Herman Melville: 1819-2019

Aquest any es com­me­mora als Estats Units el bicen­te­nari del nai­xe­ment del gran Her­man Mel­vi­lle l’1 d’agost del 1819 a Nova York. Mal­grat l’acti­tud bel·lige­rant­ment anti­cul­tu­ral de Trump i la seva admi­nis­tració, l’efemèride s’ha cele­brat a tot el país amb con­gres­sos, con­ferències, expo­si­ci­ons, lec­tu­res, iti­ne­ra­ris, mun­tat­ges tea­trals i ree­di­ci­ons, encara que la majo­ria dels actes impor­tants s’han con­cen­trat a l’entorn dels dos pols geogràfics de la vida de Mel­vi­lle: la seva ciu­tat natal i Nova Angla­terra, la seva terra d’adopció.

Sens dubte, però, el millor que ha pas­sat al llarg de l’any és la publi­cació del nodrit volum de 990 pàgines, Com­plete Poems, el 27 d’agost, a l’esplèndida col·lecció “The Library of Ame­rica”, una mena de “Bibli­othèque de la Pléiade” a l’ame­ri­cana, fun­dada el 1979. La poe­sia com­pleta de Mel­vi­lle cor­res­pon al número 320 de la col·lecció i tanca defi­ni­ti­va­ment la gran edició de l’obra de l’autor en qua­tre volums, publi­cats paci­ent­ment entre el 1982 i el 2019. El text ha estat esta­blert per Hers­hel Parker, l’eru­dit que ha dedi­cat tota la seva car­rera a estu­diar la vida i l’obra de Mel­vi­lle.

El volum aplega tots els poe­mes que Mel­vi­lle va escriure entre la dècada del 1850 i el dia de la seva mort, el 28 de setem­bre del 1891. Hem de recor­dar que després del fracàs estre­pitós de les seves dues pri­me­res novel·les madu­res i geni­als, Moby Dick (1851) i Pierre (1852), Mel­vi­lle va patir una greu depressió i es va reti­rar de l’escena literària per dedi­car-se a la nar­ra­tiva breu i, sobre­tot, a la poe­sia.

Amb Com­plete Poems és la pri­mera vegada en la història que es reu­neix tota l’obra poètica de Mel­vi­lle en un sol volum. Al lli­bre tro­bem els qua­tre poe­ma­ris que va publi­car en vida, entre el 1866 i el 1891, seguits dels dos que va dei­xar inèdits i una sèrie de poe­mes dis­per­sos. Tinc la plena con­fiança que l’apa­rició de Com­plete Poems aju­darà de manera sig­ni­fi­ca­tiva a col·locar Mel­vi­lle defi­ni­ti­va­ment al lloc que li cor­res­pon dins el cànon de la poe­sia nord-ame­ri­cana del segle XIX, al cos­tat de Ralph Waldo Emer­son, Henry Wadsworth Long­fe­llow, Walt Whit­man i Emily Dickin­son.

Final­ment, amb aquesta magnífica edició, tan ben pre­sen­tada i tan ben edi­tada, es podrà divul­gar l’excel·lència humana, intel·lec­tual i artística de l’obra poètica de Mel­vi­lle. Una obra que es carac­te­ritza per la seva pro­funda i rigo­rosa visió filosòfica de la con­dició humana, sense sub­ter­fu­gis, i la seva arris­cada volun­tat d’expe­ri­men­tació for­mal. Podrem saber com Mel­vi­lle, incon­for­mista, genial i ico­no­clasta, va reno­var la poe­sia de la seva època d’una manera que anun­ci­ava l’esclat del món modern i con­tem­po­rani dels segles XX i XXI. La poe­sia de Her­man Mel­vi­lle, cer­ta­ment, no és per a tots els pala­dars, però és indis­cu­ti­ble­ment un refe­rent impres­cin­di­ble.