Dansa per a tothom

Inspirada en una composició de Mússogrski, planteja una visita al museu a partir de precisos números clàssics amb moltes puntes de les ballarines i alguns salts i girs dels ballarins. Els mallots, de base, són al·legòrics i prou oberts per completar cada element que els va completant. La dramatúrgia imagina que els quadres ballen al costat dels visitants. L’exposició virtual presenta els quadres cronològicamenti, així mateix, els complements de vestuari dels ballarins van aproximant-se a cada època i inspiració.

El trio d’intèrprets s’allunyen de les cordes (que podria evocar el títol) i, en canvi, opten per lones suaus de seda brillant, que patina, que es desplaça pel llarg i ample de l’escenari i que provoca nusos sempre corredissos. La companyia DA.TE Danza, habitual en cartell de dansa familiar per als més menuts, proposa una acció molt amable, d’amplis desplaçaments, tendra i d’un notable preciosisme, amb un vestuari que aposta per les mànigues llargues que desfan nusos i teixeixen complicitats entre els tres integrants del repartiment.

Jordi Galí cuina cru. Per idear una coreografia que s’inspira en unes òrbites que eviten la repetició (poden repetir quadres, però amb orientacions diferents), es distancia del preciós Set of Sets de Guy Nader i Maria Campos (guanyadora dels Premis de la Crítica a l’espectacle de dansa i també en la categoria de coreografia). Galí, després de Maibaum, considera que ja ha arribat a un nivell de sofisticació total i que ha de trobar altres camins. Per això decideix eliminar, en aquesta acció de gest i matèria, l’objecte. Ara el cos de l’altre és l’objecte amb què modelar la figura, sempre en contínua recerca d’equilibris. Ara no hi ha la grandiositat en els muntatges, fets amb escales, fustes i cordes (Ciel). Ara hi ha cossos amb la mateixa mirada neutra, que fan figures enmig d’un espai rodó, i els seus moviments orbitals.