L’ART COM A TERÀPIA INCLUSIVA
El Centre d’Arts Visuals Lo Pati, que és el representant del sud català a la xarxa nacional d’espais i centres d’art, rastreja enguany les possibilitats terapèutiques, inclusives i transformadores de l’art
Després de vuit anys de funcionament, el Centre d’Arts Visuals Lo Pati, amb seu a Amposta, i que és el representant del sud català a la xarxa nacional d’espais i centres d’art, ja té dissenyada una programació per a aquest 2019 que, segons els seus responsables, consolida plenament aquest equipament. Una de les apostes d’enguany és la concepció de l’art com a teràpia inclusiva i transformadora, i la voluntat que persones i col·lectius que difícilment s’atansarien mai a un centre d’art, ho facin. El primer pas en aquest sentit ja es va fer a finals del 2018, quan Lo Pati va obrir vincles amb el centre de salut mental Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre per impulsar la proposta #mosmirem, que s’engloba en el projecte d’art participatiu internacional a gran escala Inside Out.
#mosmirem és una idea de l’artista Alfred Porres, que busca a través de retrats de gran format desestigmatitzar les persones que pateixen malalties mentals i trencar tòpics. El resultat d’aquest projecte es pot veure des del 17 de març. Més de 200 retrats de gran format de ciutadans anònims, obra del fotògraf Quim Giró, cobreixen les façanes de Lo Pati i de la Fundació Pere Mata, a Amposta, per estretir vincles entre els dos equipaments i “trencar els estigmes dels espais”, assenyalen. Aquests dos equipaments són veïns i comparteixen similituds arquitectòniques, malgrat que fins ara, segons els responsables del projecte, havien viscut bastant d’esquena l’un de l’altre.
Els retrats han estat realitzats de manera voluntària a usuaris dels dos equipaments amb l’objectiu de mesclar-los com una forma de crear connexions i també d’abolir prejudicis i estigmes. Els llocs, diuen, són espais de subjectivitat que estigmatitzen les persones que els habiten. “Si estàs en un centre hospitalari, ets un malalt; en un comerç ets un client; en un centre d’art, un espectador”, assenyalen els organitzadors. “Es tracta d’un projecte amb una clara voluntat pedagògica que ens convida a reflexionar sobre els estigmes, en aquest cas de les malalties mentals”, afegeix Aida Boix, directora de Lo Pati.
Dins del mateix programa, que han anomenat Art Teràpia, i que vol investigar les possibilitats terapèutiques de l’art, s’hi han inclòs tres activitats més: una irrupció musical i artística a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, per explorar les potencialitats de l’art com a eina perquè pacients i familiars gaudeixin dels seus beneficis terapèutics i emocionals; la projecció de la videocreació Estado de malestar, de María Ruido; un assaig visual sobre la simptomatologia social i el patiment psíquic en temps del realisme capitalista, i que va guanyar la quarta edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica i LOOP Barcelona; i finalment, una part del projecte educatiu Això no és un simulacre, coordinat per l’artista Maria Pons i que, entre la trentena d’alumnes de diversos centres educatius d’Amposta, comptarà amb la participació d’un grup de joves en risc d’exclusió social del Servei d’Intervenció Socioeducativa d’Amposta, el SIS.
“El nostre objectiu és ampliar les aliances amb altres entitats o col·lectius que atenguin o acompanyin persones que per diversos motius estan poc habituades a apropar-se a un centre d’art. Creiem que l’art ha de ser inclusiu i que ha d’arribar a tota la societat”, explica Aida Boix. La directora de Lo Pati també ha avançat que properament s’obrirà una convocatòria de residència artística per a artistes que treballin amb aquests col·lectius.
MÉS PROPOSTES
El calendari artístic de Lo Pati és molt més extens. Ara acaba d’obrir la convocatòria d’art públic XYZ d’instal·lacions artístiques en espais singulars de les Terres de l’Ebre. Enguany proposa als artistes fer una intervenció els Ullals de Baltasar, un espai que forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre, situat entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Els artistes interessats tenen fins al 21 d’abril per presentar els treballs. La dotació del premi és de 4.000 euros, i a partir del 26 d’abril, el jurat farà pública una selecció de les tres millors propostes que se sotmetran a votació popular. La idea és que la intervenció a l’espai públic es materialitzi durant la primera quinzena del mes de juliol.
Tanmateix, una de les cites destacades de Lo Pati arribarà a finals d’any, amb la inauguració d’una exposició monogràfica de Teresa Mulet, una artista veneçolana amb arrels ampostines, que ha fet el camí contrari dels seus avis, que van fugir de la dictadura franquista per refugiar-se a Veneçuela. Ella s’ha establert a Catalunya, fugint de la complicada situació política del seu país. Les seves investigacions artístiques, que es podran veure a Amposta, giren al voltant de la violència utilitzant un llenguatge multidisciplinari que barreja disseny gràfic, performance i instal·lació.
L’OBJECTIU
“Volem ampliar les aliances amb entitats que atenguin persones poc habituades a apropar-se a un centre d’art”