Teatre

Actuar a l’espai en coet

Xirriquiteula no s’amaga d’incloure arguments dramàtics en les obres teatrals. Ara, a més, acompanya l’obra de teatre d’una exposició itinerant que permet conèixer el cas particular de Laika, el primer ésser viu que va orbitar al voltant de la Terra

El teatre familiar viu de les gires. Rarament, fa una llarga temporada en una ciutat. Les seves produccions sobreviuen, de cap de setmana en cap de setmana (i puntualment, amb sessions escolars) durant un any o dos. És un ritme molt diferent al del teatre per a adults. La companyia Xirriquiteula Teatre (membre de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) ha volgut apostar per una producció ambiciosa amb Laika. Ja li ha donat fruits: ha estat premiada com a millor direcció i autoria al FETEN (Gijón) i com a millor escenografia a la Fira de Teatre de Titelles de Lleida. També està nominada als Premis BBVA de Teatre i, justament aquesta setmana, s’ha sabut que també ho està en la categoria de teatre familiar als Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.

Laika parteix d’un fet real (Rússia va enviar un gos a l’espai avançant-se als Estats Units en la cursa per conquerir l’espai). El que es podria considerar un èxit té un fort component dramàtic perquè se sabia que l’animal no podria sobreviure gaire temps giravoltant per l’espai. Xirriquiteula s’ha atrevit a construir l’espectacle amb una estètica soviètica, un idioma inventat i un joc de projeccions molt efectista sobre una escenografia molt depurada. És un treball preciós. I valent. Xirriquiteula no s’amaga d’incloure arguments dramàtics en les obres teatrals. Ara, a més, acompanya l’obra d’una exposició itinerant que permet conèixer el cas particular de Laika. Ells conviden els espectadors a identificar-se amb la noia que cura i ensinistra el gos i que intenta alliberar-lo quan descobreix que el viatge a l’espai no tindrà retorn. Tots els personatges els interpreten actors, a excepció del gos (un titella apedaçat molt tendre i molt ben articulat). Els intèrprets alternen el paper de personatges amb les projeccions fent una mena de camera live, però a partir d’elements anacrònics, de l’època de la guerra freda o que evoquen aquella estètica.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)