Teatre

Quina Cubana!

La companyia de Sitges trasllada tot el seu attrezzo al Miramar per celebrar els seus 41 anys. En aquest reportatge juguem a fer una quina popular amb la seva història

DE SITGES
La Cubana es reivindica com a filla del teatre amateur i de Sitges. El Miramar és el marc d’aquesta exposició antològica
AL CARRER
Van debutar al carrer perquè no tenien teatre. També perquè els admirava la capacitat de xafardejar dels vianants
POPULARS PREMIATS
La Cubana acumula, per ara, 42 premis d’arreu i prop de 4 milions d’espectadors en els muntatges pensats per a sala

La Cubana, que es va fer companyia professional gairebé per obligació en rebre tants encàrrecs dels ajuntaments a principis dels anys vuitanta, sempre apel·la als seus orígens: Sitges i el teatre amateur. Com recorden en l’exposició, les companyies amateurs es trobaven amb facilitat per tots els pobles i barris, sovint integrats dins d’un ateneu o una parròquia. Va ser el bressol del teatre independent i el motiu de trobada per a un grapat de generacions. Les seves representacions van permetre mantenir la llengua catalana periòdicament en funcions de molt poques representacions, això sí. Dèiem que a La Cubana li agrada definir-se com una llavor popular. Proposem fer un joc atribuint alguns dels 90 números del joc de la quina a la història de La Cubana. És cert que Sitges és més de carnaval, tot i que també hi ha la tradició del quinto (o la quina) al Garraf. Encara que no ho fos, apel·laríem a la contaminació social, tan habitual en els muntatges dels excessos de La Cubana, per traslladar aquest joc nadalenc vallesà a les costes dels indianos (a Sitges se’ls coneixia per cubanos, perquè tots havien fet fortuna a Cuba). Idea: la quina (es podria comercialitzar al costat de les seves habituals postals de Nadal!)

1. De tot el que han anat emmagatzemant, el que més sobta és el pal·li que van muntar per a Cegada de amor. Amb Verge inclosa. Com que no trobaven ningú que els la deixés, van acabar construint-la amb l’ajuda dels germans Castells. Fixeu-vos que les columnes estan folrades de paper de plata. I que les llàgrimes de la Verge es van fer utilitzant pegamento Imedio. Genis i figures!

2. Dos són els fundadors de la companyia: Vicky Plana (en actiu fins al 1987) i Jordi Milán, l’incombustible que continua actiu.

3. Tres reposicions van fer de Cómeme el coco, negro (1989, 2005 i 2007). Les tres produccions juntes sumen el miler de funcions i s’acosten al milió d’espectadors. Només el supera Cegada de amor.

4. Una cadireta. En realitat, els espectacles de La Cubana ja han ocupat més de 5 milions de cadiretes d’espectacles a sala.

5. Programes de televisió que ha fet La Cubana: Per Cap d’Any TV3 no fa res (TV3, 1990); Els Grau (TV3, 1991); Teresina S.A. (TV3, 1992); Telecena (TVE, 1995); Me lo dijo Pérez (Telecinco, 1998).

6. Precinte, grapadora, brida, velcro Imedio (per als plors de la Verge) i el “per si de cas”. Les eines indispensable del kit cubanero. Hàbils a corregir els estrips (són artesans del Todo a Cien i el cutrelux).

7. Si tens set, embolao. El ball de la bola (de Sabadell, recuperat el 1998) inclou el rom dins de la beguda típica per Sant Roc. El nom de La Cubana es va prendre una nit de borratxera. Van triar el nom en descobrir el cartell que hi havia a sota de la botiga de la mare de Vicky Plana. La botiga es deia La Cubana, que era el nom amb què es coneixia la gent de Sitges que havia triomfat en el seu viatge a les Amèriques: tots viatjaven a Cuba.

8. Vuit cops han aprofitat els vestits de núvies en els seus espectacles. El súmmum va ser amb Campanades de boda (2012).

9. Anna Barrachina i José Corbacho han participat en nou produccions de La Cubana en diferents moments de la història, entre TV i teatre.

10. Primera dècada: des del 1980 i fins al 1990 van estrenar fins a sis espectacles de sala. En canvi només amb Cegada de amor van aguantar cinc anys de gira.

11. Carme Montornés, “la Montor”, va participar en 10 produccions de La Cubana (del 1981 al 1992). Té un espai destacat a l’exposició. Va morir el 1993.

