Música

Sala Apolo, 75 anys de modernitat i de transgressió

L’Apolo, que s’ha convertit en una icona de Barcelona, celebra el 75è aniversari. És la sala de ball més antiga del país i ha funcionat de manera ininterrompuda. S’hi han fet més de 7.700 concerts i hi han actuat més d’11.000 grups. Eva Espinet en recull ara la història en un llibre

És la sala de ball més antiga del país, que ha sobreviscut 75 anys de manera ininterrompuda i que actualment és “una icona de Barcelona” i “una catedral de la música”. La Sala Apolo és, per l’antropòloga i historiadora Eva Espinet, autora del llibre Apolo, 75 anys sense parar de ballar (Comanegra), “un lloc de llibertat i de transgressió” sobre el qual sempre ha planat “un esperit de modernitat, de transgressió, de disbauxa”. La publicació d’aquest llibre s’inscriu en la celebració del 75è aniversari del naixement d’aquesta sala de concerts i club de ball nocturn.

El seu origen és ben atípic. L’Apolo va sorgir d’un innovador parc d’atraccions que l’any 1935 va crear Josep Vallès Rovira, “un senyor que va ser un visionari”. Vuit anys després, el 1943, ell mateix va convertir en pista de ball una de les sales de l’edifici situat entre el Paral·lel i el carrer Nou de la Rambla. Era el naixement d’un local que al llarg de la seva història ha tingut diverses cares i funcions. Ha estat, entre d’altres, ring de boxa, s’hi han fet exhibicions d’hoquei sobre patins, s’hi ha practicat frontó i ha estat també un bingo, “un dels primers de Barcelona”, recorda Espinet, que en els darrers dos anys ha dut a terme una recerca intensa sobre l’Apolo, amb entrevistes a gent que hi ha estat vinculada. Aquestes vivències, plasmades ara en forma de llibre, han de permetre “posar al lloc que es mereix” la mítica sala.

Hi ha passat tothom i de tot, per aquest espai, i s’han viscut moments esplendorosos, sobretot en els anys cinquanta, quan els marines americans de la Sisena Flota que van desembarcar a Barcelona hi van trobar un tros de paradís. També la figura de les taxi-girls, unes ballarines professionals que, a partir dels anys quaranta, ballaven en parella per diners, però amb una condició: cada home només podia ballar un cop amb la mateixa taxi-girl, per evitar que se’n pogués encapritxar més del compte. “Encara ara es conserva el mirall on es pot llegir un cartell amb la frase: «No es pot agafar més d’una butlleta per persona i no es pot repetir ballarina.»” Espinet recorda també l’Orquestra Apolo, que hi va actuar durant cinquanta anys, fins als anys noranta, quan l’Apolo va iniciar un nou trajecte, guiat per Albert Guijarro, que l’ha convertit en un “club de clubs” i en una peça clau de la música electrònica. El lema del 75è aniversari és Tot canvia. Res canvia, i demostra que, malgrat que la realitat de vegades dona clatellades, “la gent necessita l’esbarjo, la música”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor