En sèrie
LA MÀ QUE GRONXA EL BRESSOL
Les nines i els ninots han acompanyat les persones des de la prehistòria, tot i que en els seus orígens no eren una simple joguina, sinó que tenien un valor religiós i espiritual. No va ser fins al segle XV quan es van començar a fabricar nines de fusta per a les famílies riques, que es van anar fent cada cop més sofisticades amb el pas del temps. Als segles XVIII i XIX i a començament del XX se’n feien de porcellana, veritables obres d’art que seguien els cànons de la moda del moment i que ara són preuades pels col·leccionistes. La industrialització i l’ús del plàstic les van fer accessibles i semblava que ja estava tot inventat –nines que ploren, que parlen, que mengen, que caguen...– quan a finals dels anys noranta va aparèixer una moda nova: les reborn. Es tracta de nines hiperrealistes, fabricades amb vinil i dissenyades amb tanta cura que semblen criatures de debò. Si les nines antigues ja provoquen esgarrifances a moltes persones, aquest tipus nou pot arribar a generar veritable incomoditat per la seva versemblança, si bé aquesta és la clau del seu èxit. Se’n fabriquen moltes i molt cares –poden arribar a costar 1.000 euros les més aconseguides– i no estan dirigides només a un públic infantil. Alguns adults també les col·leccionen i fins i tot compren vestits i accessoris infantils reals per millorar la fantasia. A la sèrie Servant, que es pot veure a Apple TV i que té dues temporades de 10 capítols, un d’aquests ninos és el protagonista. Produïda pel director M. Night Shyamalan (El sisè sentit, El bosc, Múltiple...), presenta un matrimoni d’èxit de Filadèlfia, els Turner, que ha de fer front al dol per la mort del seu nadó a les 13 setmanes de vida. El Sean, el pare, és un xef que es dedica a crear receptes per a restaurants de luxe i que treballa des de casa seva, una típica casa en filera de rajola marró i quatre plantes, amb una gran escala central i una bodega on té una valuosa col·lecció de vins. La mare, Dorothy, és una extravertida periodista televisiva acostumada a fer reportatges en directe i a passar moltes hores fora de casa. Per poder fer front a la mort del seu bebè, la Dorothy utilitza un nino reborn, l’anomena igual que el nen mort –Jericho– i el tracta com si fos una criatura real. Tant el seu marit com el seu germà Julian –interpretat per Rupert Grint, el Ron de la saga Harry Potter– li segueixen el joc i davant seu també tracten el nino com si fos real, tot i que quan no hi és no dubten a llançar-lo a terra. En qualsevol cas, tenen l’esperança que amb una mica de temps la dona es refarà del xoc. Però la situació es complica quan la Dorothy decideix tornar a la feina i lloga una mainadera. Per a sorpresa del marit, la noia també actua com si el nino fos una criatura de debò. A partir d’aquí entrem en una espiral de misteris i secrets que Shyamalan utilitza per enganxar l’espectador. Sabrem les dificultats que va tenir el matrimoni perquè la Dorothy es quedés embarassada, però no s’acabarà d’aclarir, fins als últims episodis de la primera temporada, com va morir la criatura. Enmig de desconfiances, retrets i mentre van passant coses cada cop més estranyes, també s’aniran revelant detalls de la vida anterior de la mainadera, Leanne, que se suposa que prové d’una petit poble de Missouri. En cada capítol hi ha girs que fan augmentar la intriga i que poden arribar a confondre, tot plegat mentre veiem com el Sean es manté ocupat creant nous plats tan estrafolaris com ara gelat de llagosta. Tota la història transcorre dins de la llar del matrimoni Turner, en un ambient cada cop més tètric i angoixant, amb diversos flashbacks sobre el naixement i la mort del veritable Jericho. Amb un final de la primera temporada obert, Apple TV acaba d’estrenar-ne la segona, on la història dels Turner continua, aquesta vegada amb una mica més d’humor macabre.