MONTSANT FONTS
LLIBRERIA GAUDÍ. Carrer de la Galera, 12, Reus
Per damunt del negoci, l’activisme
La Gaudí és més que un negoci de venda de llibres. Des del seu naixement, l’any 1965, va prendre part activa en favor de la cultura catalana i la lluita antifranquista
Com va néixer la Gaudí?
La llibreria va obrir el 13 de febrer del 1965. Ho va fer igual que d’altres que van néixer al país en aquell moment: una sèrie de socis van voler crear una llibreria diferent, que apostés per la cultura catalana. Un grup d’inversors van apostar per obrir aquest local, que encara és el mateix avui. Quan va obrir, la llibreria encara era més petita, perquè una part es dedicava a sala d’art. El meu pare [Isidre Fonts] va ser la persona que van escollir per fer de dependent. Ell no era soci i portava la llibreria, però al cap d’un parell d’anys es va veure que els números no sortien. Aleshores, el pare es va quedar amb el negoci i amb tots els deutes. El va tirar endavant, amb la meva mare [Maria Pallach], fins que es va jubilar. Ara té 90 anys: és del 1931, va néixer l’11 d’abril i el 14 es va proclamar la República! Ara, la llibreria, la portem la meva germana i jo.
Va ser més que un simple negoci de venda de llibres?
Sí, estàvem en ple franquisme. El pare era molt activista i moltes coses que es coïen en la clandestinitat i la lluita antifranquista passaven per aquí. Era complicat, perquè havia rebut inspeccions. Alguns cops era delicat per a les persones que hi havia a la llibreria, que parlaven perquè es pensaven que estaven en un espai de llibertat, però el pare sabia que qui hi havia a la porta era un policia de la secreta, i es feia un fart de patir.
Devia viure moltes altres anècdotes com aquesta.
Sí, molts cops n’hi havia un de la secreta a la punta de carrer controlant qui entrava i sortia de la llibreria.
Ara venen llibres en castellà, però l’aposta ha estat sempre la cultura catalana.
Aquesta és l’aposta principal, però s’ha de ser realista. Amb literatura en llengua catalana et pots defensar superbé, però quan surts de la literatura, t’encalles: art, psicologia, temes tan bàsics com criança o maternitat, natura (hi ha 200 llibres de bolets, però per altres temes feina rai!)... Si vols allò que el client necessita, també has de tenir llibres en castellà.
A banda de les eines informàtiques, com ha canviat l’ofici?
El tu a tu i el fet de saber aconsellar el client és el mateix, però la gestió ha canviat molt, tant per les eines informàtiques com pel fet editorial. Hi ha més agilitat a l’hora de rebre la paqueteria. Anys enrere havies de tenir molt producte perquè tardaven molt a arribar les comandes. Ara s’ha agilitzat tot, tant per la informàtica com per la logística.
Com els ha afectat la pandèmia?
Estem molt contentes de la resposta dels clients. Vam participar en la campanya Llibreries obertes, que va ser fabulosa, i també érem de les llibreries que estàvem en contra que la gent anés demanant llibres tant a les grans plataformes com a les petites, per no exposar els riders que anaven pel carrer. Quan vam reobrir l’11 de maig, la llibreria era plena de capses amb llibres que la gent havia de venir a recollir. I això, a banda que fos bo econòmicament, va ser important moralment, perquè vam sentir que teníem suport.
LA NOVETAT
L’ILLA DE LES DONES DEL MAR Autora: Lisa See Editorial: Univers Pàgines: 480 Preu: 20 És la història de l’amistat de dues dones de l’illa coreana de Jeju que es dediquen, fent submarinisme, a collir els fruits del mar. Transcorre abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.
EL CLÀSSIC
LES VEUS DEL PAMANO Autor: Jaume Cabré Editorial: Proa Pàgines: 704 Preu: 28,25 “Explica molt bé una part de la nostra història de la qual no s’ha parlat prou. I lliga la part històrica amb l’actualitat, pel que fa al poder”, diu la llibretera de la Gaudí.
PER QUÈ VA REFUSAR LA CREU DE SANT JORDI?
El 1998, la Generalitat volia concedir la Creu de Sant Jordi al llibreter de la Gaudí, Isidre Fonts, però ell la va refusar. Per què? “Ell ha cregut sempre en el país i tot el que feia ho feia pel país. Va rebutjar el premi perquè no volia tenir la mateixa medalla que tenien certs personatges que a ell li semblava que no la mereixien”, diu la seva filla Montsant, actual copropietària de la Gaudí, juntament amb la seva germana. Tot i que la llibretera no vol dir cap nom, el mateix Isidre Fonts va citar al seu moment el de Joan Antoni Samaranch.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.