Història
en defensa de la història
Eumo Editorial ha publicat Pseudohistòria contra Catalunya, un volum coordinat pels doctors Vicent Baydal i Cristian Palomo i que inclou també les aportacions d’altres historiadors com Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, César Sánchez i Lluís Ferran Toledano. L’objectiu del llibre, com es remarca en la introducció, se centra a refutar aquells discursos que “se serveixen de fal·làcies i amaguen o tergiversen les dades històriques” a partir d’uns objectius que no tenen res a veure amb el coneixement del passat, de la història de Catalunya, sinó que són més aviat de “tipus ideològic, polític, lucratiu o lúdic”. Es tracta, cal remarcar-ho des de bon començament, d’una proposta editorial valenta i d’una tasca científica meritòria, que, tot sigui dit de passada, ha estat corresposta pels lectors, que l’han situat entre els llibres de no-ficció més venuts a les portes de Sant Jordi, un fet ben remarcable per a un llibre d’història.
El llibre té dues parts ben diferenciades, la que es dedica a desmuntar les fal·làcies de l’Institut Nova Història i la que se centra en la pseudohistòria espanyolista. Els uns defensen la catalanitat de Marco Polo i Cristòfor Colom o pretenen catalanitzar alguns dels mites del nacionalisme espanyol com el Cid, mentre que els altres sostenen que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil del 1258 o que la derrota del 1714 no va significar la destrucció de Catalunya com a entitat política autònoma. En tot cas, no deixa de resultar significatiu que algunes ressenyes del llibre aparegudes fins ara facin incís en una de les dues manipulacions i obviïn o menystinguin l’altra, com si el problema realment rellevant no fos la manipulació de la història, sinó els mòbils als quals serveix. En realitat, el problema de fons és el mateix: el falsejament o la tergiversació del passat per tal de servir uns determinats interessos polítics, ja siguin els del poder o els d’aquells que el combaten. La gran perjudicada no és només la ciència històrica i el passat, sinó la mateixa societat, que difícilment es pot construir a còpia de falsedats.