Articles

Picasso, genuí

El Centre Picasso d’Horta de Sant Joan, que explica la intensa relació del geni amb aquest poble de la Terra Alta, es traslladarà a una nova seu, l’antiga Casa Abadia

PROMESA FRUSTRADA
“Picasso va dir que si a Horta fèiem un museu amb obra del seu amic Manuel Pallarès, ell també ens donaria obres seves”

La Casa Abadia d’Horta de Sant Joan, un edifici del segle XVI que està adossat a l’església, es convertirà en la nova seu del Centre Picasso d’Horta, un equipament que explica la intensa relació que Pablo Picasso (1881-1973) va tenir amb aquest poble de la Terra Alta i com el paisatge que l’envolta –la muntanya de Santa Bàrbara, que té una forma cònica, o les cases del poble apilades com si fossin cons sobre un petit puig– va ser determinant en la seva creació artística.

Picasso va fer dues estades a Horta. La primera, el 1898, quan es recuperava de l’escarlatina, de la qual s’havia contagiat a Madrid. El seu amic Manuel Pallarès, d’Horta, amb qui es coneixien de l’Acadèmia de Belles Arts Llotja de Barcelona, li va proposar passar l’estiu al poble per agafar forces. Picasso no hi va passar només l’estiu. Amb diverses excuses va anar allargant l’estada fins al gener del 1899. “Aquí va trobar la llibertat i va ser conscient de la seva genialitat”, explica Elias Gaston, president del Centre Picasso, que afegeix: “Hi ha un abans i un després d’aquesta primera estada: arriba Pablo Ruiz i se’n va Picasso. Quan torna a Barcelona ja no va a la Llotja, ja no necessita aprendre. Entra als Quatre Gats, que aglutina tota la bohèmia artística de Barcelona, i prepara el viatge a París.” La segona estada la va fer deu anys després, el 1909, quan ja era un jove artista amb prestigi entre les avantguardes parisenques i ja sabia que aquell paisatge terraltenc “li aniria molt bé per a l’estil que estava desenvolupant: el cubisme geomètric”. Hi va anar amb la seva amant, Fernande Olivier. Ell es passava el dia pintant al taller que li va deixar el forner del poble; ella, una dona exuberant que xocava amb les dones puritanes d’aquell petit poble i “que s’avorria força”, mantenia una intensa correspondència amb els germans Stein –Gertrude i Leo Stein–, que eren els marxants d’art de l’artista. “A les cartes els explicava coses del poble; en tenim una crònica escrita. Els explicava fets de personatges de l’època, com l’alcalde, el metge, el boig del poble... Hi ha moltes anècdotes”, diu Gaston. I Picasso, a més de pintar (algunes de les seves obres més reconegudes són d’aquest període, com ara La bassa d’Horta, La fàbrica i La muntanya de Santa Bàrbara) també va fotografiar els indrets del poble: “Després enviava les fotografies als germans Stein per indicar-los on s’havia inspirat”, relata Gaston. “És tot un homenatge a un poble on havia estat feliç deu anys abans”, afegeix.

Totes dues estades van donar un fruit artístic impagable: entre dibuixos i olis, Picasso va fer unes 200 obres a Horta. De la primera estada hi ha sobretot dibuixos, però durant la segona estada va pintar una seixantena d’olis, alguns de gran format: “Ara estan repartits per tot el món. Els de la primera estada estan al Museu Picasso de Barcelona i en mans dels hereus. Són obres encara acadèmiques, tot i que s’hi comença a veure la seva genialitat. Pel que fa a les obres de la segona estada, tothom sap que són un Picasso”, diu Gaston.

A l’actual Centre Picasso s’hi exhibeixen facsímils, tot i que han muntat dues grans exposicions amb obres originals (cedides pel Museu Picasso de Barcelona i per col·leccionistes particulars), coincidint amb els centenaris de les dues estades a Horta. Ara en tenen altres de programades, però de moment estan aturades per dues raons: per les deficiències de la seu actual –com que no disposa de sala per a exposicions temporals, s’ha de desmuntar tota l’exposició permanent– i per la precària situació econòmica del centre, que està gestionat per una associació sense ànim de lucre i que rep poquíssims ajust públics.

Amb més de 800 metres quadrats, la Casa Abadia doblarà l’espai de la seu actual. El projecte, pagat per la Diputació de Tarragona i que té el vistiplau del Departament de Patrimoni de la Generalitat, està pressupostat en 2,3 milions, que el consistori preveu finançar amb ajuts europeus i dels governs català i espanyol.

Polèmica amb el Bisbat

Feia nou anys que el projecte per construir un nou Centre Picasso estava encallat: el bisbat de Tortosa volia que a la Casa Abadia s’hi reservés un espai com a habitatge per al capellà –tot i que actualment Horta no en té cap de fix–. Finalment, el bisbat ha acceptat la proposta de l’Ajuntament de rebre una altra casa per al mossèn.

L’actual Centre Picasso es va inaugurar el 1992, però la seva gènesi arrenca de lluny. El 1969, una delegació de l’Ajuntament d’Horta va anar a visitar Picasso a la seva residència de París. El poble s’ho va mirar amb escepticisme, però la realitat va superar les millors expectatives: “Es pensaven que l’artista no els rebria, però Picasso els va rebre plorant d’emoció, els va abraçar... Fins i tot els va ensenyar la navalla que tenia quan estava a la cova dels Ports, seixanta anys enrere. La tenia guardada. Van passar una tarda increïble.” I l’artista els va fer una proposta: “Picasso els va dir que si a Horta fèiem un museu amb obres del seu amic Manuel Pallarès, ell també ens donaria obres seves. La delegació va tornar flotant d’emoció.” La negociació per a la cessió d’obres –que no va portar directament Picasso– es va allargar, i amb la mort del geni, el 1973, “es va frustrar el projecte de tenir obres cedides per Picasso a Horta”, explica Gaston.

Anys més tard, va ser l’escriptor Josep Palau i Fabre, un dels màxims especialistes en l’obra de Picasso, qui va donar l’empenta necessària per a l’obertura del centre. Durant una conferència que va pronunciar al poble, Elias Gaston i altres veïns li van explicar aquella frustració pel fet que Picasso els havia promès obres, però que no havia estat possible. “Palau i Fabre va proposar que féssim facsímils de gran qualitat; això no tindrà un valor econòmic, però sí un valor pedagògic i explicatiu de la relació de Picasso i Horta. Palau i Fabra ens aconseguia fins i tot els hectacroms per fer les reproduccions. Sense la seva ajuda no hauria estat possible.” L’any 1992, es va inaugurar l’equipament. I ara els seus responsables encaren un canvi de seu que hauria de permetre l’exposició, si no permanent sí semipermanent, d’obra original de Picasso.

CARINA FILELLA

cfilella@lrp.cat

“Tot el que sé ho he après a Horta”

A aquesta cèlebre frase de Picasso se li han donat molts matisos: “S’ha dit que era una actitud superba d’ell, de dir: «A mi no m’ha ensenyat res ningú, sinó que ho he après en un poblet petit.» Però la realitat és que la frase va lligada a una altra que també va dir Picasso: «Les meves emocions més pures les vaig experimentar en un gran bosc, quan als 16 anys, m’hi vaig retirar a pintar.» Es refereix a la seva estada al massís dels Ports d’Horta, el 1898, quan ell i el seu amic Manuel Pallarès van passar l’agost vivint en una cova, en contacte amb la natura. Allà es va sentir lliure, i per això va allargar amb diverses excuses la seva estada a Horta. I quan va tornar a Barcelona, el 1899, ja res no era igual”, explica Elias Gaston.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)