Feina i passió
La vida d’Horacio Seguí serveix per contextualitzar el documental ‘El gran arxiu de la música dels anys 60’, sobre el fotoperiodisme de l’època. El treball, que s’està rodant ara, s’estrenarà a la tardor
Les aportacions que Horacio Seguí pot fer al documental El gran arxiu de la música dels anys 60, de Berta Cotrina (productora Belona Films) són moltes. El volen estrenar al novembre. De Seguí, la directora, el primer que en destaca és la passió: “Ell mateix ho diu: «Per a mi no era una feina..» És evident que s’hi havia de guanyar la vida, però ho vivia amb molta passió; tant li feia si el trucaven a mitjanit...” I continua: “L’Horacio personifica l’ofici de fotoperiodista musical d’aquella època. És una de les persones que més fotografies va fer, i aquesta abundància és un tret molt destacat. Explicar la seva vida és una molt bona manera de contextualitzar l’ofici en aquella època.”
Altres aspectes de la seva vida són també atractius. Per exemple, el fet que fos autodidacte, i en un camp inhòspit, el fotoperiodisme. “Com a estudiants de comunicació audiovisual ens interpel·la molt... En certa manera és saber d’on venim. Ell no tenia títol, però el que va aprendre és com fer quatre carreres.” “A les fotos es veu la seva evolució. Al principi són més distants i, a poc a poc, entra més en cada personatge, s’hi veu la compenetració.” Va poder anar poc a l’escola, va viure una guerra. I en la postguerra, va descobrir una motivació i la va seguir. Amb aquest equipatge va viatjar arreu del món, ja sigui per la música o pels esports.
Cotrina subratlla el tarannà de Seguí. “Totes les persones a les quals hem contactat per fer el documental ens deien: «Per l’Horacio? I tant!» Sap tractar les persones i ha cuidat les relacions.”
MERCÈ MIRALLES
mmiralles@lrp.cat