Personal essencial
El Gremi de Llibreters de Catalunya agrupa 234 llibreries, i no hi ha cap comarca que no en tingui almenys una. Després de mesos d’enrenou a causa de la pandèmia, ara ja estan oficialment reconegudes com a comerç essencial.
VENDES PER SANT JORDI
“Per fer una previsió de facturació per Sant Jordi caldria una bola de cristall, perquè amb les circumstàncies actuals és impossible”RELLEU
“El problema de les llibreries és que no hi ha relleu generacional. Però en comencen de noves amb ganes d’ocupar l’espai que deixa buit una altra”LA CRISI
“No conec cap llibreria que no s’hagi acollit a cap ERTO, i les que no ho han fet és perquè els seus responsables són autònoms”La complicitat entre llibreter i client té poc a veure amb la que habitualment es dona en altres tipus de comerços. Una llibreria és molt més que un dispensador de llibres: “És un centre cultural, un centre social, és un lloc de trobada, de tertúlia... És una altra cosa, una llibreria. I això ho diem nosaltres, però també ens ho diuen els clients, que se senten diferents, dins d’una llibreria”, diu la llibretera Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, que agrupa 234 llibreries, la gran majoria de les que hi ha al país, sense comptabilitzar altres punts de venda de llibres que s’escapen de l’estricta definició de llibreria, i que fan pujar el nombre total d’establiments a poc més de 800: “Hi ha altres llocs que venen llibres, però la gran majoria de llibreries estan agremiades”, puntualitza Ferrer. De fet, el 99% de la facturació és agremiada i l’entitat acull tant llibreries independents com cadenes i grans grups.
D’aquests poc més de 800 establiments (les planes següents les dediquem a una selecció de llibreries), la gran majoria (495) són independents, 59 són cadenes de llibreries i 65 són grans superfícies comercials (superiors a 2.500 m²), segons dades del Mapa de Llibreries de Catalunya. Aquest mapa el va elaborar la Generalitat, amb la col·laboració del gremi, el 2016. L’any passat s’hauria hagut de renovar, cosa que hauria permès tenir una radiografia actualitzada just abans del trasbals de la covid-19 i “amb cinc exercicis continuats d’increment de la facturació després de la crisi econòmica”, però la pandèmia n’ha ajornat l’elaboració, segons el gremi. Sí, però, que hi ha algunes dades actualitzades: l’any passat, la llibreria tradicional va continuar sent el principal canal de venda de llibres no de text, amb el 71,1%, seguida de la venda per internet (38,4%), que el 2020 va augmentar significativament; dins d’aquest canal en línia, Amazon s’emporta el 79,9% d’aquestes compres, segons l’Informe de Lectura i Compra de Llibres 2020, de la Federació de Gremis Editors d’Espanya.
No hi ha cap comarca que no disposi de llibreria. El retrat robot d’aquest tipus d’establiment és “d’una llibreria mitjana i de caràcter generalista, tot i que a partir de la crisi econòmica del 2008 van començar a sorgir un bon nombre de petites llibreries, moltes de les quals especialitzades”, segons Ferrer. El sector està viu: en els darrers mesos n’han obert algunes de noves, com Byron i Ona, a Barcelona; i la irreductible i La Fatal, a Lleida. És un bon senyal de la viabilitat d’un negoci com aquest? Ferrer destaca que “n’han obert però també n’han tancat”: “El problema que tenim les llibreries és que no hi ha relleu generacional, però en comencen de noves amb ganes d’ocupar aquest espai que deixa buit una altra, i això ho valorem moltíssim.”
Les llibreries, com totes les altres cares de la cultura, són essencials. I ho són, ara sí, perquè així ha estat reconegut oficialment. El dia 22 de setembre del 2020, enmig del daltabaix provocat per la pandèmia, el govern de la Generalitat va acordar declarar la cultura un bé essencial. Amb això, però, no n’hi va haver prou, ja que en la nova tanda de restriccions i limitacions horàries per la covid-19, el 5 de gener d’aquest any, les llibreries van haver de tancar portes els dissabtes com qualsevol altre comerç no essencial. Com que aquest és un sector perseverant, però, a hores d’ara la llibreria té de forma efectiva la categoria de comerç imprescindible: “El govern va considerar la cultura essencial i després ens va tancar com si fóssim un comerç normal i corrent. No ho vam entendre. Això va fer que lluitéssim fins a aconseguir que les llibreries fossin considerades essencials, i ho hem aconseguit”, diu la presidenta del gremi. La necessitat de mantenir oberts aquests temples de llibres la reclamava no només el sector, sinó els mateixos lectors: “En el darrer any ens han comprat a través de les xarxes, per correu electrònic, per telèfon...; un llibre el podien comprar per internet i ja està, però ens trucaven a casa perquè necessitaven molt més que la venda, volien consell. El mateix client és qui veu les llibreries imprescindibles”, afegeix Ferrer.
Malgrat que des de l’inici de la pandèmia han estat molts dies tancades, amb restriccions horàries i amb alguns dissabtes sense poder obrir, les vendes de llibres no han baixat respecte al 2019, el darrer any de normalitat prepandèmica. És més, fins i tot han augmentat. Hi han ajudat iniciatives com ara la campanya Llibreries obertes, impulsada per Òmnium, la cooperativa Som* i l’agència Mortensen per incentivar la compra de llibres per avançat. “Han anat bé, les vendes. Potser no a tothom, perquè depèn de diversos factors, com ara la situació de la llibreria, però realment ha anat bé. Sobretot els mesos de maig i juny van ser molt bons. Ha estat una manera de recuperar certa normalitat i ha donat vida a tothom”, segons Ferrer.
Augment de vendes, però, no vol dir tancar comptes en positiu. Ferrer quantifica les pèrdues de l’any 2020 “entre un 15 i un 20%”: “És poc amb tot el que hi ha hagut. Hi ha sectors que estan molt pitjor que nosaltres”, assegura. El percentatge de llibreries que han hagut d’acollir-se a un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) total o parcial de la plantilla voreja el 100%: “Jo crec que pràcticament tothom. No conec cap llibreria que no hagi tingut cap ERTO, i les que no s’hi han acollit és perquè són autònoms.” L’any 2019 (el darrer amb l’estudi fet) el conjunt de les llibreries i punts de venda de Catalunya van facturar 1.219,82 milions d’euros, dels quals 417,99 corresponen a llibreries; 252,31, a cadenes de llibreries, i 99,59 milions a grans superfícies, segons l’informe Comercio Interior del Libro 2019, que acaba de presentar la Federació de Gremis Editors d’Espanya.
La pandèmia ha canviat la manera de funcionar: “A tothom li ha canviat vida. Des del primer moment del confinament ens hem replantejat moltes coses. Fins i tot hem canviat la manera de fer presentacions, clubs de lectura, firmes... Ha canviat tot! Ens hem reinventat i hem apostat per tenir uns llocs web amb cara i ulls, per servir a domicili, via xarxes socials o com fos. Era això o morir.”
Al lector també li ha canviat la vida, en molts aspectes, però també pel que fa a la seva vinculació amb els llibres i amb els llibreters. “Temíem que la gent potser perdés l’hàbit de venir a la llibreria, i no l’han perdut, perquè els clients necessiten aquesta complicitat del llibreter, que els ajudem a triar què volen o que parlem de literatura. El lector no és com un client d’un altre tipus de negoci. Ens han fet que siguem imprescindibles.” En el moment que van poder reobrir, els clients s’hi van abocar: “Volen venir a la llibreria. Per internet potser només compraven un llibre o dos, i aquí en veuen tres o quatre i se’ls emporten. Això ens ha ajudat molt.” Ferrer afegeix: “Ara mateix que potser no podem fer les presentacions, i muntem signatures de llibres, la gent et respon i ve a comprar el llibre de l’autor o autora que tens i volen estar a prop de l’escriptor i del llibreter. Abans els era igual si els firmaven o no, els llibres, però ara volen molt més la proximitat en tots els sentits.”
La part positiva del confinament és que s’ha recuperat el temps per a la lectura “La gent ha vist sèries, s’ha trucat per telèfon, s’han fet videoconferències..., però la tercera cosa que més s’ha fet ha estat llegir. Ho hem notat moltíssim un cop hem obert les llibreries. Ha quedat clar que molta gent ha agafat l’hàbit de la lectura”, diu Ferrer. “A molts ens ha donat vida, la literatura. Per mitjà del llibre ens hem alliberat una mica de tot el que ens està passant. Hem viscut altres vides i ens ha distret. La lectura ens ha donat vida: aquest seria l’objectiu de tot”, afegeix. Amb xifres a la mà, l’any 2019 vam dedicar de mitjana 6,9 hores de lectura a la setmana, mentre que el 2020 la xifra es va incrementar fins a les 7,4 hores de mitjana, i a les 8,4 hores durant el confinament.
Les llibreries de proximitat són les que han sortit més ben parades arran de la pandèmia. “Estan més valorades. La gent et diu que abans no compraven al barri i ara ho fan. La pròpia experiència és que de vegades ve gent que jo no havia vist mai i quan ja tens una mica de confiança et diuen que treballen a Barcelona i que abans compraven a prop de la feina, i ara veuen que han de comprar a la llibreria del seu barri. Ens hi hem acostumat tots, a donar vida al comerç de proximitat.”
