AFRONTAR L’ABÚS
Aquestes darreres setmanes han coincidit quatre espectacles que parlen, des de diferents punts de vista, de l’abús infantil. Els escenaris són el termòmetre del que preocupa la societat i, avui, es comprova imprescindible una revisió en el comportament sexual i jeràrquic. De contrapunt, posem una comèdia intranscendent en què, amb trames escrites fa més d’un segle es revisen i es decideix, per exemple, que una pubilla opti per seguir vivint soltera amb la seva literatura romàntica i els seus amics de la sastreria. Refrescant i esbojarrada. L’humor és una eina infal·lible per riure’s d’un mateix i per afrontar les convencions socials fotent un raig de mistela i transmetent entusiasme per la vida.
Autoria i direcció: Daniela Feixas
Lloc i dia: Sala Beckett, 7 d’abril (fins al 2 de maig)
SANDRA
Feixas va tocar el tema dels abusos a partir del teatre verbatim a Serà el nostre secret. Aquest teatre document permet posar veu als testimonis i ser molt més directe. També s’inclouen opinions, menys emocionals, que contextualitzen els crims i les seves conseqüències. La decisió de donar-li una forma de ficció (tot i que parteix d’un cas real, segons insinuava en la presentació) descentra la violació i enfoca la inacció de l’observador. En part, és una bona decisió per evitar fer reviure l’experiència d’una violació (com en el judici de la manada a Jauría, de Jordi Casanovas, en què retransmetre’l en escena esdevé una tercera agressió). Sandra, efectivament, en fuig per comptar la responsabilitat del que mira cap un altre costat. Té un toc de thriller, d’aparicions i desaparicions que pot atrapar l’espectador, però que allunya el públic de l’observador que no denuncia. Falten elements que mostrin les raons (per sordidesa, mandra o incapacitat) per les quals l’escriptor actua. Sense exposar aquestes raons, la peça perd l’oportunitat de passar del crit desesperat a una denúncia valenta de les penombres de l’entorn.
Intèrpret: Marc Garcia Coté
Lloc i dia: Dau al Sec, 14 d’abril
LA MÀGIA LENTA
La peça és una reflexió que convida el públic a obrir als ulls a possibles casos d’abús (i de violació) escoltant la vulnerabilitat dels infants, que poden ser víctimes silenciades. Directe i precís, el text acaba sent revelador. El pacient assumeix les paraules gruixudes i el pes de cada concepte a la vegada que, sense adonar-se, desapareixen els traumes inicials. La peça, de notable contundència, allibera.
Autoria i direcció: Queralt Riera
Lloc i dia: Espai Joan Brossa, 20 d’abril (fins al 9 de maig)
PRUNA
Pruna ensenya, optimista, que es pot sortir del forat de la vergonya si hi ha observadors que ajuden. La nena, sense ser-ne massa conscient, adverteix dels jocs prohibits, i les alarmes s’activen de seguida. Durant dècades, seguirà tement la foscor de la nit i tindrà una forma dolorosa d’entendre la sexualitat. L’arribada d’un client bosnià al seu restaurant aporta la llum que li permet sortir del laberint. Troba en el viatge a Sarajevo la metàfora per entendre quina ha estat la seva guerra i com té dret a desempallegar-se del que l’oprimia. Una pira crema el seu fantasma. La peça no s’escapa del dolor insinuant-lo i posant-li nom i testimoni. Els quatre actors surten des seus personatges per anar presentant ossets de peluix, vulnerables, amb un nom i l’entorn d’una catifa blanca i immensa que abraça l’escena (com el recer de la llar en la infància). Hi ha una exposició neutre, expositiva, contundent que encoratja els que han fet públic el seu testimoni.A Queralt Riera li agrada variar els formats textuals, tot i que se li reconeix una llengua ajustada al que vol dir, amb una poètica directa que afronta un tema des de dos temps o realitats oposades. A De dol, per exemple, permetia reconstruir els universos de Hamlet i d’Ofèlia amb un text que interpretaven alternativament actor i actriu (de fet, jugava a una ambigüitat també en el vestuari). A L’amor no és per a mi (va dir Medea), la dramaturga planteja la nena i la Medea adulta que, escena a escena, es van apropant al conflicte mític. Amor mor funcionava com a díptic per encàrrec del Brossa. (Albert Mestres parlava sobre l’arrencada de l’amor amb Amor viu) i distanciava els protagonistes del dia a dia quotidià, per compartir la mort anunciada a un membre de la parella En aquest cas, les dues Pruna (la nena i l’adulta) presenten el seu relat explicant ordenadament el seu passat cada cop menys recent. Riera és nítida en l’exposició, fuig d’escenificacions excessives i té la sort de comptar amb unes interpretacions que destil·len veritat i complicitat subtil (Laura Calvet, Annabel Castan). També en la manipulació (a càrrec de Carlos Gallardo, Momó Fabré) hi ha molta delicadesa i el dolor queda insinuat però no exposat. Un tall net té bona cura, afortunadament. Pruna revisita l’abús infantil amb una delicadesa i coratge que redimeixen.
Autora i direcció: Anna Llopart
Lloc i dia: Sala Beckett, 21 d’abril (fins al 9 de maig)
SOTA LA NEU
Companyia: Epidèmia Teatre
Lloc i dia: El Maldà, 13 d’abril, (fins al 9 de maig)
MISTELA CANDELA SARSUELA
És molt sa riure’s i compartir surrealisme tronat amb el públic (mentre s’aguanta el bigoti postís d’indiano o s’exhibeix davant d’un jovenet ingenu arrossegant l’esquena al portal i amb urpes de tigressa). Com a El bon policia, la màgia és que funcioni tan senzillament i de manera tan fresca. Sobretot, si el públic hi assisteix amb ganes de passar una molt bona estona.