Teatre

BELÉN FERNÁNDEZ

Il·luminadora

“No n’hi ha prou amb il·luminar, cal transmetre”

Diuen que els il·luminadors ho miren tot amb uns altres ulls. Aprenen contínuament dels efectes de les llums. Juguen amb els filtres i amb els efectes i, quan és útil, ho traslladen a l’escena. És ofici però sobretot, màgia.

Què passaria si no hi hagués cap persona encarregada de la il·luminació?
Que es perdria part de la màgia. La llum és un element que acompanya el vestuari, l’escenografia, la interpretació, i distingeix el món que es proposa. No se li dona importància, passa desapercebuda. Però, si no n’hi hagués, tot seria més pla, ens perdríem informació.
L’electricitat va permetre fer el teatre en llocs tancats?
Abans ja hi havia làmpades d’oli. I al segle XVI amb els autos sacramentales ja es feien representacions en espais tancats. Però des dels grecs i romans, ja es construïen els teatres amb el públic mirant al nord perquè mai li molestés el sol. Pintar de colors amb la llum es va començar a fer pintant ampolles de vidre. És evident que l’electricitat va ser una revolució.
Quina part creativa pot tenir una il·luminadora en un projecte? Us apunteu al llarg del procés?
Depèn de la persona i de la situació. A mi m’agrada ser-hi des del principi, anar als assajos, veure com creix l’obra, com es mouen els actors. Altres vegades, arribes al projecte amb els assajos ja fets, llavors procures integrar-t’hi i fer-te’l teu en la mesura que puguis aportant-hi idees. Ja no tens l’oportunitat de la residència tècnica per provar efectes. No n’hi ha prou amb il·luminar; també cal ensenyar bé el que interessa transmetre.
Quina importància té l’escenografia? Com s’eviten les ombres? 
Normalment, el primer que preguntem és com serà l’escenografia. Un cop resolt això, ja pots entrar a dissenyar escena per escena. La gent no es fixa gaire en les ombres però nosaltres no ho podem suportar, sobretot si ets perfeccionista. La primera premissa és que estiguin ben il·luminats els rostres i els cossos dels actors, que és la part més expressiva d’un actor.
Com es fa?  
La teoria diu que, per treure l’ombra, s’ha d’il·luminar just al contrari amb la mateixa potència per desfer l’ombra. Sovint queda una petita ombra al terra. És cert que si el terra és negre s’absorbirà millor que si és un parquet, per exemple. El que és clau és que la llum no taqui mai fora de l’escenari.
No és el mateix fer temporada i poder fer un disseny de llums complet que haver de recórrer a una cosa urgent per a bolos…
Tens raó. És molt diferent il·luminar si estàs en un teatre fent temporada o fent un bolo, en què normalment disposes de menys temps per muntar i menys focus. No es pot muntar un disseny de 56 focus amb 30 memòries en dues hores de muntatge, que s’han de programar a la taula de la sala. En aquest cas, has d’optar per arribar als mateixos efectes però d’una manera més simple, fent servir 20 focus i no els 40 que havies pensat d’entrada.
I no es lloguen focus per als bolos?
Jo em moc en el teatre underground i no ho he fet mai. D’entrada, ens sembla prou complexa la logística per afegir-hi els focus; preferim adaptar-nos al que hi ha. També passa que hi ha teatres que tenen molts focus bons però amb molt poc manteniment: dels 50 que hi ha disponibles, només 15 funcionen, per exemple!
Varia molt la situació de preparar una funció en un lloc estable d’un bolo, però és molt diferent el material disponible si les funcions són de teatre familiar o d’adult?
El que et trobes és que, en temporada, has d’adaptar la il·luminació del familiar al d‘adults, que ja té les barres ocupades i no les pots moure. Depèn de les barres que tens lliures, dels endolls, de la taula de llums, dels tipus de focus… T’hi adaptes. S’ha de fer una proposta lumínica a partir de la realitat de cada sala, sobretot si hi fas temporada. La situació es complica quan és de bolo. Perquè els programadors creuen que hi haurà menys necessitats tècniques per ser un familiar. Em diuen que Acluca els ulls, de la Cia. Parpelles, es pot fer com un contacontes a la Biblioteca. Però és un espectacle molt visual, amb un munt de focus i colors i amb tres músics i els seus instruments a escena. I també necessita hores de muntatge perquè no es perdi la màgia.
