Articulacions ALBERTO VELASCO
Els comtes d’Urgell, a Manhattan
Fa escassos dies, es va celebrar a Bellpuig de les Avellanes (Os de Balaguer) una jornada científica al voltant del panteó funerari dels comtes d’Urgell, un conjunt de tres sepulcres –un dels quals, doble– que durant diverses centúries va presidir l’església d’aquest monestir noguerenc. Emperò, les tombes es van vendre –legalment– el 1906 i avui es conserven a The Cloisters, a Nova York. La jornada es va organitzar aprofitant el procés de digitalització que promou la Diputació de Lleida, i que ha de culminar amb la realització de reproduccions exactes que s’instal·laran als buits que van deixar les tombes quan van marxar.
Sense ànim d’estabornir el personal amb disputes historiogràfiques, sempre hi havia hagut discussions sobre la identificació dels personatges enterrats en aquelles tombes. Però els dubtes es van esvair el 1995, quan Francesca Español va endreçar la qüestió i va associar el sepulcre principal amb el comte Ermengol X, promotor i finançador del conjunt funerari; la tomba doble, amb els seus pares, Àlvar I i Cecília de Foix; i el tercer sepulcre, més senzill, amb el seu germà, el vescomte Àlvar. Un panteó familiar, en definitiva.
En canvi, la identificació que defensa The Metropolitan Museum of Art, la institució de la qual penja The Cloisters, no respon a cap lògica funerària i està farcida d’errors i contradiccions. Ja fa temps que el museu novaiorquès hauria d’haver canviat les cartel·les de la sala i el text del seu web, però s’hi resisteixen d’una manera absurda i inexplicable, segurament per no contradir el que van defensar fa anys alguns dels seus conservadors. I, no ens enganyem, per no voler acceptar el que uns aborígens llunyans han escrit.
En qualsevol cas, si hom visita The Cloisters o entra al seu web, trobarà els sepulcres mal identificats. La cosa té nassos perquè, a sobre que se’ns va desposseir de quelcom nostre, ara hem de veure com ens canvien la història i la relaten malament a la resta del món. No es tracta només d’uns noms, va molt més enllà. Si hem de continuar així, més valdria que ens tornessin els sepulcres originals, que ells es quedessin les rèpliques i que ens permetessin explicar la història a nosaltres mateixos.