la via llibertària a la independència

El combatiu poeta i editor Jordi Martí Font presenta en tres volums –ja n’han sortit els dos primers– una enciclopèdia sobre el moviment llibertari en l’àmbit català. En coedició entre la mallorquina Calúmnia, la valenciana Caliu i la tarragonina Lo Diable Gros, els volums que componen Llibre negre ens acosten una interpretació que, en el primer volum, ve des de teòrics del segle XIX com ara Abdó Terrades i el pròleg de Pi i Margall a El principi federatiu de Proudhon, Pere Corominas, Joan Maragall i Jaume Brossa, entre d’altres, fins a textos fonamentals en plena guerra com ara els vinculats al Comitè Central de Milícies Antifeixistes i el decret de col·lectivitzacions de l’octubre del 1936. Martí Font vehicula la tesi del volum no només des de l’angle estrictament polític o d’organització territorial, sinó que suma infinitat d’aportacions en defensa de la llengua, la que ha patit de manera més severa les desavinences amb els regnes i repúbliques veïnes.

Des del marc estrictament històric del primer volum, el segon incorpora textos ben actuals, com ara Problema de comprensión i Interpretació llibertària del moviment obrer català, de Joan Ferrer, veterà militant llibertari que va ser entrevistat per Baltasar Porcel en el cèlebre La revolta permanent. També una carta des de la presó de Montalban, en què el malaguanyat Oriol Solé Sugranyes –mort durant la fuga de la presó de Segòvia el 1976– escriu a Miquel Mayol sobre el paper que ha de tenir Catalunya Nord i els altres territoris del domini lingüístic en un eventual Consell Català de Resistència. Les qüestions de l’estat nació són també un eix de reflexió per a Jaume Balius, que es va moure per la frontera catalanista i llibertària, com demostra a la revista confederal Terra Lliure. Entre altres teòrics antologats, destaquen el llibreter de l’Escala Miquel-Dídac Piñero i el valencià Josep Miquel Marqués, de qui recuperen un text a la desapareguda revista Bicicleta. També el debat entre Gómez Casas i Marcel·lí Reyes sobre l’excés d’espanyolisme d’algunes personalitats anarquistes. O, en l’últim tram del recopilatori, el Manifest revulsista nord-català, signat per Pascal Comelade, Joan-Lluís Lluís i Aleix Renyé. En definitiva, una lectura heterodoxa en un debat ben obert.