Crítica
PANDEMÒNIUM VIRAL
Una de les funcions del cervell és aprendre de les experiències per anticipar-se a les incerteses
Vivim temps incerts. La vida, però, és dinàmica i canviant, i per això el futur sempre serà incert. Una de les funcions del cervell és precisament adquirir coneixements i aprendre de les experiències per intentar anticipar-se a les incerteses, prevenir les amenaces i aprofitar les oportunitats. Una de les moltes virtuts dels llibres de divulgació científica és, precisament, que transmeten coneixements explicats de manera adequada per poder ser compresos sense necessitat de ser especialistes. En una assignatura que imparteixo al Màster de Comunicació Especialitzada de la UB sempre dic als estudiants que la divulgació científica l’hem de valorar com una eina que no només incrementa la cultura de la població, sinó que també, precisament per aquest fet, ajuda a aprofundir els mecanismes democràtics, atès que permet a qualsevol persona interessada prendre decisions personals i col·lectives més informades.
Tanmateix, no tota la divulgació que es publica és verídica ni contrastada. La pandèmia de la covid-19 ha estat propícia per a tot tipus de llibres, molts publicats amb urgència per aprofitar la situació. Fent-ne la llista he tingut la impressió d’estar al davant d’un pandemònium viral, un lloc de reunió d’esperits infernals amb el famós coronavirus de convidat. Un d’aquests llibres –l’autora del qual és abonada a les teories de la conspiració i que, per tant, si decidiu llegir-lo, cal ser-ne especialment crític i agafar-lo amb pinces– és La verdad de la pandemia: quien ha sido y por qué, de la periodista i escriptora Cristina Martín Jiménez (Ed. Martínez Roca).
A l’altre extrem, és a dir, llibres suficientment contrastats per si us voleu informar sobre els virus: què són, què fan, com es propaguen i què hi podem fer, us recomano Un planeta de virus, de Karl Zimmer (Ed. Capitán Swing), ple d’històries fascinants que demostren fins a quin punt les persones i els virus compartim les nostres vides; Un día en la vida de un virus. Del ADN a la pandemia, de Miguel Pita (Ed. Periférica), que explica com convivim amb els virus i quins mecanismes té el nostre cos per defensar-nos-en, i el més acadèmic i rigorós però igualment assequible, Coronavirus: prevención, pandemia y contención, de Sonia de Miguel i Juan Carlos Ruiz (Ed. de la Catarata).
D’altra banda, si el que voleu és informar-vos sobre la pandèmia actual i la possibilitat de pandèmies futures, us recomano Pandemia. Mapa del contagio de las enfermedades más letales del planeta, de Sonia Shah (Ed. Capitán Swing), en què s’explora l’origen de les epidèmies, i ¿Ya es mañana? Cómo la pandèmia cambiará el mundo, d’Ivan Krastev, que analitza l’impacte de la globalització, la cooperació internacional, l’autoritarisme i la cohesió social.
Tanmateix, els meus preferits, possiblement per la proximitat de les temàtiques que aborden i per la manera com les tracten, són Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública, de Laia Estrada i Xavier Milian (Ed. Tigre de Paper), i el clàssic Les grans epidèmies modernes. La lluita de l’home contra els enemics invisibles, de Salvador Macip (Ed. La Campana), que n’acaba de treure una versió actualitzada.