Còmic en cata... croc!
En l’última edició de Manga Barcelona es va celebrar una taula rodona sobre el manga en català. La conclusió va ser la mateixa que pel que fa al còmic tradicional: el panorama és un desastre. Hi va haver un moment en què el còmic japonès semblava que empentaria amb força la lectura d’historieta en català, sobretot gràcies al fenomen Bola de Drac i a les sèries de dibuixos –anime– que s’emetien en català. L’hàbit d’escoltar els personatges en català va fer fàcil la lectura en la mateixa llengua. El còmic Bola de Drac venia més exemplars en català que en castellà a tot l’Estat. S’anava pel bon camí. No obstant això, com es va dir en una altra taula rodona del mateix saló sobre el doblatge: “TV3 va crear el fenomen i TV3 hi va posar fi.” La falta de sèries doblades ha provocat un recés dels mangues que es publicaven en català, agreujat pel tancament de l’editorial Glénat, que guiada per Joan Navarro va apostar per aquest gènere en la nostra llengua. Ara, tret de Cavall Fort, que menja a part, només tenim propostes independents com la de Drac català, Quatre Barres, còmics autoeditats i els de grans best-sellers, per exemple en el camp de la novel·la gràfica les reedicions de Persèpolis, de Marjane Satrapi, clàssics com els que presentem aquesta setmana, Corto Maltès i Astèrix, i còmics històrics de temàtica catalana com la novetat que també ressenyem en aquest número, Victus, la tercera entrega de la trilogia adaptada del llibre de Sánchez Piñol.