Lletres

Signatures i parades al carrer

Hi ha escenes que han esdevingut indestriables de la diada de Sant Jordi, com ara les parades al carrer i la renglera de lectors que intenten aconseguir una signatura dels escriptors. Es tracta de tradicions que es remunten a molts anys enrere. En la segona edició, el 1927, l’escriptor Santiago Rusiñol va dedicar bona part de la jornada a signar llibres. En una entrevista publicada a La Veu de Catalunya, comentava amb ironia: “A la llibreria d’Antoni López, ahir a la tarda vaig posar més de 500 autògrafs. I encara tinc feina encarregada [...] He posat més signatures en unes hores que el gerent d’un banc en una setmana.”

Una altra iniciativa que es va posar en pràctica ben aviat van ser les parades al carrer. L’èxit de la diada a Barcelona contrastava amb el fracàs de Madrid i, per tal de capgirar aquesta tendència, els llibreters de la capital espanyola proposaven imitar algunes iniciatives, com ara la dels escriptors francesos, que “romanen darrere del lloc de venda tot el dia i signen amablement els volums dels compradors”, o bé seguir “la tàctica que han imposat els francesos i que han recollit alguns llibreters catalans i que consisteix a instal·lar a les voreres dels establiments de llibres una post on s’ofereixen al públic les obres de major èxit”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor