de la fun­dació des del 1991 fins al 2015 –a par­tir d’aquell any, l’Ajun­ta­ment no ha tor­nat a ocu­par el càrrec–, Puja­das recorda que l’artista va accep­tar expo­sar a Pineda gràcies a la inter­venció del pin­tor gironí Josep Per­pinyà, arre­lat al muni­cipi des de feia anys, i a l’interès de l’ales­ho­res regi­dor de Cul­tura Emili Biosca. “La mos­tra va ser un èxit rotund de públic i Thar­rats es va sen­tir ben aco­llit”, apunta, i hi afe­geix que, com a agraïment, va rega­lar al muni­cipi el collage titu­lat Home­natge a Pineda. Com­po­sició que ser­vi­ria com a imatge de por­tada del pro­grama de festa major d’aquell mateix any, el 1989.

“El con­sis­tori va cor­res­pon­dre a la gene­ro­si­tat de Thar­rats posant el seu nom al car­rer que unia la masia de Can Jalpí amb el col·legi Sant Jaume”, fa memòria Puja­das, que des­taca que, en un recés després de l’acte, Thar­rats va pro­po­sar de con­ver­tir el collage en tapís. “L’artista estava immers en el tre­ball amb aquesta tècnica i a tots els pre­sents els va entu­si­as­mar la idea”, explica. L’encàrrec es va tras­lla­dar a l’escola de tapís del cen­tre cul­tu­ral La Mercè de Girona, diri­git per Car­les Del­claux. “Durant sis mesos, cada dijous aga­fava el cotxe fins a Bar­ce­lona, reco­llia Joan Josep Thar­rats al seu taller i marxàvem cap a Girona per seguir de ben a prop l’evo­lució del tapís”, reme­mora l’excon­ser­va­dor de la fun­dació. En aquells llargs viat­ges, pro­clius a les con­fidències, Puja­das manté que l’artista li va fer la con­fiança de com­par­tir “tot un seguit d’aven­tu­res i d’anècdo­tes amb refe­rents de la cul­tura de l’època, com ara Dalí, Foix, Miro i Picasso, i mem­bres del Dau al Set, com ara Antoni Tàpies, Modest Cui­xart i Joan Brossa”.

Va ser pre­ci­sa­ment en un d’aquests viat­ges que va sor­gir la idea de crear un cen­tre d’art a Pineda i va ser el mateix Thar­rats que, després de des­car­tar nodrir-lo amb un fons de pin­tura, perquè era massa car per a les arques muni­ci­pals, va idear des­ti­nar-lo a l’art gràfic. Amb un fons d’unes 500 peces, la Fun­dació Thar­rats d’Art Gràfic va tenir el suport poste­rior de la família de l’artista, un cop va morir, l’any 2001, víctima d’una cruel malal­tia dege­ne­ra­tiva. Puja­das no amaga la nostàlgia recor­dant uns pri­mers temps de la fun­dació “amb una acti­vi­tat i una empenta cul­tu­ral enorme, amb expo­si­ci­ons d’obres de Cui­xart, Subi­rachs i Pere­jaume, pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres i home­nat­ges a Vicenç Riera Llorca, Joan Coro­mi­nes i Joan Miró”. “Van ser anys molt prolífics, molt rics”, insis­teix, i con­si­dera “un acte de justícia” que es revifi l’interès de les admi­nis­tra­ci­ons per tirar enda­vant el pro­jecte de la seu defi­ni­tiva de la fun­dació. “Es dona­ria, final­ment, res­posta a un acte de gran gene­ro­si­tat que Joan Josep Thar­rats va tenir cap a Pineda”, con­clou.

Una extensa obra present al món

El color com a definidor de l’espai plàstic. Joan Josep Tharrats expressava així una constant en la seva obra que exposaria arreu del món i en espais tan reconeguts com ara el Museu d’Art Modern de Nova York (1961) o la Galeria Tate de Londres (1962). Part del seu llegat és present, entre d’altres, en els fons del Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York, de la Galeria Tate de Londres, de la Galeria d’Art de Toronto, del Museu Nacional d’Israel, a Jerusalem, del Museu d’Art Modern de Mèxic, del Museu d’Art Contemporani de Madrid, del Museu d’Art Modern de Tòquio, de la Fundació Paul Klee de Berna, del Museu Nacional de Varsòvia, del Club dels Astronautes de Moscou i dels Museus Vaticans, a Roma.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor