On els viatges comencen

Neix de l’amistat de dos amics, Pep Bernadas i Albert Padrol, que estudiaven a la universitat l’any 1979. Dues persones que els agradava molt viatjar i que tenien unes inquietuds més enllà de les merament turístiques. Conèixer altres cultures, posar en contacte diferents punts de vista i passar del que és la literatura pròpiament al que és la bibliografia per conèixer altres territoris i altres cultures. En aquell moment, no hi havia les facilitats tecnològiques que hi ha ara, i molta gent els preguntava: “Me’n vaig a tal lloc... què em recomaneu?” Va ser també un punt d’unió. Amb aquesta intenció neix una petita col·lecció de llibres que ells tenien o que ells van anar aconseguint en els seus viatges i van crear una petita llibreria al carrer Riera Alta, al Raval, on hi havia un espai amb una cafetera i una tetera perquè sorgissin aquests col·loquis; alhora, van anar ampliant aquesta bibliografia especialitzant-se en viatges, en cultures del món, en assaig d’altres llocs, en mapes i en altres tipus de material pràctic.

Després van agafar un altre local al carrer Balmes. Allà no només va sorgir l’oportunitat d’explicar el món a través dels viatges terrestres, sinó que es van unir amb Força 6, que era una llibreria nàutica, amb aquesta intenció d’englobar tota la tipologia de viatges. Força 6 va desaparèixer, perquè el seu propietari va morir. Ara fa tot just vint anys es va inaugurar aquest local, i el que ha acabat sent Altaïr és una porta oberta al món, perquè totes aquelles persones que vulguin viatjar, ja sigui físicament o des del sofà, puguin trobar material d’altres llocs i d’altres cultures. Tampoc ho fem de manera unidireccional, hi ha moltes coses que també desconeixem. A partir de persones que ens fan preguntes, ampliem la bibliografia amb la voluntat de ser aquest fil conductor i de crear aquest espai d’intercanvi cultural.

Exacte. L’any 1992, neix l’agència de viatges, que tanca aquest cicle i proposa també uns viatges amb una mica més de consciència cultural i emfatitzant que la part central no només sigui l’oci, que també, sinó que també sigui conèixer el territori que es trepitja. Intentem buscar quines persones ens poden rebre i mirem que tinguin una xarxa de contactes que ens puguin explicar aquell lloc des de diferents vessants.

És complicat. Mai sabem si sobreviurem. Quan un projecte te’l creus, el lluites. Estem intentant potenciar no només el fet pel qual abans se’ns coneixia, és a dir ser el pas previ a començar un viatge. El punt de partida de començar un viatge era aquest. Altaïr és on comença el viatge, però no només pretenem ser això, que també, sinó que intentem reconvertir-nos i ser un espai on conèixer i ampliar. Al final, una ficció que passi a l’Afganistan no deixa de ser també una mirada de l’Afganistan. Aquest últim any hi ha hagut un gran interès per la muntanya. Per exemple, molta gent s’interessava per llocs com Ribes de Freser o fins i tot Collserola, que ho tenim aquí al costat. Ens han salvat. També les escapades de cap setmana. És cert que el sector de la cultura n’ha sortit molt perjudicat i nosaltres, doblement, perquè ens hem enfocat en el món del turisme, en el món del viatge. A més, el centre de Barcelona ha estat un espai mort, perquè hi ha moltes oficines i la gent està teletreballant i molts comerços han estat tancats. La nostra ubicació durant anys va ser perfecta perquè estàvem al rovell d’ou. Ara seguim apostant per ser un espai de cultura oberta a la ciutat de Barcelona.