Les inquietuds d’una nova generació
La temporada artística ha obert amb una proposta de les galeries sobre artistes joves amb el títol d’Art Nou. Certament, cal un recanvi generacional, que no arriba. Actualment, conviuen diverses generacions en actiu, des dels artistes conceptuals dels anys setanta fins als pintors dels vuitanta i els neoconceptuals que van sorgir en els anys noranta. Però no s’ha fet cap escandall de la creació a partir del nou segle. Cada cop es fa més difícil consolidar valors emergents, perquè avancem amb retard en una carrera que és lenta i difícil, i perquè cada cop hi ha més creadors i més ben formats.
Si algú ha tingut fe en els artistes joves és Josep Canals. Des de la seva galeria a Sant Cugat ha creat la Biennal d’Art Contemporani Català, que arriba a la XXXI edició, amb una selecció d’onze artistes que mostren les inquietuds d’una nova generació. Sorprèn, al món urbà d’avui, com alguns artistes segueixen observant el paisatge. Carles Llonch pren una pedra de la serra de Hatta, al nord-est dels Emirats Àrabs, i la passeja per paisatges inhòspits de la península aràbiga, on la pedra, fora de context, pren una dimensió metafísica. Les parets de pedra seca de la Garrotxa inspiren les xilografies d’Adrià Gamero, i Guillem S. Arquer presenta part de la sèrie Terra incògnita, fruit dels seus desplaçaments diaris des del taller, a la perifèria de Barcelona. Ikea Landscape, de Sebastian Ruiz, es basa en el mapa d’Amèrica invertit de Torres-García per mirar la geografia des de nous punts de referència.
Altres artistes han posat el focus en temes urbans, com Anna Ill, també present a la selecció d’artistes de la Sala Parés, a partir d’objectes quotidians. A Leipzig va trobar al carrer capses de cartró amb objectes en desús que, per no llençar-les, oferien a altra gent. Les capses portaven la llegenda zu verschenken (‘per regalar’). Obres de caràcter crític i social són les d’Eduard Ruiz. Amb Ponts, critica la iconografia benintencionada dels bitllets d’euro per establir ponts, quan en realitat defensen més la lliure circulació de mercaderies que el lliure moviment de les persones. El món urbà de Joan Pallé s’inspira en el grafit, el punk, les raves, i fa una crítica al disseny com a vehicle constructor d’ideologia des d’una mirada fresca i rebel. La casa i la paraula són també motiu de reflexió. Irene Bou parla de la fragilitat de la llar com a espai de refugi i de la seva vulnerabilitat, i Yurian Quintanas explora a Silent room la desconstrucció dels espais d’una casa, representats en paper retallat. En la proposta de Mariona Berenguer la paraula Metàstasi és desplaça i es transforma, posant en acció el seu mateix significat, mentre que Anna Pascó diu que focalitza la seva recerca des de la lingüística, un mètode que li permet translacions des de diferents mitjans.