TRADUIR LA SUBTILESA
Els textos de Woolf són clars, directes i ben dibuixats pel que fa a postulats i intencions, i alhora l’afany de precisió i d’amplitud de l’autora la porten a destil·lar un joc d’al·lusions i subtileses
Angle Editorial acaba de publicar un esplèndid llibret –el diminutiu va per la molt agradable mida física, de cap manera per l’excels contingut– englobant sis articles –de fet, petits assajos– de Virginia Woolf, amb el títol Matar l’àngel, i traducció i postfaci de Mireia Vidal-Conte. El títol remet a un dels textos, en què Woolf pren el poema The Angel in the house, de Coventry Patmore, en què es lloen les virtuts en aquell moment tradicionals de la dona dins del matrimoni: amable, encantadora, servil, submisa i acrítica de la seva condició, amb virtuts “angèliques” des d’una idea ensucrada i restringida de l’angelicalisme, i el “mata” posant una pedra més en el fonament de la transformació cap a una societat igualitària entre els dos sexes a tots els efectes, en particular en la pràctica de la literatura.
Els textos són d’un refinament i d’una riquesa que fer-ne un resum seria quasi una grolleria. Woolf desgrana com una orfebre –i com una cirurgiana– les xacres dels prejudicis, les obligacions, la repressió i els costums enquistats de què eren objecte les dones –l’educació negativa a què se les havia sotmès, que “no imposa el que pots fer sinó el que no has de fer” (sic), i dona eines perquè siguin les dones mateixes les que no arrosseguin les servituds de què han estat víctimes. Em sembla remarcable la idea que Woolf expressa almenys en dues ocasions, a la novel·la Una cambra pròpia i a Dones novel·listes, inclòs en el present recull, sobre la necessitat que l’escriptor s’oblidi del seu sexe quan escriu, que no ho faci a partir de la seva condició de gènere.
Els textos de Woolf són clars, directes i ben dibuixats pel que fa a postulats i intencions, i alhora l’afany de precisió i d’amplitud de l’autora la porten a destil·lar un joc d’al·lusions i subtileses de vegades difícils per qui no la conegui a fons. I, és clar, complicades a l’hora de traduir. Vidal-Conte és una woolfiana avant la lettre, i notabilíssima poeta ella mateixa. La seva versió converteix tot allò que és discutible –que en Woolf és molt, per no dir quasi tot– en reconstrucció d’una màgia de precisió i delicadesa, i alhora d’argumentació d’una contundència, aquesta sí, indiscutible. I ho fa en un català àgil i actual, que resol amb facilitat i eficàcia els esculls de vegades abruptes i espinosos de l’alta cultura. Un llibre del tot recomanable i, seguint el mestratge de Woolf i Vidal-Conte, no per a “senyores que volen escriure”, sinó per a tot ésser humà apassionat d’aquest estrany i, per cert, en els nostres temps tan miserablement maltractat misteri de les lletres.