La transversalitat com a motor transformador: el repte de l’Agenda 2030
Fomentar i aprofundir les relacions culturals entre nacions; articular projectes específics en diversos eixos d’actuació, incidint especialment en l’eix social; influir en la nova política derivada de l’Agenda Europea de la Cultura –que tindrà la seva traducció directa en el pressupost de la Unió per al període 2020-2026–; continuar treballant de manera coordinada en l’impuls d’iniciatives inspirades en el model d’èxit que ha significat la celebració, aquest 2018, de l’Any Europeu del Patrimoni... Aquest és el camí i el repte majúscul que el sector cultural afronta des d’una perspectiva global. I ho fa en un moment de canvi i de transformació profunds que està abocat a superar el model caduc del treball segons compartiments estanc.
Allò de profundament transformador, de radicalment innovador que plantegen les polítiques europees en l’àmbit cultural troba en el relat de l’Agenda 2030 for Sustainable Development la seva cristal·lització més nítida: la cultura actua, incideix, afecta tots i cadascun dels àmbits d’acció i ho fa d’una manera orgànica i substancial, eficaç. L’Agenda 2030 va ser aprovada per les Nacions Unides l’any 2015 i el govern de Catalunya ha fet passos importants en la línia d’explicitar el seu compromís amb els reptes enormes que la seva aplicació ens planteja com a país i com a societat. Sense anar més lluny, el febrer del 2017 la Generalitat va aprovar l’elaboració d’un pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 i va impulsar la creació d’una comissió interdepartamental per a la seva realització. Però per què resulta clau sumar-nos-hi?
Les cinc esferes d’importància crítica per a la humanitat que l’Agenda detecta són una bona pista per reconèixer-ne l’abast mundial: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i l’accés a la justícia. A partir d’aquí, i segons els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030 ens posa deures a tots i cadascun de nosaltres. L’erradicació de la pobresa i la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia, les institucions responsables, una mobilitat segura, sostenible i saludable... Us heu preguntat mai què pot aportar la cultura amb relació a cadascun d’aquests àmbits? Com pot incidir-hi? Amb quines mesures, des de quina perspectiva?
La voluntat amb què el govern ha creat aquest nou Programa per al desenvolupament de projectes culturals enllaça amb aquesta voluntat de connexió directa, de sintonitzar amb allò de profund, de vertader que està canviant en el cor de la Unió Europea. Aprofundir en els valors de transversalitat des de la generositat dels països i dels seus agents culturals respectius resulta clau per impulsar i consolidar la diplomàcia cultural internacional. Una diplomàcia al servei dels reptes i prioritats marcats, en el nostre cas, pel govern de Catalunya d’acord amb la seva política exterior, destinada a donar resposta als interessos que globalment afrontem com a país.
Cooperació i acció exterior, articulació de plans país, acompanyament als professionals de la cultura de Catalunya, tant als qui treballen en el sector públic com també als qui fan feina des del sector privat, per facilitar-los l’accés a fons estructurals europeus... Aquests són els reptes que el nou programa afronta i a què vol donar resposta. I ho volem fer des de la proximitat i el partenariat, treballant en xarxa, també des del municipalisme que mira de manera oberta i desacomplexada el món. Sabedors d’allò que realment som, de què ens vincula al nostre territori i context cultural, però explicitant l’ambició necessària des d’un punt de vista col·lectiu per situarar-nos com una personalitat cultural de primer ordre, amb capacitat de seducció i lideratge, deutora d’un passat ric i heterodox i encarat a un futur d’oportunitats per als qui estimem la cultura i en defensem la seva capacitat cohesionadora.