La lluita del llibreter contra els gegants de la venda per internet és la d’una formiga contra l’os formiguer, però hi ha alguns hàbits que poden fer sobreviure la formiga. “Primer de tot, el que ha de fer el lector és comprar a la seva llibreria de proximitat, perquè què passarà el dia que vagi pel carrer i no hi hagi ni una llibreria? Ara, amb la pandèmia, tots hem agafat la mentalitat de comprar al comerç de proximitat. Jo crec que és la manera que ens pot ajudar”, diu Ferrer. Hi ha altres opcions per fer front a Amazon, com ara la plataforma de venda en línia Bookshop.org, que està operativa al país des del 12 d’abril i que suma una seixantena de llibreries catalanes a aquesta oferta que ja funciona amb èxit als Estats Units i al Regne Unit des de fa un any.
SANT JORDI
A les portes d’una diada de Sant Jordi que enguany sembla que es podrà celebrar el dia que toca, encara que amb totes les restriccions imposades per la pandèmia, els llibreters l’esperen amb optimisme, però amb un cuquet d’inquietud per si al final la situació es torça: “Hem de viure al dia. Vivim la celebració de la diada amb optimisme perquè almenys les llibreries estaran obertes, fins i tot podrem tenir parades davant de les llibreries i, a la majoria de ciutats de Catalunya, podrem tenir parades en algun lloc del poble o de la ciutat. Però tot depèn de com estigui la situació quan arribi el dia. Ara soc optimista; si m’ho pregunten demà, potser ja no ho seré tant”, reconeix Ferrer. “Hem intentat que sigui un Sant Jordi fàcil per al client i segur per a llibreters i clients”.
En temps d’incerteses, les previsions s’escolen per l’aigüera. La presidenta del gremi veu “impossible” preveure cap xifra de vendes i de facturació en la que serà la primera diada de Sant Jordi que es farà en plena pandèmia, ja que l’any passat es va haver d’anul·lar –tot i que es va mig transformar en el Dia del Llibre i de la Rosa, el 23 de juliol. La Cambra del Llibre va calcular que la facturació d’aquell dia d’estiu (5,5 milions d’euros) equivalia al 25% dels que es va facturar el Sant Jordi del 2019 (22 milions). Per la diada d’aquest 23 d’abril tot és incert: “És impossible preveure res en un any tan complicat com aquest. Fins que no ens hi trobem, és impossible tenir cap idea, perquè es un Sant Jordi molt especial i per fer cap previsió de facturació caldria tenir una bola de cristall; amb les circumstàncies actuals és impossible”, diu Ferrer. “Si fos un any normal sí que ho tindríem clar. Però penso que serà important el fet que s’esponjarà; la gent anirà comprant cada dia i potser no esperarà fer la compra de Sant Jordi a l’últim dia”.
Com sigui que acabi sent la diada d’enguany, Ferrer té clar que el nou govern de la Generalitat ha de destinar 2% del pressupost a la cultura: “Necessitem que el govern dediqui una quantitat de diners estructurals a la cultura; en aquest 2% que demanem hi estem tots posats. Nosaltres no volem viure de la caritat, però si hi ha ajuts per a altres sectors, que també hi siguin per a les llibreries. Som un potencial molt gran, tot el sector del llibre”, diu.
QUARANTA ANYS AL MATEIX OFICI
Maria Carme Ferrer (Girona, 1958), que va ser escollida presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya ara fa tres anys, és gerent de la llibreria Empúries de Girona. “Fa quaranta anys que soc llibretera”, exclama amb la satisfacció d’haver pogut treballar en aquest sector: “La cosa que tinc més clara és que és la millor feina que podia fer a la meva vida; si tornés a néixer tornaria a ser llibretera”, destaca. I més ara, quan l’ofici ha evolucionat tant respecte a fa quaranta anys: “En aquest temps ha canviat a bé, l’ofici de llibreter. Perquè abans no estàvem informatitzats, era molt diferent. Ara és una meravella; fas un clic i ja saps si tens un llibre o no. Abans ho havies de saber de memòria. Ara pots dedicar-te més a recomanar i a fer un altre tipus de gestió, però no has de memoritzar on tens les coses!”, explica.
ENTREVISTES A UNA TRENTENA DE LLIBRETERS
En aquest número especial de La República hi podeu trobar entrevistes a una trentena de llibreters d’arreu del país que expliquen com treballen i com viuen, sobretot en aquests temps insòlits de pandèmia, i com afronten el futur d’un ofici que transita entre la màgia dels llibres, la complicitat amb els lectors i un món que s’aboca a la compra per internet. Hi trobaran des de la llibreria més antiga, la Viladrich de Tortosa, que es remunta a l’any 1760, fins a la Finestres, a Barcelona, que va obrir les portes dijous passat, el 15 d’abril. També hem proposat a cada llibreter que faci dues recomanacions de llibres: un que formi part de les novetats per a aquest Sant Jordi, i un altre que ells considerin un clàssic.