Art contemporani i paisatge rural

La vall de la Santa Creu, a redós de Sant Pere de Rodes i el Port de la Selva s’ha convertit en un espai de reflexió sobre la realitat ambiental, des de la percepció de l’artista. Cada estiu, des de ja fa set anys, el Centre d’Art i Cultura ARBAR del Port de la Selva posa en marxa un cicle d’accions i activitats, enguany comissariat per Marta Pol i titulat Iteraccions Relatòries - Ecoestètica Rural, de bracet dels artistes Roc Parés, Mar Serinyà i Noel Tatú, que s’han desenvolupat a la seu del centre, en un antic celler i trull del segle XV i a la vinya del Clumet.

A partir de l’art contemporani, el centre ARBAR s’ha proposat repensar les formes d’interacció entre paisatge, art i participació social, que respectin la natura d’aquest espai privilegiat que, tot i ser enmig del cap de Creus, té la sort que no és visitat pels turistes de Cadaqués. Per això, les accions i propostes artístiques del cicle Iteraccions Relatòries - Ecoestètica Rural s’han marcat com a leitmotiv ser un “acte de resistència davant la pèrdua de connexió vital i estètica amb la realitat medioambiental”. Aquest és un objectiu que comparteix una nova tendència antropològica que impulsa una posada en valor del paisatge i l’espai rurals a través de l’art i la cultura i no necessàriament mitjançant la promoció turística que, al final, l’acaba destruint. Aquest cicle té “la voluntat de rescatar, recrear i preservar valors fonamentals de la cultura arcaicoagrària” i “llegir el paisatge com un text, en què la iteració o repetició de les accions efímeres esdevindran la grafia d’un conjunt de gestos ecoestètics que, a poc a poc, s’esborraran del paisatge rural, però acumularan la seva energia en el temps”.

Aquestes accions han estat el resultat de projectes desenvolupats durant mesos que, finalment, van veure la llum els dies 13 de juliol i 24 d’agost. El cicle es tancarà amb una conferència commemorativa de l’any Sant Pere de Rodes a càrrec de Laura Bartolomé Roviras el 14 de setembre.

Roc Parés (Ciutat de Mèxic, 1968), amb A redós d’un estel i A redòs del meu foc ha realitzat els darrers temps diversos vídeos de 360º en càpsules de cinc minuts per posar en valor el patrimoni natural i històric d’aquesta vall des d’una mirada poètica, contemplativa, que ajuda a construir la memòria de l’ecosistema de la serra de Rodes i del cap de Creus.

Mar Serinyà (Torroella de Montgrí, 1986) és una artista devotament dedicada a la natura com a espai matriu i maternal. Les seves accions, Cultivant la llum i Com-florir, a la vinya del Clumet, han anat en aquesta direcció. Feixos de bruc de vinya en desús han creat un niu amb l’ajut de cinc amigues en senyal de dol. Amb un vol de pigment a les mans l’han escampat cel amunt i pel sòl de la vinya.

Noel Tatú (São Paulo, 1962) ha pres l’abellaire com un ofici gairebé paral·lel al de l’artista, ja que ha d’aplicar una llibertat creativa amb les decisions que ha de prendre en cada moment. Reprenent idees de l’antroposofia de Rudolf Steiner i de Thoreau, veu en la natura un ésser pensant. L’artista ha de transformar la realitat mitjançant la seva actitud tot fent camí. El seu projecte Abellaire un art enigmàtic il·lustra aquest pensament.

ARBAR proporciona exemples alternatius a l’explotació de la natura i a la seva degradació, des de noves idees científiques o tecnològiques (Roc Parés), fins a velles idees que retornen (Noel Tatú) i lectures rituals de la natura i el paisatge encara vives per tradició (Mar Serinyà).