Qui tira una funció (la il·lumina) habitualment? Vosaltres? O deixeu indicades les ordres (pactades amb direcció) a un tècnic?
M’agrada fer-ho cada dia. Però també cal veure que compensi la remuneració.
És més fàcil il·luminar dignament una comèdia o un drama? 
Tot és difícil. Del que es tracta és de trobar-hi l’essència, el que es vol transmetre. Depèn de cada text en si... Hi pot haver comèdies que demanin molta llum i d’altres que siguin més fosques, amb un to més sarcàstic... Tot necessita que hi donem voltes.
Encara es fan servir filtres per a focus? Els il·luminadors teniu discussions de quins són els més adequats per a determinades escenes?
És cert que podem ser molt freaks. Plantejar-nos si la lluna ha de ser blava, o blanca, o vermella. O pensar quin color de filtre és el del capvespre a la Garrotxa! Per aprendre, necessites veure molt teatre, cal disposar d’una àmplia cultura visual.
S’han acabat els filtres enganxats amb chatterton a les viseres? 
Ara hi ha els focus de leds, que estalvien molta feina. Perquè amb un de sol pots disposar de set colors diferents. Potser no tenen la mateixa calidesa però són molt pràctics. Però jo segueixo fent servir filtres, si no hi ha la possibilitat de disposar dels de leds.
Què és un gobo?
Són elements que es posen davant del focus per projectar una imatge fixa. Normalment, es fan artesanalment, amb safates d’alumini, només es poden posar en un tipus de focus.
Fa la sensació que sempre hi ha els mateixos il·luminadors als grans teatres. Com s’hi pot accedir? Com vas començar?
Vaig començar de casualitat. Jo havia estudiat il·luminació a Sevilla i va ser en un sopar d’amics a Barcelona quan va sorgir la casualitat d’una companyia que buscava il·luminadora. Va ser com vaig entrar a Vagas y maleantas amb Raquel Loscos, al Tantarantana. Entres en un projecte en conèixer un col·lega. També es desconfia més d’una dona, com si no poguéssim pujar focus o enfocar-los des de l’escala. També és complicat conciliar aquesta feina de tantes hores a l’escenari amb la de ser mare. Recordo quan vam estar amb la Cia. Parpelles al Tantarantana, vaig emportar-me el meu fill de 3 mesos i el meu company per poder estar-hi durant el muntatge i en l’assaig general.
Com es pot sortir de la precarietat?
No es tracta només que vulguis accedir a una escena més alta, més ambiciosa. Cal que el món underground deixi de ser precari. Perquè no pot desaparèixer. Hi ha moviments que lluiten per dignificar-ho com ara El Col·lectiu o Dones i Cultura, que concretament se centren a defensar els drets professionals de les dones dins el món cultural, però cal millorar les condicions de contractació de les sales petites, que és el que la fa precària.

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat

ADAPTAR-SE

“En els bolos hi ha menys material i menys temps, has d’optar per arribar als mateixos efectes però d’una manera més simple, fent servir 20 focus i no els 40 que havies pensat d’entrada”

PRINCIPIS

“Normalment, entres en un projecte escènic en conèixer un col·lega”

DIGNITAT

“Cal que el món underground deixi de ser precari. No pot desaparèixer”

DE PERFIL

Donar focus al que no es veu. No es tracta només d’il·luminar sinó, principalment, d’aconseguir que el públic miri un lloc concret de l’escena en un instant precís. Les il·luminacions, en realitat, es multipliquen en matisos, i troben solucions per a cada escena, sigui una escena que evoca realisme o una elevada fantasia. Belén Fernández reivindica temps per poder enfocar i dignificar la feina a les sales més petites. Després de llegir l’entrevista, veureu que els barrets al teatre es posen ensenyant el front per no tapar la cara. Que l’ombra dels peus, efectivament, passa molt desapercebuda. Que les llums surten del sostre però també dels laterals o del fons de la platea. A ‘La jaula de las locas’, per exemple, es veu l’ombra d’Alvin projectada al teló quan creua la porta del Tívoli. On hauria d’estar el focus per aconseguir l’efecte?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)