Còmic p nk
Dels fanzins a les sales d’art: el còmic underground es converteix, per fi, en un fenomen valorat pel món cultural
El mes desembre es compliran quaranta anys de l’aparició d’El Víbora, una revista impulsada per uns autors joves provinents del fanzín contracultural i del còmic underground i que es va convertir en un gran fenomen popular: més de 40.000 exemplars venuts en la seva millor època, una xifra que avui la situaria al capdavant dels rànquings de revises més venudes. En paral·lel, va néixer Butifarra!, d’humor satíric i amb un alt nivell de crítica social en les seves pàgines. Els autors provenien del món contracultural, havien begut d’altres fonts a Europa i els Estats Units i la fi de la dictadura va aconseguir fer brollar experiències de creativitat i ruptura cultural que a Catalunya, amb una indústria del còmic prèvia potent i publicacions de revistes satíriques durant la República, va trobar terreny per créixer i reproduir-se. En altres llocs de l’Estat, aquell esclat va prendre forma sobretot en la música, amb la movida madrileña, ben connectada amb les institucions de la Transició, o el rock radical basc, inserit en el conflicte de violència política i repressió que es vivia a Euskadi. A Catalunya, però, aquest esclat va ser més fosc i dur, més punk. Es va moure en els marges del sistema cultural i polític i va assolir, a través dels còmics i els fanzins, una via de sortida.
L’experiència d’El Víbora i de Butifarra! els va fer sortir de la marginalitat i va donar peu a successives experiències durant els anys vuitanta, algunes en llengua catalana, com Cul de sac, creada per l’equip de Butifarra!, tot i que no va tenir continuïtat. La revista El Jueves és fruit d’aquella etapa i ha perdurat fins avui.
Ara, els museus catalans hi han parat atenció. El MNAC acull fins al 29 de setembre una exposició sobre El Víbora, i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida està reunint el llegat d’alguns autors, que han passat del fanzín contracultural a les sales d’art.