12. Els mesos de l’any. La Cubana, habitualment, es procura a Barcelona les arrencades de temporada a la tardor i les allarga fins a l’extrem.

13. Actors que intervenen en el muntatge Mamá, quiero ser famoso. L’espectacle amb més repartiment, diu Milán, va ser Cubana Marathon Dancing, amb un centenar d’artistes en la plantilla.

14. Són els espectacles en temporada a sala de la companyia, des de Dels vicis capitals (1981). L’últim, Adiós, Arturo, età previst per a aquesta tardor a Barcelona.

15. La ninya bunita. En aquest cas, el mèrit se l’emporta la filla de la família de floristes de Campanades de boda.

16. Setze jutges... diuen que els de La Cubana van anar al cuartelillo a Madrid a conseqüència d’una acció de carrer amb Trampa para Teresa. Els vianants van prendre els agents municipals per actors de la companyia i els van fer unes bromes que van ofendre les autoritats!

17. 1917. Santiago Rusiñol estrena Gente bien. Un segle més tard, La Cubana en fa una versió farsesca.

18. 18 de juny, la data en què s’ha obert al públic general l’exposició a Miramar.

19. La crema de Sant Josep. A Gente bien, més que postres dolces i cremades, es decantaven per les safates d’embotits.

20. Camions que van necessitar per transportar tot el material.

20 i 1! Jordi Milán ha dirigit 10 produccions (de sala i de carrer) de la companyia. I també l’exposició.

22. Els dos ànecs! Sense mullar-se els peus, una de les accions de carrer era prendre el sol enmig del carrer (Torrats a la planxa).

23. Sant Jordi. Que se sàpiga, la companyia encara no ha editat cap llibre commemoratiu. Ja triguen, pensarà més d’una editorial...

24. Dues dotzenes. En el cas de La Cubana, segur que se n’endurien tres i mitja, per si de cas... es trenca algun ou pel camí.

25. Nadal! En el capítol de Nadal S.A., l’equip comandat per Teresina S.A. feia pessebres en sèrie (mentre comentava l’aspecte del nou veí d’escala).

26. 26 de setembre, data prevista per clausurar l’exposició. Però, com succeeix amb els espectacles de La Cubana, potser prorroguen! Per respectar les mesures covid, és preferible reservar l’entrada abans, en línia. També es pot fer la reserva a la mateixa taquilla de Miramar.

27. La Verge de Montserrat. Els seus personatges, sovint, són molt religiosos, o ho fan veure. Les estampetes es deuen prodigar també a la nau de 3.000 m² que té La Cubana a l’Hospitalet de Llobregat.

28. Els Sants Innocents. El públic al carrer que no sap que és una actuació cau de quatre grapes. Aquest joc es repeteix contínuament en altres muntatges, com ara a Cómeme el coco, negro, a Cubana Marathon Dancing i a Una nit d’òpera. Per moments, l’espectador amb un vestuari un pèl peculiar sembla ser un possible actor que embolica la troca, de nou.

29. Han passat 29 anys de l’estrena de Teresina S.A. Avui són reclam cool a can Twitter. L’exposició de Miramar amplia la que ja es va poder veure en els 25 anys de la companyia al Coliseum (en la reposició de Cómeme el coco, negro).

30. El trempat. A Cómeme el coco, negro, els tangues dels boys feien furor. Recordaven aquell gag de Pepe Rubianes de ballarí al Copacabana.

31. L’últim dia de l’any. Com al Tricicle, la tele els va fer molt populars. El 1990 van sorprendre tothom amb Per Cap d’Any TV3 no fa res. Repetirien xou el 1995 (TVE).

33. Els anys de Crist. Com l’estampeta que hi ha enganxada a la porta de Les Teresines. El pis simulava Gràcia però s’inspirava en personatges de Sitges. L’espai, per cert, està reproduït a l’exposició. Les càmeres podien desplaçar-se pels passadissos, fugint del format de set televisiu i obligant a uns plans insòlits.

36. Les garrotades. Persecució i garrotada rebia el nuvi que, en una nit de borratxera, s’havia declarat a set dones pel mateix dia, lloc i hora. El veïnat no se’n sabia avenir!

39. L’any que es va acabar la guerra. Molts personatges dels seus muntatges ridiculitzen els nous rics que es volen col·locar en ple desarrollismo franquista. Com aquell empresari d’embotits que aspirava a títol nobiliari a Gente bien.

