Lletres

La responsabilitat de l’editor

Editorials com Adesiara sempre ens acaben beneficiant a tots

Qualsevol que hagués parlat una estona amb Jaume Vallcorba sap que, tard o d’hora, en el decurs de la conversa, l’enyorat editor de Quaderns Crema i Acantilado hauria acabat fent desfilar el seu tema predilecte, la noció de la “construcció d’un catàleg”. Per Vallcorba, la tasca d’un editor era la construcció d’un catàleg independent, digne, exigent, excel·lent, noble, durador, tradicional i modern... Malauradament, en aquests moments sembla que la magnífica lliçó de Vallcorba ha donat els seus fruits només en alguns casos, que gairebé es poden comptar amb els dits d’una mà.

Des dels seus inicis, ara fa justament deu anys, Adesiara Editorial s’ha esforçat a mantenir vigent la pràctica de l’autor de Noucentisme, mediterraneisme i classicisme. Només un breu mirada al lloc web de l’editorial demostra que Jordi Raventós i el seu equip han bastit un catàleg sòlid, necessari, atractiu i valuós. Com a mostra, podem citar les dues novetats que acaben de publicar. En primer lloc, acaba de sortir el nodrit volum de Poesia completa d’Edward Thomas en una treballada versió de Marcel Riera. I, en segon lloc, ens ha arribat Gaspar de la Nit d’Aloysius Bertrand en l’ajustada traducció de Paulí Arenes i Sampera, especialista en l’obra del poeta francès.

Es tracta de dos llibres imprescindibles que fa anys que haurien hagut d’estar a disposició dels lectors catalans. Però malgrat l’inexplicable retard, els dos nous volums de la col·lecció de clàssics universals “D’ací i d’allà” ens arriben en un bon moment. La lectura d’Edward Thomas és indispensable per a qualsevol persona que vol resseguir la tradició del realisme líric des de Thomas Hardy. És una lectura francament enriquidora que podrà servir d’exemple per a molts poetes en exercici en aquests moments. L’austeritat de Thomas, l’autenticitat extrema de la seva veu callada, la seva renovada aprehensió de la realitat, la seva tensió constant entre forma i informalitat, són totalment exemplars i vigents. A més, el llibre apareix per commemorar el centenari de la publicació pòstuma dels darrers poemes de Thomas, Last poems (1918).

Gaspar de la Nit, l’únic llibre que ha transcendit d’Aloysius Bertrand, és un altre referent indispensable de la poesia moderna. Sabem que el poema en prosa modern arrenca directament de Bertrand. Gaspar de la Nit ha projectat la seva llarga ombra sobre el conreu del poema en prosa en mans de creadors de la magnitud de Charles Baudelaire i John Ashbery, per citar l’alfa i l’omega de la tradició que recorre els segles XIX i XX. Catalunya, amb autors com J.V. Foix i Lluís Solà, també disposa d’una llarga i extraordinària tradició de poemes en prosa, deutora, sens dubte, de Bertrand.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)