Parlem! ARNAU PUIG
Arts, mitologies i producció
Recordo que quan era molt jove, d’això fa gairebé cent anys, circulava entre la canalla un llibre –ben enquadernat, procedent de les idees i edicions de finals del XIX i principis del XX– titulat Física recreativa, en què s’explicaven al lector les curiositats de la nova i potent ciència i tecnologia de base científica. El text i imatges feien referència a fenòmens i fets fins aleshores considerats misteriosos o miraculosos, mostrats, llavors, com a processos naturals (l’electricitat i els seus benfets explicaven moltes d’aquelles curiositats). Perquè entre els nostres mestres n’hi havia de capdavanters, com el malaurat pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, ideològicament molt més progressista que alguns dels creadores de l’espanyola Institución Libre de Enseñanza (Julián Sanz del Rio i Francisco Giner de los Ríos).
Tot això ve al cas per les noves problemàtiques sobre les representacions o presències formals que revesteixen les arts actuals. Les arts –les d’ara i les de sempre– són l’expressió de les angoixes, les necessitats, les joies i les satisfaccions que hom experimenta, però que no troba (o els poders establerts li ho impedeixen) la manera precisa, concreta, d’expressar. L’art és la plasmació d’uns sentiments i sensacions personals intransferibles. El segle XIX en va dir einfühlung: les formes transiten i reprodueixen el que se sent sense que, tanmateix, es puguin formular amb mots precisos inequívocs ni en fórmules matemàtiques transformables en objectes concrets d’allò que humanament resulta gairebé informulable; no debades, a la part més subtil de l’art contemporani del segle XX se l’ha designat “informalisme” o “expressionisme abstracte” (actualment traduïm l’expressió alemanya per ‘empatia’, perquè indica amb precisió sentir en l’altre o veure plasmats els sentiments propis o aliens en quelcom exterior a nosaltres, és dir: l’art).
De moment, només vull afegir que les mitologies clàssiques, en el segle XX les representem per mitjà de mecanismes explicatius i/o de producció industrial. Del que no és possible fer-ho així, en diem art.