40... “+1”. El títol de l’exposició. Una fórmula elegant d’anunciar l’any en blanc per la pandèmia.

42. Nombre de reconeixements que ha aconseguit la companyia, més d’un per any! Es van prodigar en les dues primeres dècades.

43. El licor! Un dels recursos més habituals per derivar la situació en farsa esbojarrada. La companyia ha pres més d’una decisió que resultarà transcendental en nits de borratxera...

44. Les dues cadiretes. Si hi ha res que enorgulleixi La Cubana és que van transformar tres cinemes de Barcelona en teatres: Cub Capitol, Tívoli i Coliseum, i un de Madrid (Lope de Vega). Les cadiretes del cinema passaven a ser per al teatre.

45. Mitja part. A Cómeme... la mitja part servia per repartir entrepans d’embotit barat entre el públic, a qui, puntualment, se li demanava ajuda per desmuntar l’escenari.

46. Temps afegit. La Cubana treu petroli del que són les transicions. És quan els personatges deixen anar els seus circumloquis de cara a la platea.

48. Quatre dotzenes. “Que sigui ric”, es diuen sovint els de La Cubana per explicar que es faci aparent l’invent d’attrezzo. Generosos, carregaran cinc dotzenes per si de cas en peta una pel camí...

50. Pelat el del mig. Les caracteritzacions són clau per a cada muntatge, i les calbes i perruques cobrint com es pot tot el terrat són habituals.

54. Studio 54. A Cómeme... feien un homenatge a la revista, A Studio (actual Barts) abans hi havia hagut el Teatro Español dels Santpere.

55. Els anys amb què una amiga de les Teresines diu que ja poden ser àvies. Abuela, no, que fa de més gran!”

58. Anem a Sabadell per la C-58. La Cubana és de les companyies de carretera i manta. En feien un bon retrat a Cómeme....També van muntar els actors dins de l’autocar a Tours La Cubana.

60. El cansat. De l’auca de personatges del muntatge, sempre hi ha el que va cansat, arrossegant-se o evitant treballar el que li pertocaria.

65. La jubilació. Adeu, Arturo podria ser el comiat de la companyia? No volen revelar-ho.

67. 1967 (l’any en què va arrencar el Festival Internacional de Teatre de Sitges). Un dels referents del grup.

69. El més porc de tots. En general, els personatges de la família de La Cubana respiren l’educació nacional católica. Però sempre en surt algun trempat, com a antagònic, que tothom enveja en silenci.

73. El 1973 (l’any de Carrero Blanco com a campeón de salto, segons la quina), el president del Casino Prado vol que l’entitat tingui companyia pròpia. Es bateja com El Gall Groc. És l’embrió de La Cubana, set anys més tard.

82. L’any del Naranjito, els de La Cubana van ridiculitzar els clients dels meublés amb Agua al siete.

85. 1985. La Cubana organitza el Carnaval de Sitges. El 1992 farien el pregó de la festa major de la vila.

83. 1983. Des d’aquest any, Raúl Pascuali fa tots els cartells i la remodelació del logotip de la companyia. També les celebrades postals de Nadal (que molta gent col·lecciona!)

86. 1986. La tempestad. Primera sortida d’espectacle de sala al circuit internacional. Shakespeare deuria ballar dins de la tomba amb aquesta insòlita versió participativa, que es va veure a França i Londres.

89. S’estrena Cómeme el coco, negro al Mercat de les Flors. La particularitat de la peça és que l’obra s’acaba, aparentment, quan el públic arriba. Com si fos aquesta quina, vaja!

DE ‘BOYS’ I DE TANGUES

En la reposició de ‘Cómeme el coco, negro’ el 2007, La Cubana va convidar a fer entrevistes úniques als periodistes. Quan un triava opció, quedava anul·lada per a la resta. La sauna Corinto era una de les més provocadores. S’hi van congregar els cinc ‘boys’ i Silvana Mangueira, la vedet brasilera. La càmera s’entelava en aquell jacuzzi gai, avui tancat, amb vista a la Rambla (la persiana, mig abaixada, era per evitar els veïns amb binocles). Amb mitja hora, els ‘boys’ del Gran Teatro Cubano de Revista (subcontractats per La Cubana, com si diguéssim) ja reclamaven sortir-ne perquè se’ls escaldaven les parts més íntimes dins d’un tanga massa i massa estret.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)