Música

Carles Marigó eixampla els límits de la música

Pianista i clavecinista, improvisador i creador polièdric, provocador i trobador de tresors sonors, Carles Marigó presentarà, el proper 26 de juny, dos projectes al Festival Dansàneu, un al costat del pianista Marco Mezquida, ‘Les set fulles del faig’, i l’altre, ‘Origo’, amb l’actor Jaume Sangrà

LA CREACIÓ
“La improvisació és connexió màxima, un viatge íntim, i quan queda enregistrada es converteix en una creació, sense arribar a ser una composició formal”, afirma Marigó

Les sinergies entre les arts són una tendència intrínseca a la postmodernitat –si és que encara ens hi trobem–, atenent a la porositat de les disciplines filosòfiques que contaminen l’art. Carles Marigó és un artista inquiet, curiós, apassionat i extremadament talentós. Entre els múltiples projectes que està desenvolupant de manera paral·lela –derivats de la seva innere Notwendigkeit–, en presenta dos el 26 de juny al Festival Dansàneu.

El primer sorgeix de la necessitat de Carles Marigó i Marco Mezquida d’alinear els seus instints creatius i generar una explosió de colors i imatges a partir d’un poema de Josep Carner, Les set fulles del faig, que parla de la mort i de l’amor d’una manera tendra i subtil, tractant la filosofia de la natura noucentista amb humanitat i sensualitat. Els artistes es van trobar per enregistrar un disc sobre aquest poema: “La improvisació és connexió màxima, un viatge íntim, i quan queda enregistrada es converteix en una creació, sense arribar a ser una composició formal”, afirma Marigó. Aquest concepte encaixa amb el Fluxus novaiorquès o amb John Cage, que tracten la composició com una manera de modificar l’espai en què els músics creen alguna cosa que només farien en aquell moment. El disc (Seed Music) és la cristal·lització d’una vivència, una fotografia de dos artistes singulars amb una cosmovisió similar que, a partir d’una poesia que suggereix una música que al seu torn suggereix un gest molt expressiu crea un discurs que és la suma de diversos fotogrames per deixar-nos amb una panoràmica, la darrera gota d’una ampolla després de beure’t una vivència: l’essència.

Origo també busca l’essència. Neix de Romanalles, recerca de materials artístics que deixen un pòsit per construir quelcom a partir del que roman, fruit de l’experiència d’actuar improvisadament en diversos espais per crear un espectacle amb un discurs que es va gestant en consonància amb les reaccions de l’auditor per trobar un estil propi, una metàfora de la creació en una lluita de l’artista i el material contra si mateix per aconseguir l’autorealització, un viatge des de la presa de consciència de l’artista modern en el segle XIX, la transformació de la bellesa medusea, l’esclat de les avantguardes, el retorn a l’ordre dels anys vint, l’expressionisme abstracte dels cinquanta a Amèrica, la crisi de la liquiditat i, ja en el segle XXI, la presa de consciència que hem perdut el rumb i que ens cal repensar-ho tot.

Així, a partir del treball del cos, primer es tracta el material brut de forma violenta, i només quan hi ha consciència que s’ha de superar l’ofuscació i treballar amb cura l’escultura vivent es pot cercar holísticament la bellesa fins que l’autoconsciència la va deformant per provocar una regressió. La posterior negació condueix a una secció meditativa en què es retalla l’espai dictant l’ordre de l’obra fins a la fusió total entre piano i cos. L’obra d’art surt dels seus propis límits, tensant l’artista a través d’una corda fins a la caiguda i la crisi, perquè arribar més lluny seria la mort. L’obra troba l’origen, la romanalla, i redibuixa la seva forma mentre Marigó toca una peça dedicada al seu pare, mort. I l’obra torna a cercar la bellesa fins que l’artista, dempeus, queda amagat rere l’ombra, en silenci absolut.

AINA VEGA

ainavegar@gmail.com

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor