En sèrie
FANTASMES JAPONESOS
El concepte d’antologia traslladat a les sèries implica que cada temporada tracta una història diferent que no està relacionada amb l’anterior. Ho va posar de moda American horror story el 2011, i des de llavors s’ha repetit en èxits com True detective, Fargo, American crime, Castle Rock... I també a The terror, una minisèrie d’horror de la cadena AMC que l’any passat va captivar tothom amb la recreació, amb trets fantàstics i sobrenaturals, d’un episodi històric: la desaparició de dos vaixells de l’armada britànica –l’HMS Erebus i l’HMS Terror– durant una expedició a l’Àrtic a mitjans del segle XIX. Arran del seu èxit, AMC va decidir renovar una segona temporada, amb la idea de mantenir la temàtica de terror amb transfons històric, però canviant completament la trama, ja que l’Àrtic ja no donava per a més. Amb un nou equip, encapçalat pel guionista Alexander Woo, The Terror. Infamy trasllada ara l’espectador als camps de concentració per a famílies d’origen japonès que els Estats Units van crear durant la Segona Guerra Mundial. Aquest episodi poc conegut de la història nord-americana serveix d’escenari per a una nova aventura sobrenatural: l’assetjament per part d’un venjatiu fantasma a un grup d’interns en un d’aquests camps. Així, el terror fantàstic se solapa amb el terror real que va suposar per a milers de nord-americans –molts eren immigrants japonesos de segona o de tercera generació– haver de deixar les seves llars per ser internats en “centres de reubicació” repartits per tot el territori. Es calcula que en total van ser més de 120.000 persones, i que la gran majoria, un cop van ser alliberades, es van trobar que totes les propietats i negocis que havien hagut de deixar enrere havien estat confiscades o robades. El 1951 el govern nord-americà va autoritzar unes compensacions mínimes –les pèrdues es van valorar posteriorment en més de 400 milions de dòlars, deu vegades més del que es va compensar– i no va ser fins al 1988 que l’administració Reagan va demanar perdó oficialment per aquells fets.
A The Terror. Infamy, els protagonistes són els membres de la família Nakayama: el pare, un pescador establert a Califòrnia amb bona posició social i que de cop i volta ho perd tot; la mare, que s’ha d’adaptar a les noves circumstàncies; i el fill, Chester, que no s’interessa gaire per les tradicions nipones, vol ser fotògraf i ha deixat embarassada una noia d’origen hispà. Quan una sèrie de morts estranyes es comencen a produir a l’entorn de la família, Chester es nega a creure que puguin tenir res a veure amb les supersticions i creences dels seus pares, i es mostra molt més preocupat per l’horror, aquest real i tangible, de veure’s degradat i menystingut pel seu propi país.
A part dels moments de tensió, subratllats sovint per l’absència de banda sonora, la sèrie val la pena per la recreació que fa del context històric. Hi ha tingut molt a veure l’assessorament de l’actor George Takei (el primer timoner Sulu de la sèrie Stark Trek), que hi interpreta un petit paper i que va viure en primera persona l’internament en un camp de concentració, on va ser traslladat quan només tenia 5 anys. La sèrie, en definitiva, aposta novament per l’horror i per posar el públic davant d’un dels episodis més vergonyosos de la història dels Estats Units.